Generalitat de Catalunya

Eth president José Montilla e Aguilera
(des de noveme deth 2006)

José Montilla e Aguilera ei eth 128au president dera Generalitat de Catalonha. Neishut a Iznájar, Còrdova, eth 15 de gèr de 1955, demore en Catalonha des des 16 ans, quan era sua familha s'establic a Sant Joan Despí.

Eth 24 de noveme de 2006, ei investit president dera Generalitat peth Plen deth Parlament de Catalonha. Pren possession deth cargue eth 28 de noveme.

Biografia
Discorsi e conferéncies

Eth president Pasqual Maragall (2003-2006)

Arrèhilh deth poèta Joan Maragall, Pasqual Maragall e Mira neishec en Barcelona er an 1941. Dempús de desvolopar ua intensa activitat academica, que combinarie damb eth sòn trabalh en Gabinet Tecnic der Ajuntament de Barcelona, er an 1978 se doctorèc en Economia pera UAB.

Non siguec enquiara celebracion des prumères eleccions municipaus democratiques, quan passèc definitiuament ara accion politica, en tot participar ena candidatura deth Partit des Socialistes de Catalonha en Barcelona. En an 1979 formèc part dera equipa de Govèrn der Ajuntament. Er an 1982 devenguec alcalde en substitucion de Narcís Serra. Era celebracion des Jòcs Olimpics eth 1992 en cap-lòc catalan li permetec liderar un modèu de desvolopament urban reconeishut internacionalament.

Eth 1997 Maragall dèc per acabada era sua etapa coma alcalde. En 1999 se presentèc per prumèr viatge as eleccions autonomiques, en tot dirigir era candidatura de PSC-Ciutadans pel Canvi. Quate ans mès tard, eth 16 de deseme de 2003, siguec elegit 127au President dera Generalitat.

Jos eth sòn mandat, er orizon civic de “era Catalonha des 7 milions”, venguec acompanhat deth nau orizon politic: un nau Estatut d’Autonomia entà Catalonha, aprovat en referendum eth 18 de junh de 2006.

Es eleccions der 1 de noveme de 2006 signifiquèren era fin deth sòn mandat. Eth 24 de noveme, eth Parlament de Catalonha investie coma nau President dera Generalitat José Montilla.

Wèb de Pasqual Maragall

Eth president Jòrdi Pujol (1980-2003)

Jòrdi Pujol e Soley neishec en Barcelona en 1930. Licenciat en medicina, militec en moviment universitari catalanista d'inspiracion cristiana. En 1960, a raïtz d'ues actuacions de protèsta còntra era visita deth generau Franco en Catalonha, siguec detengut e condemnat a sèt ans de preson. Dempús de dus ans e miei de preson e un de confinament, inicièc ua naua linha d'actuacion, damb eth lèma "Hèr país", destinada a crear institucions culturaus e economiques entà possar eth desvolopament de Catalonha.

En 1974 passèc definitivament ara accion politica damb era fundacion de Convergéncia Democratica de Catalonha (CDC), dera quau siguec eth prumèr secretari. Deputat en Congrés des deth 1977, Jòrdi Pujol, dirigint era coalicion Convergéncia e Union (CiU), siguec elegit president dera Generalitat de Catalonha en 1980 e reelegit es ans 1984, 1988, 1992, 1995 e 1999. Eth sòn govèrn, nacionalista e europeista, metec er accent ena defensa dera identitat e era cultura catalanes, era modernizacion dera economia e eth desvolopament autonomic.

Es eleccions de 16 de noveme de 2003 signifiquèren era fin deth sòn mandat. Eth 16 de deseme eth Parlament elegic com a nau president dera Generalitat Pasqual Maragall.

Centre d'estudis Jordi Pujol

Eth president Josep Tarradellas (1899- 1988)

En 1931 siguec secretari generau d'Esquèrra Republicana de Catalonha. Deputat as Còrts Constituents espanhòles deth 1931, siguec conselhèr de Governacion e de Sanitat jós era presidéncia de Francesc Macià, e pendent era guèrra civila de 1936-1939, conselhèr de Servicis Publics, Economia e Finances, e Cultura. Exiliat en França en 1939, en dimitir eth President Josep Irla siguec elegit President dera Generalitat en exili ena ambaishada dera Republica Espanhòla en Mexic en an 1954. Dempús dera mòrt deth generau Franco en 1975, en 1977 siguec cridat de Madrid peth President deth Govèrn Adolfo Suárez e negocièc cossent damb es fòrces politiques de Catalonha eth restabliment dera Generalitat que se produsic en octobre deth madeish an damb era constitucion d'un govèrn d'unitat nacionau.

Tarradellas auie mantingut era institocion en exili e representaue era continuitat istorica. Siguec er unenc governant deth temps dera Republica Espanhòla (1931- 1939) que retornèc entà exercir foncions de govèrn ena democracia reinstaurada.

Es eleccions ath Parlament de Catalonha en març de 1980 merquèren era fin deth sòn mandat. En abriu, eth Parlament elegic coma President dera Generalitat a Jòrdi Pujol.

Eth president Josep Irla (1876- 1958)

Coma es sòns predecessors, en 1932 siguec deputat a Còrts e ath Parlament de Catalonha per Esquèrra Republicana de Catalonha. Siguec eth darrèr President deth Parlament abantes dera sua abolicion peth generau Franco.

Mòrt executat eth President Companys en 1940 e trobant-se Irla en exili, assumic era Presidéncia dera Generalitat cossent damb es previsions dera legislacion catalana. Formèc un govèrn de personalitats en exili, nomenèc conselhèr prumèr deth Govèrn Josep Tarradellas e dimitic en mai de 1954.

Moric en 1958 en exili en França.

Eth president Loís Companys (1882-1940)

Avocat sindicalista pendent eth prumèr tèrç deth sègle e dirigent d'Esquèrra Republicana de Catalonha, participèc ena victòria electorau deth sòn partit en an 1931, ath costat de Francesc Macià.

Siguec escuelhut prumèr president deth Parlament de Catalonha en an 1932 e en morir Francesc Macià en an 1933 siguec elegit President dera Generalitat. Auec de governar en ua epòca de granes commocions sociaus e politiques, surtot en periòde dera guèrra civila espanhòla de 1936-1939. Refugiat en França, dempús dera victòria deth generau Franco siguec detengut ena Baule pera policia militara alemana, liurat ath Govèrn de Madrid e condemnat a mòrt per un tribunal militar. Moric fusilhat en Castèth de Montjuïc de Barcelona eth dia 15 d'octobre de 1940.

Eth president Francesc Macià (1859- 1933)

Prumèr president e restaurador dera Generalitat modèrna (1931-1933). Dirigent deth partit Esquèrra Republicana de Catalonha (ERC), dempús d'ua grana victòria electorau enes eleccions municipaus, proclamèc era Republica Catalana des deth Palai dera Generalitat en Barcelona eth 14 d'abriu de 1931.

Tres dies mès tard, e coma conseqüéncia d'ua negociacion damb representants deth Govèrn de Madrid, s'acordèc qu’era naua institocion d'autogovèrn receberie eth nòm de Generalitat de Catalonha. Francesc Macià, governant d'ua enòrma popularitat, moric exercint eth cargue de president dera Generalitat en dia de Nadau de 1933.