Generalitat de Catalunya
Saltar el menú
Galeria de presidents de la Generalitat de Catalunya
El president José Montilla i Aguilera
(des de novembre de 2006)
José Montilla i Aguilera és el 128è president de la Generalitat de Catalunya. Nascut a Iznájar, Còrdova, el 15 de gener de 1955, viu a Catalunya des dels 16 anys, quan la seva família es va establir a Sant Joan Despí.
El 24 de novembre de 2006, és investit president de la Generalitat pel Ple del Parlament de Catalunya. Pren possessió del càrrec el 28 de novembre.
El president Pasqual Maragall (2003-2006)
Nét del poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona l'any 1941. Després de desenvolupar una intensa activitat acadèmica, que compaginaria amb la seva feina al Gabinet Tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1978 es doctorà en Economia per la UAB.
No fou fins a la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques, quan va passar definitivament a l'acció política, participant en la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a Barcelona. L'any 1979 formà part de l'equip de Govern de l'Ajuntament. L'any 1982 va esdevenir alcalde en substitució de Narcís Serra. La celebració dels Jocs Olímpics el 1992 a la capital catalana li va permetre liderar un model de desenvolupament urbà reconegut internacionalment.
El 1997 Maragall va donar per acabada la seva etapa com a alcalde. El 1999 es va presentar per primera vegada a les eleccions autonòmiques, encapçalant la candidatura de PSC-Ciutadans pel Canvi. Quatre anys més tard, el 16 de desembre de 2003, fou elegit 127è President de la Generalitat.
Sota el seu mandat, l'horitzó cívic de " la Catalunya dels 7 milions", vingué acompanyat del nou horitzó polític: un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006.
Les eleccions de l'1 de novembre de 2006 significaren la fi del seu mandat. El 24 de novembre, el Parlament de Catalunya investia com a nou President de la Generalitat José Montilla.
El president Jordi Pujol (1980- 2003)
Jordi Pujol i Soley va néixer a Barcelona el 1930. Llicenciat en medicina, milità en el moviment universitari catalanista d'inspiració cristiana. El 1960, arran d''unes actuacions de protesta contra la visita del general Franco a Catalunya, fou detingut i condemnat a set anys de presó. Després de dos anys i mig de presó i un de confinament, va iniciar una nova línia d'actuació, amb el lema "Fer país", destinada a crear institucions culturals i econòmiques per impulsar el desenvolupament de Catalunya.
El 1974 passà definitivament a l'acció política amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual fou el primer secretari. Diputat al Congrés des del 1977, Jordi Pujol, encapçalant la coalició Convergència i Unió (CiU), fou elegit president de la Generalitat de Catalunya el 1980 i reelegit els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El seu govern, nacionalista i europeista, va posar l'accent en la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la modernització de l'economia i el desenvolupament autonòmic.
Les eleccions de 16 de novembre de 2003 significaren la fi del seu mandat. El 16 de desembre el Parlament elegí com a nou president de la Generalitat Pasqual Maragall.
El president Josep Tarradellas (1899- 1988)
El 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any amb la constitució d'un govern d'unitat nacional.
Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Fou l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
Les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980 varen marcar la fi del seu mandat. A l'abril, el Parlament elegí com a President de la Generalitat a Jordi Pujol.
El president Josep Irla (1876- 1958)
Com els seus predecessors, al 1932 fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco.
Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954.
Va morir el 1958 a l'exili a França.
El president Lluís Companys (1882- 1940)
Advocat sindicalista durant el primer terç del segle i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, participà en la victòria electoral del seu partit l'any 1931, al costat de Francesc Macià.
Va ser escollit primer president del Parlament de Catalunya l'any 1932 i en morir Francesc Macià l'any 1933 fou elegit President de la Generalitat. Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.
El president Francesc Macià (1859- 1933)
Primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú, va ser dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d'una gran victòria electoral en les eleccions municipals, proclamà la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.
Relació cronològica dels presidents de la Generalitat de Catalunya
Document que recull les presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya des de l'època medieval fins a l'actualitat de l'Estat: les diputacions provincials, la Delegació del Govern de l'Estat i l'Administració de Justícia (20 Kb)