Gener

Els Cavallets de Pollença 

Pollença. Balears
És una de les festes populars de Pollença. Està protagonitzada per dansaires que duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que simulen cavalcar i executen danses. La festa es remunta al segle XV.

Festes de Sant Antoni 

Sa Pobla. Balears
Són les celebracions més populars i també les que més han contribuït a projectar el nom de Sa Pobla. Tenen lloc els dies 16 (horabaixa i vespre, la famosa "Nit Bruixa" santoniana) i 17 de gener, dos dies durant els quals la màgia d'una festa ancestral única i irrepetible envaeix els carrers i places de Sa Pobla, al so de les ximbombes i a la llum dels centenars de foguerons que il·luminen la nit de Sa Pobla.

Festes de Sant Antoni 

Artà. Balears
Són molt conegudes pel seu caràcter popular i tradicional. El dia 16 de gener a les 8 del matí s'inicia es Berenar a ca l'Obrer Major. Després els músics realitzen una cercavila per tot el poble acompanyats per la parella de dimonis. A la tarda es llegeixen fragments de la vida del Sant i es canta Lo Elogi. Finalment, al vespre, envoltant els foguerons, els cantadors i cantadores animen la vetllada amb gloses (cançons populars).

Festes de Sant Antoni. Patró de Menorca 

Ciutadella. Balears
La Festa del Patró de l'illa de Menorca se celebra el 17 de gener, Sant Antoni. Aquest dia es commemora l'arribada de les tropes del Rei Alfons III el Lliberal l'any 1287, moment en que l'illa s'incorporà a la Corona d'Aragó després de 400 anys de dominació musulmana. A Ciutadella se celebra la tradicional processó dels Tres Tocs i és típic el mercat de taronges, dàtils i garballons. A la resta de la illa es realitzen múltiples actes i celebracions.

Festival Nez Rouges 

Saint Orens de Gameville. Migdia-Pirineus
Després de deu anys d'existència, el Festival Nez Rouges s'ha convertit en una de les cites més esperades dels amants del circ, els pallassos i l'humor visual a la regió de Tolosa. Al costat de les estrelles, el públic hi pot descobrir els joves talents del futur, gràcies a les aportacions regulars de l'escola del Lido i a la programació de joves companyies sortides d'altres escoles de circ franceses. Sense oblidar, és clar, els veïns d'Espanya, amb qui ja s'han adquirit veritables hàbits de treball.

Febrer

Animac - Mostra Internacional de Cine d'Animació de Catalunya 

Lleida. Catalunya
L'Animac s'escau cada mes de febrer a Lleida. Al cap de nou anys aquesta fira ja ocupa una posició destacada del calendari de certàmens d'animació de l'estat espanyol i és, ara com ara, la mostra de la indústria de l'animació més important de Catalunya, com ho confirma la projecció internacional que ha adquirit.

Cap'danse. Festival de Danses et des Cultures Hip Hop 

Alta Garona i Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Creat el 2003, aquest festival de tipologies de ball urbà respon al desig d'una de les ciutats més joves de França. La voluntat dels actors de Cap'danse és mostrar al públic la vitalitat del món del hip-hop i impulsar la trobada d'artistes sorgits d'expressions coreogràfiques acadèmiques i urbanes. Les companyies de ballarins amateurs del sud de França també tenen la possibilitat de donar-s'hi a conèixer durant la primera part dels espectacles, i de compartir l'escena amb companyies de renom internacional.

Carnaval 

Vilanova-Sitges-Solsona-Torelló. Catalunya
El Carnaval deriva de les festes paganes dels antics romans en honor de Bacus, el déu del vi, o de les saturnals i les lupercals.
Esdevinguda una de les festes més populars als països de tradició cristiana, precedeix la Quaresma i sol escaure's pel febrer. Els carrers s'engalanen i s'omplen de desfilades de carrosses acompanyades de comparses de gent disfressada de personatges reals o al·legòrics que dansen i es deixen endur per la diversió.

Sitges Entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra sa Majestat el Rei Carnestoltes regna pels carrers de Sitges amb tot el domini que li permet la limitada duració de la festa. Les rues de la Disbauxa, del diumenge al vespre (26 de febrer), i de l'Extermini, del dimarts al vespre (dia 28), apleguen una setantena de carrosses i milers de sitgetans que llueixen les millors disfresses i coreografies, que són objecte d'admiració del públic. Els més petits també hi tenen el seu protagonisme: les rues infantils del diumenge i del dimarts a la tarda.

Vilanova i la Geltrú  del Dijous Gras al Dimecres de Cendra
Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1985, és una celebració d'arrel tradicional i de participació popular multitudinària. Té un preludi, el dissabte abans del Dijous Gras: el tradicional 'Ball de Mantons', i comença el Dijous Gras, quan se celebra l'àpat ritual, la xatonada, que sol acabar-se amb una empastifada de merenga entre comensals.
El divendres se celebra l'Arrivo, una cercavila de màscares agrupades per societats que surten a rebre al rei Carnestoltes. Dissabte és el dia del Moixó Foguer (una mena d'ocell humà untat de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins una caixa) i dels mascarots (màscares individuals, lliures de tota disciplina de grup) que es passegen per la ciutat procurant de conèixer els altres i de no ser reconeguts.
El dia central és el diumenge de Carnaval, quan tot Vilanova esclata amb les comparses: una desfilada de parelles (unes sis mil) arrenglerades darrere la bandera de la societat corresponent. Les comparses passen saltant al ritme d'una marxa militar popularitzada ("El Turuta") i tirant tones de caramels. Finalment, conflueixen totes a la plaça de la Vila, on es fan, de primer, les passades de lluïment i, després, les batalles de caramels. A la tarda es ballen les tradicionals Danses de Vilanova.
L'endemà surten els Cors de Carnestoltes (mascarades que canten lletres iròniques, humorístiques o simplement gracioses), el dimarts surt la comparsa del Vidalot, i el Dimecres de Cendra es clausura el Carnaval amb l'Enterrament de la Sardina.

