Vic (30.397 h.). Cap de la comarca, a la confluència del Gurri i el Mèder. És l`antiga Ausa dels ausetans, que posteriorment va ser municipium romà. Recuperat de mans dels àrabs per Guifré el Pelós, Vicus Ausonæ va ser centre de comtat, de bisbat i de vegueria. Sempre ha detingut la capitalitat indiscutible d`un bon sector de Catalunya. És ciutat levítica i senyorial, gran centre de mercat, art i cultura, que té grans residències antigues i una de les millors places de Catalunya, el Mercadal. L'antic Círcol Literari i l`Esbart de Vic van donar figures eminents a la renaixença (Verdaguer, Collell, Martí Genís...). El sobrenom Ciutat dels Sants recorda el pas de Sant Miquel dels Sants, Sant Antoni M. Claret, Santa Joaquima de Vedruna, el beat Francesc Coll, etc. És pàtria del gran pensador Jaume Balmes. La catedral neoclàssica, fruit de successives construccions damunt la base romànica, és famosa pels murals del pintor Josep Maria Sert, enterrat al claustre.
|