• Casa de les Llengües
• Diversitat lingüística
• Gestió del multilingüisme
• Càtedra

Inici > Llengües > Occità

Occitan

Altres noms

Aranès, gascó, llengua d'oc, provençal

Es parla a...

Espanya: a la Val d'Aran, nord-oest de Catalunya.

França: al sud del país, a Occitània. En els següents departaments: els Pirineus Atlàntics (excepte la regió eusquera), els Alts Pirineus, Gèrs, Landes; Gironda i Òlt i Garona (excepte a La Grande Gavacherie i La Petite Gavacherie); Tarn i Garona, l'Alta Garona i Ariège; una petita àrea de Pirineus Orientals; l'Aude, l'Erau, el Tarn, l'Avairon i Òlt; la Dordonya (llevat d'alguns municipis occidentals); la Corresa; l'Alta Viena (excepte la regió més septentrional); part de Charente; bona part de Cròsa; Puy-de-Dôme (llevat d'alguns municipis nord-occidentals); alguns municipis d'Alier al voltant de Ganat; l'extrem sud-occidental del Loira al voltant de Saint-Bonnet-le-Château; el Cantal, l'Alt Loira, Losera i Gard; Ardecha (llevat de l'extrem nord); sud-est d'Isère; Drôme (excepte la regió septentrional); els Alts Alps, els Alps de l'Alta Provença, Valclusa, les Boques del Roine, Var i Alps Marítims (tret de les àrees lígurs).

Itàlia: al nord-oest, concretament a les valls alpines occidentals del Piemont (províncies de Torí i Cuneo) i a la localitat de La Gàrdia (província de Cosenza, Calàbria).

Principat de Mònaco : llevat de les àrees ligurs.

Nombre de parlants

Nombre total: uns 3.700.000.

Val d'Aran, uns 4.700 (any 2001); França, uns 3.600.000; Itàlia, uns 41.000 (només 1.000 a la Gàrdia i la resta a les valls alpines. Any 2001); Mònaco, uns 4.500.

Estatus legal

Oficial al seu territori (a tot el Principat de Catalunya), reconeixement legal (Itàlia), protecció genèrica (França), sense reconeixement (Principat de Mònaco).

La llengua oficial de França és el francès. L'any 2008 s'introdueix l'article 75-1 a la Constitució francesa, segons el qual 'Les llengües regionals formen part del patrimoni del país'. Hi ha diverses lleis que regulen l'ús públic d'aquestes llengües, principalment en l'àmbit educatiu. El 1999 França va signar la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (1992), però fins al moment no l'ha ratificada.

La Constitució espanyola estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. Segons la Llei de l'aranès (aprovada el 22 de setembre de 2010 al Parlament), l'aranès o occità és oficial a tot el Principat al costat del català i el castellà. La Llei també preveu promoure l'ús de la llengua en àmbits com l'ensenyament, els mitjans de comunicació, l'economia, l'administració i la justícia. Espanya va signar (1992) i ratificar (2001) la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries en relació amb l'àrab, l'aragonès, l'aranès, l'asturià, el basc, el berber, el català, el gallec, el portuguès i el valencià.

La llengua oficial d'Itàlia és l'italià. Les Normes en matèria de protecció de les minories lingüístiques històriques (1999) estableixen que l'Estat protegeix la llengua i la cultura de les poblacions albanesa, catalana, alemanya, grega, eslovena i croata, i les d'aquelles que parlin francès, francoprovençal, friülà, ladí, occità i sard. Hi ha cinc regions autònomes que es beneficien d'una certa autonomia per protegir el patrimoni lingüístic: Trentino-Alto Adige, on l'alemany és cooficial a la província de Bolzano; la Vall d'Aosta, on el francès és cooficial; el Friül - Venècia Júlia; Sicília, i Sardenya. Al Piemont es reconeix el francoprovençal com a part del patrimoni lingüístic del territori. Tot plegat té una aplicació real força limitada. Itàlia va signar la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries l'any 2000, però ara com ara no l'ha ratificada.

El francès és la llengua oficial del Principat de Mònaco, segons la Constitució de 1962. L'única política lingüística fa referència a l'ensenyament del monegasc, matèria optativa a l'escola. L'anglès i l'italià hi són força emprats per facilitar les relacions internacionals.

Font

Informació facilitada per la comunitat.

Badia i Capdevila, Ignasi. Diccionari de les llengües d'Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.

Database for the European Charter for Regional or Minority Languages. Public Foundation for European Comparative Minority Research.

Leclerc, J. L'aménagement linguistique dans le monde. Quebec: TLFQ, Université Laval, 2007.

«L'occità a Espanya, França i Itàlia». Euromosaic.

Mercator, Dret i Legislació Lingüístics, CIEMEN.

Comentaris

L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle xi i, als segles xii i xiii, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle xiii, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle xix i l'occitanisme del segle xx. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. També ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle xiv s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar, l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.

Sistema de numeració

Sistema aràbic

Sentit d'escriptura

Esquerra a dreta

Sistema d'escriptura

Alfabet llatí

Casa de les Llengües ©