Cuba Hoy ! …terres de rencontres

Tornefeuille. Migdia-Pirineus
Aquest esdeveniment pluridisciplinari confirma el seu plantejament festiu i al mateix temps afirma la seva voluntat d'oferir nous horitzons artístics amb una programació innovadora. Convida tots els públics a viure moments d'expressió que demostren que el festival dóna suport a la creació i a una cultura oberta al món. Concerts de salsa, dansa, teatre, arts plàstiques, circ, cinema, conferències, debats...

Festival International du Film de Télévision (Festival Internacional de Telefilms) 

Luchon. Migdia-Pirineus
Un esdeveniment ineludible per als professionals de la televisió que ofereix projeccions de telefilms inèdits, programes per a joves, una selecció de documentals, un concurs de tràilers i el Fòrum de les sèries estrangeres. Un festival concebut, produït i realitzat per donar a conèixer les produccions de telefilms, promoure els programes inèdits que presenten divulgadors i productors, mostrar la diversitat de la creació audiovisual, difondre el conjunt de produccions i crear un ambient distès per a les trobades entre professionals.

Març

Le Chaînon Manquant 

Capdenac-Figeac. Migdia-Pirineus
Aquest festival, veritable mostra de la creació contemporània, ocupa, a principis de la primavera, un lloc a part. És un festival de descobertes, un esdeveniment important i singular, que té l'ambició de despertar la curiositat pels artistes emergents. Cada any les joves generacions hi són representades en la cançó, la música, el teatre, la dansa, les arts del carrer, el circ, els espectacles per a joves... Seixanta espectacles representats per 230 artistes, repartits en deu localitzacions, atrauen 15.000 espectadors i 350 professionals francesos i estrangers.

Dia de les Balears 

Balears
En el dia de Balears es commemora que l'1 de març de 1983 va entrar en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Se celebren múltiples actes lúdics i esportius, es concedeixen els premis Ramon Llull a personalitats de les illes i es fa entrega de les medalles d'or de la comunitat.

Deià International Music Festival 

Deià. Balears
Manifestació musical anual promoguda i dirigida pels músics Patrick Meadows i Stephanie Shepard des de 1979. Inclou una àmplia gamma de música contemporània.


Festival de Jazz de Terrassa 

Terrassa. Catalunya
El Festival Internacional de Jazz de Terrassa és un dels festivales amb més tradició del país. La primera edició es va celebrar el 1981. Obert a totes les tendències, molt eclèctic, té representats tots els estils. Combina la presència d'artistes internacionals amb una mostra del millor jazz que es fa a Espanya. L'oferta, àmplia i variada, es completa amb les actuacions matinals a la Plaça Vella i a la Plaça de Catalunya, però també amb el Picnic Jazz, que se celebra en el parc de Vallparadís. La intenció és fer arribar aquest gènere musical a tots els racons de la ciutat.

Festes de Setmana Santa  

Palma. Balears
La tradició de la Setmana Santa comença a partir del segle XVI. Està molt arrelada la devoció popular a la imatge del Crist Crucificat, que tots coneixen per "La sang", venerat en l'església de l'antic Hospital General. El Dijous Sant es treu en processó el Crist de La Sang, moment de gran fervor popular i el Divendres Sant després de la processó del Silenci o Sant Enterrament es dona sepultura al Crist a l'església de la Nostra Senyora del Socors.

Festes de Setmana Santa

Sineu. Balears
A Sineu es fusiona devoció i celebració, per caminar juntes i transformar-se en una manifestació de fe i art, la processó del Divendres Sant a Sineu, que creix cada any en quant a expectació i participació. Llanternes, ciris, fanalets i flors enriqueixen els respectius passos i serveixen de punt de referència a una tradició que agafa cada vegada més força.

Festival ¡Mira! 

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Després de l'èxit de les dues primeres edicions franceses, el Festival ¡Mira! torna a Tolosa i a tota la zona del sud-oest francès per deixar veure i sentir els artistes més representatius i innovadors de la creació teatral, coreogràfica i musical contemporània d'Espanya i Portugal. Sense renegar de les formes tradicionals de l'espectacle, aquest festival aposta pel suport als nous autors, per l'audàcia de les noves formes i per la trobada vivificadora entre uns artistes per descobrir i un públic que vol que el sorprenguin.

La Passió 

Olesa i Esparreguera. Catalunya
La Passió de Crist és un dels arguments dramàtics més importants de la cultura occidental. Les actuals passions són una evolució dels anomenats "misteris", representacions dramàtiques d'origen medieval en què s'escenificaven passatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu o d'algun sant.
La Passió és, doncs, l'escenificació d'una tradició secular, viscuda d'una manera molt intensa per la munió d'actors i figurants que hi participen, tots amateurs. Aquesta tradició, transmesa de pares a fills, ha esdevingut una autèntica escola de teatre.

Passió d'Olesa de Montserrat
(Del començament de la Quaresma fins al voltant de l'1 de maig: cada diumenge i festiu, tret del Diumenge i el Dilluns de Pasqua; també alguns dissabtes.)
Declarada Festa d'Interès Nacional el 1983 pel govern de la Generalitat, la Passió mobilitza tot el poble per fer-ne realitat les representacions: entre actors, figurants i els qui treballen entre bambolines hi participen unes 800 persones. Actualment es fan de 10 a 12 representacions l'any, al nou Teatre de la Passió, un equipament teatral excepcional, inaugurat l'any 1987 i dissenyat específicament per a aquestes representacions.

Passió d'Esparreguera
Declarada Festa d'Interès Nacional el 1983 pel govern de la Generalitat, aplega un centenar de personatges, a més de 400 figurants i poble, una orquestra, una coral, equips de tramoia, il·luminació i so, encarregats de vestuari i maquillatge, atenció a l'espectador..., fet i fet, un equip d'un miler de persones, el motor que dóna continuïtat a aquesta herència cultural. Cada any hi assisteixen més de 15.000 espectadors.

