 |
|
|
|
| |
ESTUDI TREBALL INFORMACIÓ |
| |
| | ESTUDI | |
| | Què és? | |
La diplomatura en Infermeria té una durada mínima de tres anys. És un estudi de la família de les ciències de la salut. Té com a objectiu principal ajudar la persona humana en el procés de salut i de malaltia.
Es pretén que els futurs diplomats, en acabar els seus estudis, siguin capaços de poder fer cures a la persona, a la família i a la comunitat, de forma directa, integral i coordinada dins dels actuals equips de salut, que estan formats per metges, infermeres, fisioterapeutes, odontòlegs, farmacèutics i una llarga llista de professionals.
Aquestes accions van dirigides al foment de la salut, a la millora del medi físic i social, a la protecció contra les malalties i els accidents, a la rehabilitació de les persones i a l'assistència en casos de malaltia i de mort.
És una professió de servei i com a tal té un alt valor social i sanitari.
Tots els actes professionals de l'infermer o la infermera es basen en la relació interpersonal, intentant ajudar la persona, la família i la comunitat en tots els seus dèficits o dificultats. Intentant però mantenir sempre la independència de la persona i que aquesta pugui utilitzar els recursos sanitaris i socials que li ofereix la societat actual.
És important que la persona que vulgui ser infermer/a tingui habilitats comunicatives i demostri disposició per establir relacions humanes de manera continuada (saber estar al costat de la persona) i que també tingui ganes i capacitat per adquirir habilitats que li permetin, en el futur, dur a terme les cures d'infermeria. | | |
| |
| | Els estudis | |
Aquesta diplomatura té, com a mitjana, en les diferents escoles de les universitats catalanes, una càrrega lectiva de 225 crèdits. Un percentatge important d'estudiants l'acaben actualment en tres anys.
Hi ha tres tipologies d'assignatures: les troncals (que són les fonamentals en qualsevol carrera), les obligatòries (que les fixa cada escola en virtut de la seva autonomia) i les optatives (que complementen les altres i donen un perfil determinat), que els estudiants escullen en funció de l'oferta i de les seves preferències.
A cada curs hi ha assignatures que duren tot el curs (anuals) i assignatures semestrals. Els plans d'estudis estan pensats i organitzats de manera que hi hagi una progressió en els continguts i que tot tingui una coherència i continuïtat.
Generalment, primer hi ha una introducció teòrica, unes pràctiques de laboratori (de simulació) i, posteriorment, s'acaba a la pràctica clínica. Això vol dir que aquests estudis es fan, una part als centres docents -les escoles universitàries- i l'altra, en la pràctica clínica, en diferents àmbits assistencials (hospitals i clíniques, atenció primària de salut, centres geriàtrics i de salut mental, etc.). Amb això, es veuen ràpidament els futurs àmbits de treball i s'aconsegueix un cert aire professionalitzador. | | |
| |
| | Competències que es desenvolupen amb l'estudi | | Els continguts dels tipus d'assignatures comentades, ordenats i amb una progressió al llarg dels tres anys, permeten a l'estudiant obtenir el domini de la disciplina infermera i la competència professional que el sistema sanitari i la societat demana avui dia.
Bàsicament, els continguts són els següents:
Evolució i desenvolupament de la persona des del punt de vista biopsicosocial.
Models conceptuals d'infermeria.
Estructures socials i comportament social en relació a la salut.
Factors que determinen l'estat de la persona i de l'entorn social en què es desenvolupa.
Factors de risc per a la salut i naturalesa de les malalties.
Processos de tractament de les malalties i de readaptació, cures d'infermeria.
Característiques del sistema de salut i del treball de la infermeria en el procés d'assistència sanitària.
Processos de comunicació i de relació d'ajuda.
Processos d'educació sanitària.
Mètodes de resolució de problemes: procés d'atenció d'infermeria.
Drets i responsabilitat des d'un enfocament ètic i deontològic.
Metodologia de la recerca d'infermeria.
Formació pràctica clínica que s'haurà d'adquirir sota el control de personal d'infermeria qualificat. |
|
| | |
| | Activitats complementàries durant els estudis | | Per acabar d'arrodonir la formació, s'aconsella la formació complementària, sobretot, en ofimàtica i en anglès tècnic mèdic (els serveis d'idiomes de moltes universitats ja ho contemplen en els seus plans formatius).
Generalment, alguns dels estudiants, en els primers cursos, fan alguna inserció laboral vinculada al futur desenvolupament professional: monitors en colònies i casals (fent assesorament dietètic, de salut, etc.), socorristes en platges, auxiliars en centres i serveis sanitaris i socials. També participen en diferents ONGs vinculades a l'entorn sanitari: Creu Roja, Metges sense fronteres, etc.
És molt aconsellable la participació i la implicació en els òrgans de representació dels estudiants a les mateixes escoles i universitats. Això afavoreix el coneixement de les estructures per dintre i prepara els estudiants en competències de participació social, cívica i ciutadana, que són importants per la societat.
Existeixen, també, associacions d'estudiants d'infermeria que, a Catalunya, cada any organitzen unes Jornades de debat i lúdiques amb una durada de 2-3 dies.
|
|
| | |
| | TREBALL |  |
| | Quina feina fan els titulats en aquests estudis? | | Bàsicament, la competència professional es concreta en proporcionar cures d'infermeria individualitzades mitjançant un mètode sistemàtic i organitzat.
