Generalitat de Catalunya

José Montilla i Aguilera és el 128è president de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Iznájar, Còrdova, el 15 de gener de 1955, viu a Catalunya des dels 16 anys, quan la seva família es va establir a Sant Joan Despí.
El 24 de novembre de 2006, és investit president de la Generalitat pel Ple del Parlament de Catalunya. Pren possessió del càrrec el 28 de novembre. Pasqual Maragall i Mira ha estat el 127è president de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Barcelona el 1941, és el tercer en una família de vuit germans, néts del poeta Joan Maragall.
President del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), el 16 de desembre de 2003 va ser elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya i el dia 20 de desembre va prendre possessió del càrrec.
Maragall no es va presentar a la reelecció als comicis de l'1 de novembre de 2006 i ha estat succeït en el càrrec per José Montilla. Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 1930. Llicenciat en medicina, milità en el moviment universitari catalanista d'inspiració cristiana. El 1960, arran d'unes actuacions de protesta contra la visita del general Franco a Catalunya, fou detingut i condemnat a set anys de presó. Després de dos anys i mig de presó i un de confinament, va iniciar una nova línia d'actuació, amb el lema "Fer país", destinada a crear institucions culturals i econòmiques per impulsar el desenvolupament de Catalunya.
El 1974 passà definitivament a l'acció política amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual fou el primer secretari. Diputat al Congrés des del 1977, Jordi Pujol, encapçalant la coalició Convergència i Unió (CiU), fou elegit president de la Generalitat de Catalunya el 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El seu govern, nacionalista i europeista, va posar l'accent en la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la modernització de l'economia i el desenvolupament autonòmic.
Les eleccions de 16 de novembre de 2003 significaren la fi del seu mandat. El 16 de desembre el Parlament elegí com a nou president de la Generalitat Pasqual Maragall. Nascut el 1899 a Cervelló (Baix Llobregat), el 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any amb la constitució d'un govern d'unitat nacional.
Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Fou l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
Les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980 varen marcar la fi del seu mandat. A l'abril, el Parlament elegí com a President de la Generalitat a Jordi Pujol. Va néixer a Sant Feliu de Guíxols, el 1876. Com els seus predecessors, al 1932 fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco.
Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954.
Va morir el 1958 a l'exili a França. Nascut el 1882 al Tarròs (Urgell). Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.
Va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932 i en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940. Primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú, va ser dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.
Relació cronològica dels presidents de la Generalitat de Catalunya  (20 KB)
Document que recull les presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya des de l'època medieval fins a l'actualitat.