Printemps du Rire

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Han vingut, han arribat tots: els principiants i els veterans, amb la seva especialitat, el gènere burlesc, el cafè teatre, el circ i la música, el teatre, els espectacles d'una sola persona... En deu anys, el Printemps du Rire, amb les seves prop de 120 representacions, s'ha convertit, com a primer festival europeu del riure, en el lloc de trobada d'artistes i professionals de l'espectacle. L'assistència de celebritats com ara Franck Dubosc, Anne Roumanoff, Dany Boon, Elie Semoun, Pierre Palmade, Smaïn, Jamel, etc. ha contribuït a donar renom a l'esdeveniment.

Setmana Santa de la Ruta del Tambor i del Bombo  

Baix Aragó. Aragó
La Setmana Santa del Baix Aragó és una de les tradicions populars més arrelades i autèntiques que recorda la mort de Jesucrist d'una manera molt sorollosa, amb el so de bombos i tambors. El públic se submergeix en el cor dels rituals que agermanen nou pobles (a quasi tots es fan pujades al Calvari i "rompudes" de la hora): Albalate del Arzobispo, Alcañiz, Alcorisa, Andorra, Calanda, Híjar, La puebla de Híjar, Samper de Calanda i Urrea de Gaén.

Abril

Festival International de Musique Sacrée 

Lourdes. Migdia-Pirineus
El seu objectiu es promoure el gran repertori de la música sacra de tots els temps. Els intèrprets provenen de la regió Migdia-Pirineus, d'altres regions de França i d'arreu d'Europa, i són escollits sobretot per la seva perfecta adequació a l'estil de música que han de defensar. Les localitzacions del Festival són principalment les següents: la basílica Nostra Senyora del Roser de Lurdes, l'església parroquial de Lurdes, la catedral de Tarbes i/o l'antiga església de l'abadia de Saint-Savin-en-Lavedan, segons l'any.

Mostra Aragonesa de Teatre i Dansa 

Alcañiz i Caspe. Aragó
La Mostra Aragonesa de Teatre i Dansa d'Alcañiz i Caspe està pensada per a proporcionar als grups i companyies aragoneses el suport necessari per a la seva protecció dins i fora d'Aragó. Es tracta de reflectir, durant els quatre dies que dura la mostra, les múltiples facetes del teatre i la dansa aragonesos. La finalitat és crear un aparador escènic de cara a l'exterior en el que tècnics, programadors, distribuïdors i espectadors en general puguin conèixer de primera mà l'ampli ventall de possibilitats que ofereixen algunes de les companyies més importants d'Aragó.

Okuparte 

Osca. Aragó
El projecte consisteix en establir un recorregut artístic utilitzant locals, edificis o centres comercials abandonats en el centre d'Osca. L'objectiu és cridar l'atenció sobre les possibilitats de regeneració urbana que planteja el centre històric de la ciutat. El que els artistes esperen no és només fer una sèrie d'exposicions en els locals comercials del centre de la ciutat, sinó treballar en un projecte unitari que adquireixi la forma d'una sèrie d'instal·lacions artístiques o de showrooms.

Sant Jordi. Festa del Llibre 

A tot Catalunya
El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, carrers i places de pobles i ciutats de Catalunya s'omplen de parades de llibres i roses. Diu la tradició que tot enamorat ha de regalar una rosa vermella a la seva estimada i que aquesta li ha de correspondre amb un llibre.
El Dia del Llibre va néixer a Catalunya. En suport a aquesta tradició, l'any 1995 la UNESCO va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del llibre i dels Drets d'Autor. El fet va impulsar definitivament el reconeixement mundial de la festa.

Rencontres du livre et du vin. Le salon des littératures francophones 

Balma. Migdia-Pirineus
Després de gairebé deu anys, aquestes trobades no paren de créixer: reuneixen representants de més de trenta països d'expressió francesa, gairebé cinquanta autors i 3.500 visitants... L'esdeveniment, que girarà entorn del tema "la llengua francesa en la seva permanent evolució", es presenta com una manifestació cultural notable i extraordinària, de dimensió nacional i internacional. Debats, espectacles, tallers, trobades amb autors, concerts, lectures, descobriments, animacions per a joves...

Festival Voix là  

Tarn. Migdia-Pirineus
La primera edició del Festival Voix là, la primavera del 2004, va despertar un gran entusiasme entre tots els actors de pràctiques vocals de Tarn. Va ser la primera pedra d'un esdeveniment perdurable en què la concertació, l'intercanvi, la col·laboració i la trobada dels professionals i els amateurs compleixen les expectatives fixades. El públic hi podrà escoltar i abordar la veu i les músiques actuals, les músiques del món, les tradicionals, les corals, la cançó, les "escoles que canten", els cors d'infants i joves, els textos i les músiques improvisades.

Maig

En la Frontera 

Cicle de cultura contemporània que omple de música, poesia i projectes escènics i artístics la ciutat de Saragossa. En la darrera edició hi van prendre part 250 artistes, dels quals una tercera part eren aragonesos i la resta procedien de diversos països europeus, això com de Mèxic i els Estats Units d'Amèrica.

Alors... chante! 

Montauban. Migdia-Pirineus
Festival dedicat a la cançó francesa: joves talents, espectacles per a infants, animacions; n'hi ha per a tots els gustos i totes les edats. Chants Libres, l'associació que organitza el festival, dóna suport als joves artistes amb un programa sistemàtic d'actuacions de grups teloners, residències, estades de formació, trobades professionals o intercanvis artístics amb altres festivals del món francòfon... Tot plegat té l'objectiu d'obrir camins als artistes que faran la cançó de demà.

CERCO. Fira Internacional de Ceràmica Contemporània 

Saragossa. Aragó
Amb l'objectiu de contribuir a la promoció i difusió de la ceràmica contemporània, i coincidint amb el Premi Internacional de Ceràmica Contemporània, s'organitza la Fira Internacional de Ceràmica Contemporània (CERCO) a Saragossa.

Diumenge de l'Àngel

Palma. Balears
Després de les festes de Setmana Santa es reuneixen els veïns per fer una excursió al camp, convocats per les parròquies. En aquest dia, tot el món comparteix les restes de menjar preparat especialment per Pasqua, com les panades, robiols, crespells i passen un dia ple de diversió.

