El intérprete supremo de la Constitución abierta y la función bilateral de los estatutos: o la insoportable levedad del poder de reforma constitucional

Resumen:

La STC 31/2010 suscita un problema derivat de la intersecció de les funcions constitucionals dels estatuts i la tasca de l’intèrpret suprem de la Constitució. La sentència posa fi a una entesa expansiva d’aquestes posant límits: la impossibilitat de definir categories competencials, reservada a la Constitució i al Tribunal Constitucional la seva exègesi, i de condicionar les competències estatals; així com la reconducció dels estatuts a una certa bilateralitat, al desenvolupament del seu vincle amb l’Estat. El Tribunal assumeix la tasca de resoldre totes les col·lisions entre les lleis estatals i l’Estatut i posposa la solució de nombrosos conflictes preventius. Passa a ser més que mai el factor principal, si no l’únic, d’una Constitució tan oberta, en detriment del legislador estatutari. Però els límits a la seva funció interpretativa disten de ser intensos. D’aquesta situació d’ineficàcia (indeterminació competencial, pèrdua de seguretat jurídica i legitimitat democràtica) només se’n pot sortir mitjançant la reforma constitucional. Tenim la Constitució territorial més vella d’Europa. És necessària actualitzar-la d’acord amb les experiències constitucionals.

Autores:
Javier García Roca

Sección: Monográfico «Justicia constitucional y estados compuestos: reflexiones a partir de la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía

Català Castellano



Palabras clave: funciones de los Estatutos - intérprete supremo - reforma de la Constitución