Això, tal com s'ha comentat a la introducció, avui dia es fa en els equips de salut multidisciplinaris, on l'infermer/a fa la seva aportació específica.
La competència professional és concreta en:
Valoració, recollida de dades i formulació de problemes de salut.
Priorització, actuació i avaluació de les seves accions.
Prevenció i promoció de la salut.
Actuar i aplicar tècniques segons els protocols i procediments establerts dintre de cada institució sanitària.
Tenir cura de les persones en situacions específiques: crònics, crítics, trastorns mentals, malalts terminals, atenció d'urgència, atenció domiciliària.
Comunicació i relació amb la persona malalta i les seves persones significatives.
Comunicació interprofessional entre tots els nivells de l'assistència sanitària. |
|
| | |
| | Sortides professionals | | La diplomatura en Infermeria permet l'exercici lliure de la professió (muntar una consulta individual o conjuntament amb altres professionals); el treball a l'empresa o institució pública o privada en el camp hospitalari; en el primer esglaó de la salut, que és l'atenció primària; en el transport sanitari; en els laboratoris clínics i farmacèutics; el treball en el món de l'ensenyament; en la recerca biomèdica i en la gestió de serveis sanitaris.
Existeixen, també, dues especialitats reconegudes acadèmicament. Són la de llevadora (amb una durada formativa de 2 anys) i la infermeria de salut mental (1 any).
Aquestes especialitats s'estudien per la via de residència (treballant, estudiant i cobrant) en una unitat docent composta per un centre assistencial acreditat i una escola universitària d'infermeria.
Encara que existeixen altres especialitats reconegudes, de moment, no se n'ha produït un desplegament efectiu. Existeix un compromís dels Ministeris d'Educació i de Sanitat, per l'any 2002, de desbloquejar el procés i poder començar a estudiar i adquidir la condició d'especialista. |
|
| | |
| | Àmbits de treball | | Existeixen 5 grans àmbits de treball, que són:
1- L'atenció hospitalària de casos aguts en centres públics i privats.
2- L'atenció primària de salut, amb un desplegament prioritari de l'atenció de malalts a domicili, majoritàriament en l'àmbit públic.
3- Els centres sòcio-sanitaris (residències d'ancians, crònics i malalts terminals), tant públics com privats.
4- Els centres de salut mental, tant públics com privats.
5- Els centres docents universitaris i de l'ensenyament de formació professional -cicles formatius inicials i superiors-, tant en centres públics com privats. |
|
| | |
| | Observacions | | Tots els estudis de les ciències de la salut avui dia requereixen una formació continuada al llarg de la vida. En el món universitari, aquesta formació es concreta en els estudis de tercer cicle, més coneguts com de postgrau i mestratge.
Pràcticament totes les universitats ofereixen formació àmplia i específica en diferents camps: Gerontologia i Vellesa, Salut Mental i Psiquiatria, Atenció d'Emergència, Salut Comunitària, Pediatria, Oncologia, Gestió de Centres Assistencials.
També diferents entitats científiques i els col·legis professionals d'infermeria ofereixen la possiblitat de formació continuada en cursos de més curta durada (30 a 60 hores, generalment).
A Catalunya, depenent de la Conselleria de Sanitat, existeix l'Institut d'Estudis de la Salut (IES) que té també una oferta formativa molt important que desenvolupa en el seu centre a Barcelona o, d'una manera descentralitzada, per demanda de les organitzacions sanitàries. |
|
| | |
| | INFORMACIÓ | |
| | Informació acadèmica de l'estudi: | |
Objectius formatius, matèries troncals, crèdits i altra informació acadèmica:
Infermeria |
|
| | |
| | Centres docents de les universitats catalanes on s'imparteix l'estudi | | |
| |
| | Reconeixement de crèdits entre cicles formatius de grau superior de la formació professional específica i els estudis universitaris | | | Les universitats catalanes validaran com a assignatures ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en els diferents acords de reconeixement, entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris. Per accedir al contingut dels acords cliqueu aquí. |
|
|
| |
| | Perspectives | | La situació actual de la nostra societat, amb una alta esperança de vida i molt envelliment, la cronicitat de les malalties, la societat feble (immigració, disminuïts), la conveniència de les accions preventives i d'educació per a la salut, l'emergència sanitària esdevinguda per la societat moderna (accidents laborals i de trànsit), els nous tractaments del càncer, l'aparició de noves malalties i tot un seguit d'aspectes vinculats a la millora de l'estat del benestar fan que aquesta professió tingui un atractiu i un futur molt interessants, ja que serà molt necessària la incorporació de nous professionals per tal d'anar cobrint aquests nous espais assistencials i els més clàssics ja citats anteriorment.
També, en aquest moment, hi ha una nova oportunitat: els països de la Unió Europea estan demanant la incorporació de les infermeres espanyoles. Bàsicament, ho fan per tres motius: el seu sistema sanitari va creixent, ja tenen incorporada la jornada de 35 hores setmanals (i això està creant molts llocs de treball) i reconeixen la bona formació que tenen les infermeres espanyoles. Per tant, és una altra oportunitat. |
|
|
| |
| | Institucions d'interès | |
|
| |
| |