Festival d'art sacré du Couresans et de l'Ariège 

Saint Lizier. Migdia-Pirineus
Creat el maig de 1994, aquest festival se celebra cada any, principalment a Couserans, a la prestigiosa catedral de Saint-Lizier, durant les festes de l'Ascensió. Promou l'art sacre en totes les seves formes: música, cant, arts plàstiques, art dramàtic... Una programació de qualitat que recorre a diversos mitjans d'expressió artística: concerts, recitals, interpretacions dramàtiques, exposicions i conferències. També persegueix l'objectiu de fer conèixer els edificis sagrats de Couserans.

Festival de BD 

Tarbes. Migdia-Pirineus
La població de Tarbes, en el seu sumptuós entorn dels Pirineus, acull aquest festival per cinquè any consecutiu. Omplen el cap de setmana nombroses actuacions que inevitablement retornen els visitants al món de la infància. Com en les ocasions anteriors, s'ha volgut oferir una programació diversa per tal de satisfer alhora la curiositat dels amants del còmic i la dels neòfits. Vingueu a gaudir del còmic al peu dels Pirineus!

Festival Histoire en toutes lettres  

Tournefeuille. Migdia-Pirineus
Fidel al concepte del festival, el tema d'aquesta tercera edició barreja un altre cop la història i la literatura amb trobades, espectacles, lectures, animacions literàries, tallers, concerts, cinema, etc.

Festival de Teatre de Titelles de Lleida 

Lleida. Catalunya
Des del 1990 el Centre de titelles de Lleida organitza, la primera setmana de maig, el Festival de Teatre de Titelles, amb la finalitat de divulgar i promoure l'art dels titellaires. Alhora, també es fa la Fira del Llibre de les Arts Escèniques, instituïda el 2003.

Forum de l'image 

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Aquest fòrum és un esdeveniment atípic que vol rascar, pervertir la superfície de vegades massa llisa de les arts visuals. El seu objectiu és ser un lloc de trobada i debat per a artistes, professionals de l'art contemporani i públic.

Valentes Dones de Can Tamany 

Sóller. Balears
Nom amb que són conegudes Francesca i Catalina Casesnoves, personatges històrics sollerics del segle XVI. Participaren en les milícies de Sóller que l'11 de maig de 1561 rebutjaren la incursió dels corsaris turcs. La festa, també coneguda com a Pagesos d'Es Firó, consisteix en fer un simulacre de la batalla.

Festival d'Anères 

Anères. Migdia-Pirineus
Cada any, pels volts de la Pentecosta, el petit poble d'Anères, amb els seus 150 habitants, esdevé la calorosa capital del cinema mut! La sala de festes de l'Ajuntament, que es converteix en una sala d'espectacles fantàstica, amb 400 seients, acull les produccions de Keaton, Renoir i Murnau, les obres mestres eternes anteriors a l'arribada del cinema sonor...

Manifesto 

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Manifesto és un moviment que van iniciar uns artistes en favor de l'obertura de la nova creació visual a l'eclecticisme i a la revelació del talent ignorat. Autopromoció de la seva inspiració, necessitat de diàleg amb els conciutadans... és l'oportunitat per pal·liar la dificultat d'exposar-se i expressar-se d'una altra manera. Manifesto es reafirma com un corrent totalment alternatiu, lluny dels camins ja recorreguts i dels itineraris oficials.

La Patum 

Berga. Catalunya
La Patum se celebra del Dijous de Corpus al diumenge següent. Durant aquests dies la plaça major i els carrers de la ciutat s'omplen de gegants, nans i tot d'elements del bestiari festiu popular que es mouen al ritme del tabal, en un ambient de foc i d'elements pirotècnics que protagonitzen la festa. Actualment és el símbol de la identitat berguedana i el principal element de cohesió col·lectiva. Aquesta festa popular fou declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el 25 de novembre de 2005.

Rencontres Lycéennes de Vidéo

Bagnèes de Bigorre. Migdia-Pirineus
Durant tres dies, el festival reuneix 400 alumnes d'institut, acompanyants i realitzadors de vídeo amateurs, vinguts d'arreu de França i d'altres països francòfons. Tots presenten una pel·lícula de sis minuts, que han realitzat al llarg de l'any segons el tema proposat. Iniciat el 1989, avui dia aquest festival continua sent fidel a la seva aspiració original: dinamitzar la creació als instituts, facilitar la descoberta de l'altre i afavorir l'accés dels joves als oficis vinculats amb el món audiovisual i de l'espectacle.

Juny

Festival international de théâtre d'enfants FITE 

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Vintena edició d'aquest festival, per al qual no calen referències, ja que atreu comediants d'arreu del món. Posa en escena infants i joves adults seleccionats mitjançant currículum i audicions davant d'un jurat de professionals. S'atorga una distinció a tots els grups. El festival no és competitiu, sinó que es basa en la qualitat i la bona convivència. És una ocasió perquè els espectadors de totes les edats es trobin amb cultures diferents i un teatre innovador.

Festes de Sant Joan 

Ciutadella. Balears
Entre el 23 i 24 de juny, juntament amb el diumenge anterior se celebren una de les festes més atractives i interessants. Tenen més de sis cents anys d'antiguetat i generen una escenificació increïble. Durant la vigília se celebra la romeria a l'ermita del Sant. I al dia següent es produeix el Jaleo, impressionant exhibició de jocs eqüestres d'origen medieval.

Sonar 

Barcelona. Catalunya
Des que fou instituït, el 1994, la música i l'art multimèdia són els ingredients d'aquest festival que s'ha convertit en un referent europeu de l'electrònica aplicada a la creació. Si és cert que hi predominen els concerts, de tots els estils i tendències, repartits en un conjunt d'escenaris, també ho és que, més enllà de la música, reserva un ampli espai a la tecnologia, el cinema i l'art multimèdia. La Fira Tecnològica situada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta les últimes novetats de les principals empreses dedicades a equipaments per a disc-jòqueis i artistes de música electrònica. El Sonar cinema ofereix una important selecció cinematogràfica i videogràfica. Sonarmàtica, l'àrea multimèdia, dedicada monogràficament a una ciutat, inclou creacions de disseny gràfic, NetArt i instal·lacions. Exposicions, revistes, llibres i una fira discogràfica perfilen un programa tan complet com ineludible. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Pavelló de la Mar Bella, s'omplen d'activitats diürnes i nocturnes.

