Generalitat de Catalunya

Istòria dera Generalitat de Catalonha

Era autonomia politica de Catalonha laguens der Estat espanhòu descanse non sonque ena volontat actuau des sòns ciutadans e enes leis vigentes, senon tanben en ua memòria istorica de longa durada e, mès concretament, en un antecedent medievau -era Deputacion deth Generau de Catalonha- que es legisladors de 1931 creigueren oportun d'invocar coma base legitimadora der autogovèrn contemporanèu.

Era formacion politica de Catalonha a era sua origina en ua sèria de comtats de tipe feudal sorgidi ena zòna de contacte entre er impèri carolingi e es territòris septentrionaus dera conquista islamica dera peninsula Iberica (Marca Ispanica). Eth comtat de Barcelona anèc aquerint era primacia e des dera fin deth sègle X siguec independent, de hèt, des francs. En 1137 se produsic era union dinastica de Catalonha e Aragon damb Ramon Berenguer IV, que conqueric es darrèrs reductes arabs (taifes de Lhèida e Tortosa e valiat de Siurana, entre es ans 1148-1153).

Jaime I eth Conquerent inicièc era expansion catalana pera Mediterranèa, damb era conquista deth reiaume de Malhòrca e de Valéncia (1229-1238), e ath long des sègles XIII-XIV eth país devenguec ua poténcia economica (consoladi de mar en molti des sòns pòrts) e politica (conquistes de Sicília, Sardenha, ducats d'Atenes e Neopàtria e, ja en sègle XV, de Nàpols). Era delegacion permanenta des còrts catalanes -un des prumèrs parlaments europèus- dèren lòc ara Generalitat de Catalonha, institocion de govèrn restaurada en sègle XX.

Eth maridatge de Ferran II damb Isabèl de Castelha (es Reis Catolics) representèc era union dinastica damb Castelha, mès Catalonha-Aragon conservèc, enquiath sègle XVIII, es sues institocions politiques e era sobeiranetat (dret, moneda, sistèma fiscal, etc.). Era Guèrra de Succession entre es Borbons e es Habsburg, que portèc ath tron d'Espanha Felip V, signifiquèc entà Catalonha, que militaue en grop austriacista, ua grèu derròta: era abolicion des institocions catalanes (Decret de Naua Planta) e era instauracion d'ua politica absolutista e de castelhanizacion.

Eth sègle XVIII representèc, totun açò, eth redreçament economic e er inici dera industrializacion deth país, consolidada a partir de 1832 damb era maquina de vapor e eth predomini dera industria textila de lan e de coton. Es moviments de recuperacion nacionau europèus deth sègle XIX influïren ena eclosion dera Renaishença culturau (Jòcs Floraus, recuperacion dera lengua e era literatura) e deth catalanisme politic, e tanben de moviments artistics coma eth Modernisme e era Avantgarda.

Jós era II Republica espanhòla se restaurèc era Generalitat de Catalonha e s’aprovèc er Estatut d'Autonomia (1932), mès era derròta ena Guèrra civila (1936-1939) portèc era dictadura franquista e era abolicion de toti es drets e es institucions deth país. Damb era restauracion dera Generalitat de Catalonha (1977), se creèc un Parlament e un Govèrn autonòms, e s'aprovèc er Estatut d'Autonomia (1979), que siguec remplaçat en 2006 per Estatut d’Autonomia en aplicacion.