Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat, José Montilla, ha presidit avui conjuntament amb
l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el 40è aniversari de la Facultat de
Teologia de Catalunya, on ha destacat la singularitat de l'església catalana afirmant
que el 1968, era l'única institució universitària que en els seus estatuts tenia
com a llengua oficial el català.

La Facultat de Teologiafou en aquest sentit, una
expressió més del que significà l'Església catalana en aquelles èpoques
difícils. Una significació que, adaptada als temps, continua tenint actualment".

El cap de l'executiu ha afegit que Catalunya ha canviat molt en els darrers 40
anys. La nostra és, ara, una societat molt més plural i diversa. Però és, al
mateix temps, una societat madura que ha sabut veure en la diversitat religiosa
una oportunitat per educar en la convivència".

Davant aquesta situació, el president Montilla considera que al Govern de la
Generalitat li correspon actuar per garantir el dret de la llibertat religiosa dels
nostres conciutadans". I en aquest sentit, ha destacat que aquesta acció s'ha de
dur a terme per preservar la separació entre el poder polític i les diverses
creences religioses presents en el context social, respectant l'elecció de
cadascú"

Pel president, la constatació de la diversitat, però, no impedeix el
reconeixement de la diferent incidència que ha tingut cadascuna de les
confessions religioses en la història i en el bastiment de la nostra cultura. La
societat catalana té unes clares arrels particulars en la tradició cristiana. Unes
arrels forjades i una tradició rebuda a través de la presència de l'Església".

El cap de l'executiu ha dit, en aquest sentit, que la cultura cristiana està present
en la societat catalana. I aquesta societat s'ha enriquit amb la fertilitat del
diàleg intel.lectual entre fe i cultura". El president considera que reconèixer
aquests arrels, lluny de fer-nos presoners de res, ens permet mirar al futur
amb esperança".

Pel president, cal reflexionar sobre els interrogants d'un món més complex, que
no admeten respostes simples ni dogmàtiques. Compartim amb l'Església
catalana la necessitat de treballar plegats per la cohesió social i per fer front a
aquests nous reptes". El cap del Govern català afirma que des del pensament
religiós i des de l'ètica humanista i cívica, cal seguir construint el compromís
amb els valors de la llibertat, la solidaritat, el progrés, la justícia i en la cerca
permanent de la veritat. És una exigència cristiana, sens dubte. Però, més
enllà, és una exigència ètica, humana i política, si volem construir un món
fraternal i més just.".

El president català també s'ha referit al diàleg interreligiós i ha demanat que no
perdem mai de vista la conveniència de construir ponts de diàleg que ens
duguin de les nostres conviccions a les conviccions dels altres i que, d'antuvi,
no compartim", afegint que, és positiu que les religions puguin transmetre a la
nostra societat uns valors compartits, que ens ajudin a conviure i a enriquirnos
humanament i com a comunitat".

Al final de la seva intervenció, el president Montilla ha encoratjat a l'església catòlica
a continuar treballant a fer-ho, efectivament, mirant el passat amb serenitat i
abordant el futur sense por. Vencent amb perseverança i esforç qualsevol
temptació de defalliment" i els ha demanat que segueixin essent sensibles al
batec del seu entorn més proper i, alhora, amb els processos globals que
també ens afecten directament. I que ho facin aportant a la societat catalana
eines i propostes útils per a la seva cohesió, per al respecte mutu i per a la
convivència. Que ens ajudin a entendre de manera més plena el sentit profund
de la vida".