Falles al Pirineu 

Durro, Boí, Senet, Erill-la-vall, Taüll. Alta Ribagorça. Catalunya
A l'Alta Ribagorça, la vigília de Sant Joan corren les falles a Boí, Barruera, el Pont de Suert, Vilaller i Senet. Abans d'aquesta data també corren a Durro (la primera quinzena de juny) i, passat Sant Joan, es poden veure a Erill la Vall i Taüll.
El costum popular de córrer les falles constitueix la gran festa tradicional de l'Alta Ribagorça. Aquesta pràctica, relacionada amb el culte solar, es realitzava per agrair als déus l'èxit de la collita i l'arribada del bon temps. En acostar-se les festes de cada poble, el joves talen set o vuit pins i els planten en un indret elevat de la muntanya que anomenen "faro". La baixada de les falles per la muntanya sol durar de vint minuts a mitja hora. Cada participant encén la seva falla al "faro" i comença el trajecte guiat pel fadrí major o cap de colla. L'efecte és de rius de foc que baixen muntanya avall fins anar a parar a la plaça del poble. La festa s'acaba amb ball i xerinola al voltant d'una gran foguera.

Festival de Cine d'Osca 

Osca. Aragó
El Festival de cinema d'Osca consta de dues seccions oficials de concurs dedicades al curtmetratge: el Certamen Iberoamericano de Curtmetratges i l'Internacional. Al costat de la secció oficial, el festival compta amb una programació paral·lela en què es pot veure una Mostra de Cine Europeu (llargmetratges) i seccions monogràfiques dedicades a les diverses escoles de cinema. A més, s'hi concedeix el premi Luis Buñuel al millor actor espanyol o europeu i amb el premi Ciutat d'Osca es rendeix homenatge a un cineasta consagrat. La mostra es complementa amb exposicions, cinema infantil i la presentació de llibres que edita el propi festival.

Juliol

Ball dels Cossiers 

Algaida. Balears
Dansa popular de Mallorca que és executada per diverses parelles d'homes que ballen acompanyats per una dama. Es remunta a finals del segle XIV i coincideix amb les Festes de Sant Jaume, el 25 de juliol.

Festivals d'Aragó 

Mora de Rubielos, Rubielos de Mora, Aínsa, Alcañiz i Valderrobles. Aragó
Sota aquest títol s'agrupen tres dels principals festivals d'estiu d'Aragó: el Festival Porta de la Mediterrània (Mora de Rubielos i Rubielos de Mora), que està dedicat principalment al teatre, encara que també presenta espectacles de dansa; el Festival Castell d'Ainsa, que es caracteritza per una programació molt diversa, que inclou totes les músiques que formen part de l'herència cultural dels països del continent europeu a més dels ritmes més recents; i el Festival dels Castells (Alcañiz i Valderrobles) que reuneix propostes teatrals i musicals.

Festival Internacional de Música de Cantonigròs 

Cantonigròs, Catalunya
Aquest festival, que dura quatre dies del mes de juliol, es basa en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars. Grups corals i de dansa de tot el món s'hi inscriuen per participar en les competicions del festival. L'any 1996 la Generalitat de Catalunya va atorgar al festival la Creu de Sant Jordi per la contribució al foment de l'intercanvi cultural amb països de tot el món i per la projecció internacional de Catalunya i la seva música.

Festival Déodat de Séverac 

Sant Félix de Lauragais. Migdia-Pirineus
Aquest festival es va crear en homenatge al compositor de Tolosa, Déodat de Séverac, amic d'Albéniz i Picasso, que va enriquir en gran mesura el patrimoni musical occità. El festival té l'ambició d'apropar les cultures mediterrànies i especialment la catalana i l'occitana.

Festival Estivada de Rodez 

Rodez. Migdia-Pirineus
Creat el 1995, aquest festival s'ha convertit en la referència i l'aparador de la creació occitana contemporània. Rodez és, durant la setmana de juliol del festival, la capital d'Occitània. Les diferents escenes musicals, els cafès literaris i una llibreria afavoreixen les trobades artístiques i un ambient distès. La creació occitana es contrasta cada any amb la dels altres països de llengua i cultura romàniques.

Festival International de films Résistances 

Foix. Migdia-Pirineus
Aquest any el festival presenta cent films i documentals de tot tipus vinculats amb les lluites de resistència a l'opressió que s'exerceix sobre l'ésser humà i el medi ambient. Una programació que mescla pel·lícules independents, grans clàssics, programes especials sobre països concrets i cinematografies poc conegudes...

Festival Internacional de Música Clàssica de Pollença  

Pollença. Balears
Manifestació musical anual promoguda a Pollença el 1962 pel violinista i compositor Philip Newman, amb el patrocini de l'Ajuntament. S'ofereixen concerts de música clàssica al Claustre del Convent de Sant Domigo.

Festival de Músiques Religioses del Món  

Girona. Catalunya
A les portes de l'estiu, Girona és l'escenari de concerts de destacats intèrprets de música religiosa de tot el món, alhora que ofereix una immersió en el món de la multiculturalitat. Els concerts que es fan al Barri Vell són un magnífic aparador de cultures i maneres d'entendre la vida diferents. Són, doncs, una mostra multidisciplinària per a despertar curiositat i respecte per tot allò que és divers i llunyà.
De la col·laboració del Festival Internacional de Músiques del Món amb el Festival de Músiques Sacres de Fes (Marroc), n'han nascut els Encontres de Fes-Girona, basats en diàlegs i conferències en què personalitats de tot el món exposen els punts de vista propis sobre la realitat social i la convivència entre els pobles.

Festival Lyrique de Saint-Cére 

Saint-Céré. Migdia-Pirineus
Aquest festival és sens dubte el primer festival líric de França. S'hi coprodueixen diverses creacions amb la participació d'Opéra Eclaté, en el marc d'un patrimoni històric extraordinari: el castell de Castelnau-Bretenoux, el castell de Montal (Renaixement) i l'església de l'abadia de Souillac.

Festival Trayectos 

Saragossa. Aragó
L'objectiu de Trayectos, Dansa en Paisatges Urbans, és apropar la dansa, el moviment, al ciutadà, a aquest públic que no és habitual. I quina millor manera que utilitzant la pròpia ciutat, Saragossa, perquè la gent vegi el carrer com un espai perfecte per aquest tipus de representació: un fanal, un banc, una façana monumental, etc.

Trobada amb els Acordionistes del Pirineu 

Arsèguel. Catalunya
És el festival de música tradicional més antic de Catalunya i actualment és considerat el festival d'acordió diatònic més important d'Europa. Durant els dies de la Trobada els acordions ho omplen tot: els carrers estrets i costeruts, les cases de pedra, els patis i les entrades, els racons i places, i escampen la música pels prats que envolten aquest bonic poble del Pirineu.Hi concorren músics de Catalunya, Occitània, Aragó, Euskadi, Anglaterra, Baviera, la Bretanya, França Irlanda, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Rússia, Suïssa i fins i tot de l'Uruguai.
Cuenta con la participación de músicos de Cataluña, Occitania, Aragón, Euskadi, Inglaterra, Baviera, Bretaña, Francia, Irlanda, Italia, Países Bajos, Portugal, Rusia, Suiza e incluso de Uruguay.

Festival internacional des chants et danses sacrées du Monde 

Sylvanès. Migdia-Pirineus
Aquest festival és un dels grans festivals de música sacra d'influència internacional. És l'origen de la restauració de l'antiga abadia cistercenca de Sylvanès, al cor de l'Aveyron, i es presenta com un veritable pol cultural de desenvolupament, en el marc del Parc National Régional des Grands Causses.

Festival Internacional de las Culturas Pirineos Sur  

Lanuza i Sallent de Gállego. Aragó
És un festival especialitzat en les anomenades músiques del món o populars, un esdeveniment que vol conjugar modernitat amb tradició, tecnologia amb etnografia, artistes consagrats amb nous valors. El festival va iniciar-se el 1992 i se celebra cada any entorn a la segona quinzena de juliol al Pirineu Aragonès. L'escenari principal s'ubica sobre l'aigua del llac de Lanuza.

Festival de Torroella de Montgrí 

Torroella de Montgrí. Catalunya
Creado en 1980, el Festival Internacional de Músicas (música clásica y músicas del mundo) se lleva a cabo en cinco destacados marcos históricos: la iglesia gótica de Sant Genís, Can Quintana (Centro Cultural del Mediterráneo), el Cine Petit, los escenarios gótico-renacentistas del palacio Solterra y la plaza porticada del pueblo.

Festival Zaragoza Ciudad 

Saragossa. Aragó
És un dels festivals més representatius del hip hop espanyol i estranger. S'hi donen cita les principals disciplines musicals i artístiques que comprenen el hip hop així com els esports urbans lligats a aquest moviment. L'objectiu del festival és projectar a l'exterior Saragossa com a ciutat capdavantera del hip hop, com a lloc de referència entorn a aquest moviment cultural i com a afirmació de la voluntat de donar suport a la creació dels artistes locals i de tot tipus de manifestacions artístiques.

Monegros Desert Festival 

Fraga. Aragó
El Festival, que se celebra en el desert dels Monegros i reuneix més de 30.000 persones, és el punt de referència dels esdeveniments relacionats amb la música electrònica de qualitat, entesa en un sentit ampli. El seu objectiu és incidir en la diversitat de tendències musicals, programant amb una mentalitat oberta i integradora de les diverses vessants que configuren les avantguardes musicals del segle XXI.

Agost

Dia d'Eivissa i Formentera    

Eivissa i Formentera. Balears
El 8 d'agost és la Diada d'Eivissa i es fa l'homenatge a Guillem de Montgri, que encapçalà les tropes del Rei Jaume I que l'any 1235 entraren a les Illes. Per commemorar la conquesta d'Eivissa, se celebren actes institucionals i lúdics.

Festes de Moros i Cristians  

Pollença. Balears
És una de les celebracions més populars de Mallorca. El dia de la Patrona (Mare de Déu dels Àngels), per l'agost, es fa el simulacre de moros i cristians, on l'heroi Joan Mas i els pollencins més valents fan front amb bravura a les tropes corsàries, tot rememorant l'albada de 31 de maig de 1550. La festa es de gran participació popular, hi participa pràcticament tot el poble, els cristians de blanc i els moros de colors.

Festival Folklòric dels Pirineus 

Jaca, Aragó, i Oloron, Migdia-Pirineus
Reuneix, cada juliol i agost, grups procedents dels cinc continents per a ballar als carrers de Jaca i als més de 20 escenaris a l'aire lliure preparats per tota la ciutat en un espectacle multiracial de danses, música, color i germanor. Es tracta del festival més antic d'Espanya i un dels més prestigiosos del món. Se celebra alternativament els anys imparells des de fa 40 anys. Els anys parells se celebra a la localitat francesa d'Oloron, agermanada amb Jaca.

Festival Internacional en el Camino de Santiago 

Jaca, Villanúa, Santa Cilia, Berdún, Santa Cruz de la Serós, Sos del Rey Católico, Artieda, Canfranc i Sigüés. Aragó
El festival, especialitzat en música antiga, pretén contribuir a la revitalització d'aquest camí cultural i de tot el patrimoni monumental que hi ha al voltant del recorregut de la ruta en la Jacetania i les Cinco Villas. El certamen s'ha consolidat com un esdeveniment cultural que presenta un repertori que abraça des de l'Edat mitjana fins a l'època barroca i que s'identifica amb les característiques històriques d'aquests períodes.

Festival Shakespeare de Teatre   

Santa Susanna. Catalunya
Nascut com a una proposta cultural ultracontemporània, la intenció del festival és d'oferir, els mesos de juliol i agost, la visió de Shakespeare a través del teatre, però també de la música, de la dansa, del cinema i de la recerca constant de nous camins. La masia de Can Ratés és la seu d'aquest festival, segell cultural de la màxima referència, pels amants d'aquest dramaturg i poeta.

Fira de Ceràmica i Terrissa   

Argentona. Catalunya
El mes d'agost, pels volts de Sant Domènec, s'escau la fira de Ceràmica i Terrissa de llarga tradició i arrel popular a Catalunya. Per això hi fa cap un públic fidel (uns 80.000 visitants) i hi participen una vuitantena d'artesans de la ceràmica, que venen els seus productes als carrers de la població, seguint una tradició que ve de mitjan segle XVII. La fira es complementa amb tot d'activitats populars.

Concurs Internacional de Gossos d'Atura   

Castellar de n'Hug. Catalunya
El concurs es fa cada any l'últim diumenge d'agost al matí. Va néixer l'any 1962, quan una colla de pastors de la contrada competiren per demostrar qui tenia el millor gos d'atura. Té una gran significació com a atractiu turístic, perquè permet de conèixer una mica la vella professió de pastor, actualment en perill desaparició total. El concurs consta de dues proves: la primera per a valorar l'obediència del gos; la segona, reservada als gossos més ben qualificats, per a demostrar la traça a dirigir les ovelles. Un altre atractiu del concurs és la indumentària dels pastors, que ha de ser la pròpia de l'indret de procedència.

Jazz in Marciac 

Marciac. Migdia-Pirineus
Al llarg dels anys, aquest esdeveniment s'ha convertit en un dels grans festivals europeus d'abast internacional. Ha sabut fidelitzar un gran públic oferint una programació d'alt nivell i combinant el descobriment de joves talents amb els músics de renom i, sovint, en exclusiva. Entre els nombrosos artistes que van i tornen al festival, destaquen Wynton Marsalis, Dianne Reeves, Dee Dee Bridgewater i Richard Galliano. 

Schubertíada 

Vilabertran. Catalunya
La Schubertíada, el Festival Internacional de Música de l'Empordà, té un gran prestigi nacional i internacional. Els concerts es fan els mesos d'agost i setembre a l'església de Santa Maria de Vilabertran, sempre al vespre.

Setembre

Diada de Mallorca 

Mallorca. Balears
Festa que commemora el jurament pel rei Jaume II, el dia 12 de setembre de 1276, dels Privilegis i Franqueses de Mallorca, atorgats pel rei Jaume I en la Carta de Franquesa de 1230. Actes institucionals i lúdics a tota l'illa de Mallorca.

Festival Occitania 

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Aquest festival, creat l'any 2000 per l'Institut d'Études Occitanes, té com a temàtica principal "el nord d'un altre sud" i, des del 2002, "els orients d'Occitània". El festival del 2006 aproparà Aragó, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a la cultura occitana.

Fira del Teatre de Carrer de Tàrrega 

Tàrrega. Catalunya
Des de fa 25 anys, la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega es desplega al voltant del segon cap de setmana de setembre. Centenars d'espectacles es representen per carrers i places, ocupats per taulats, grades, focus, envelats i tot d'elements del del teatre. Però allò que dóna un caràcter especial a la fira és el deler que hi posen els veïns, donant-hi suport, acceptant el batibull d'una ciutat plena de llums i sons fins a altes hores de la nit..., en suma, mantenint la complicitat, el caliu i la familiaritat de les primeres fires. 

Jornades Europees del Patrimoni 

A tota Catalunya
Des de 1991 Catalunya participa en aquestes jornades que volen acostar el ciutadà europeu al seu patrimoni col·lectiu. Sota el patrocini del Consell d'Europa, hi participen ajuntaments, consells comarcals i entitats diverses que organitzen concerts, visites guiades, exposicions, activitats per a escolars, conferències... A Catalunya, com a la resta d'Europa, durant un cap de setmana del mes de setembre totes aquestes activitats s'ofereixen de franc amb la finalitat de poder descobrir i gaudir de l'excepcional llegat que constitueix el nostre patrimoni.

Pianos aux Jacobins 

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Pianos aux Jacobins és una de les grans cites a l'oferta cultural de tardor. És un dels grans festivals nacionals de piano i acull els artistes més importants i també nombrosos joves pianistes de talent. Aquest esdeveniment s'estén a les principals institucions culturals de Tolosa, entre les quals hi ha el museu de Les Abattoirs, la Cinémathèque, la Cité de l'Espace i l'Institut Cervantes.

Printemps de Septembre  

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Aquesta activitat de Tolosa és un exemple únic de trobada entre les arts visuals i l'espectacle viu, per la qual cosa s'ha convertit en una de les principals cites de l'art contemporani a Europa. És totalment gratuït i ofereix a un vast públic la possibilitat d'apreciar la creació contemporània a través dels espectacles, les intervencions en l'espai públic i la il·luminació de la ciutat.

Octubre

Cinespaña. Festival du cinéma espagnol  

Tolosa de Llenguadoc. Migdia-Pirineus
Creat el 1996, aquest festival té l'objectiu de fer descobrir i promoure el cinema espanyol en la seva riquesa i pluralitat. El públic de Tolosa i de la regió Midi-Pyrénées pot gaudir de diverses seccions. Cinespaña s'inscriu amb naturalitat en la política de l'Euroregió Pirineus-Mediterrani, ja que la col·laboració amb Aragó és cada cop més estreta. A més, en l'edició del 2005 hi havia una forta representació del cinema català. Són exemples que demostren, si és que calia, que els Pirineus no són una barrera, sinó un veritable enllaç.

Festes del Pilar   

Saragossa. Aragó
Les Festes del Pilar presenten un programa popular i propostes teatrals i musicals al carrer. La programació està reforçada amb actes gratuïts i a l'aire lliure, que converteixen les places i carrers de Saragossa en un gran escenari festiu. Completen les festes la fira d'artesania de la Plaça de los Sitios, els concerts a la Sala Multiusos i Príncep Felip, el ball a càrrec d'orquestres en el Centre d'Història de Saragossa i els actes tradicionals com ara l'ofrena de flors a la Verge del Pilar, el 12 d'octubre. 

Fira Internacional de Teatre i Dansa   

Osca. Aragó
La Fira Internacional de Teatre i Dansa d'Osca està dirigida a programadors espanyols i internacionals per a què coneguin realitats diferents de les arts escèniques. Té un component internacional alt i el teatre i la dansa com a eixos fonamentals, compaginant la promoció de les arts escèniques amb els espais de trobada i estudi del sector.

Festival Internacional de Jazz 

Barcelona. Catalunya
Entre els mesos d'octubre i desembre la ciutat de Barcelona s'omple de concert, gràcies a les sales que solen participar en aquest Festival: el Palau de la Música, l'Auditori, Luz de Gas, Bikini i l'Espai. L'any 2005 s'hi interpretaren una quarantena llarga de concerts, a càrrec de més de 350 músics.

Periferias 

Osca. Aragó
Festival multidisciplinar concebut com una plataforma de la creació cultural contemporània. Inclou tot tipus de disciplines i formes artístiques: art, teatre, dansa contemporània, performances, cinema, debats, moda i, sobretot, molta música amb un criteri molt obert i amb la qualitat com a referent.

Temporada Alta 

Salt. Catalunya
És un festival internacional de teatre, música i dansa que omple la tardor, del mes d'octubre al de desembre. Ocupa uns quants espais de l'àrea metropolitana de Girona, com el Teatre Municipal, el Teatre de Salt, l'Auditori de la Mercè i la Sala la Planeta. La programació és eclèctica, perquè hi participen grans companyies i creadors de llenguatges de les arts escèniques juntament amb joves creadors. El festival, que ofereix una programació teatral de qualitat, pren decididament posició per les noves tendències de la creació escènica.

Festival Internacional de Cinema de Catalunya 

Sitges. Catalunya
El Festival de Sitges brinda al cinema fantàstic de tot el món un marc estimulant de trobada, exhibició, presentació i projecció. Té periodicitat anual, el mes d'octubre. És el primer festival de cinema fantàstic del món i la manifestació cultural amb més ressò mediàtic de Catalunya. Originat el 1968 i amb una sòlida trajectòria, s'ha convertit en una cita ineludible dels cinèfils i dels espectadors que volen veure les últimes tendències i les noves tecnologies aplicades al cinema i a la producció audiovisual.

Novembre

Mediterrània. Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional  

Manresa. Catalunya
Mediterrània es fa a Manresa el primer cap de setmana de novembre. És una fira de caràcter professional i un punt d'aplec de les manifestacions artístiques de tota la Mediterrània, amb tota mena de disciplines creatives i professionals relacionades amb l'espectacle. És un moment d'exhibició i de contractació que ajuda a difondre la nova creació artística i que fa de pont d'internacionalització de l'espectacle d'arrel catalana, mercès a la presència i a la participació de companyies i programadors dels altres països. Però la fira també és un festa per al gran públic: als carrers de Manresa, plens de música, espectacles, dansa i tradició, s'hi congreguen més de 100.000 espectadors.

Festival Internacional de Pallassos   

Cornellà de Llobregat. Catalunya
Considerat per la Unió Europea un dels festivals més importants del continent d'aquest gènere, se celebra des del 1984 cada dos anys i reuneix una selecció internacional dels professionals més prestigiosos del món dels pallassos.
El festival, que va néixer per homenatjar el pallasso català Charlie Rivel, es proposa, principalment, de mostrar la públic el gran ventall de registres del llenguatge pallasso: des del pallasso de circ tradicional fins als muntatges més innovadors i experimentals, passant per tota mena d'actuacions al carrer.
El festival és una plataforma per a fer conèixer pallassos d'estils diversos i de renom internacional, però desconeguts al nostre país: l'estil dels pallassos de l'est, els mestres del mim, els clowns de to reflexiu, de l'humor de l'absurd, d'ironia mordaç...

Fira del Llibre Aragonès 

Monzó. Aragó
La Fira del Llibre Aragonès se celebra en el recinte firal de Monzó ja fa una dècada i s'ha consolidat com l'aparador principal de les editorials aragoneses. Hi conflueixen la presentació de les darreres publicacions amb la promoció del món literari com a element exemplar de la coexistència cultural existent a Aragó.

Desembre

Festa de l'Estendard    

Palma. Balears
Festa, anomenada també de la conquesta i més popularment la colcada, de caràcter cívic-religiós que commemora l'entrada de les tropes catalanes del rei En Jaume I a la ciutat el 31 de desembre de 1229.


Festival de Joves Realitzadors Ciutat de Saragossa

Saragossa. Aragó
Aquest festival de curtmetratges va néixer el 1996 i, en pocs anys, l'èxit de públic i participants l'està consolidant com un lloc ideal per mostrar el treball dels joves realitzadors. Des dels seus inicis, la voluntat del festival ha estat facilitar la difusió de les produccions dels joves realitzadors i apropar la seva obra al públic. El certament consta de tres seccions competitives: la nacional de vídeo, la nacional de curtmetratges i la secció aragonesa, on competeixen produccions realitzades en l'àmbit de la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Pastorets i Pessebres Vivents 

Són molts els pobles de Catalunya que, a més de les festes de caire casolà, celebren el Nadal amb Pessebres vivents i amb representacions dels Pastorets. Concretament, 25 pobles fan Pessebres vivents i quasi 200 representen els Pastorets.
Els Pessebres vivents traslladen el pessebre casolà a l'aire lliure, on persones de carn i ossos representen les figures de terrissa. El primer es va fer a Engordany (Andorra) per iniciativa d'Esteve Albert.
Els Pastorets són una dramatització del naixement de Jesús que té l'origen en les representacions de l'adoració dels pastors que es feien durant la Missa del Gall amb la participació del poble. Però a Catalunya els Pastorets, una tradició molt antiga, ja no tenen res a veure amb la Missa del Gall, sinó que es representen pels volts de Nadal, mercès a la iniciativa d'algunes parròquies o de grups de teatre professionals i amateurs.