Generalitat de Catalunya

• 4.1.1. Programa de suport a la recerca
• 4.1.2. Programa de personal de recerca
• 4.1.3. Programa de centres i infraestructures de recerca
• 4.1.4. Programa de suport a la transferència de tecnologia i coneixement
• 4.1.5. Programa de foment de la innovació
• 4.1.6. Programa de suport financer

 

 

amunt

____________________________________________________________________________

4.1.1. Programa de suport a la recerca

4.1.1.1. Definició i justificació del programa

El programa de suport a la recerca està destinat a la millora de la qualitat i la competitivitat del sistema de recerca i innovació de Catalunya mitjançant el suport a investigadors i investigadores, a grups de recerca i la creació de xarxes de col·laboració entre els diferents actors institucionals del sistema de recerca i innovació.

En un món científic cada cop més internacionalitzat i competitiu és imprescindible afavorir l'aparició d'estructures de recerca de màxima qualitat. Així, doncs, és patent la necessitat d'establir grups d'investigació capaços de fer una recerca de nivell internacional i que al mateix temps tinguin la capacitat de fer arribar els seus coneixements al conjunt de la societat.

Perquè els investigadors i les investigadores, els grups o xarxes amb interessos comuns siguin competitius, cal que se'n reforci el paper i se'n faciliti la projecció en l'àmbit internacional. D'altra banda, cal afavorir i fomentar l'aparició de grups de recerca que abordin línies noves o projectes en àrees emergents i àrees pluridisciplinàries, així com la formació de grups d'investigadors i investigadores que s'incorporin al sistema.

 

4.1.1.2. Objectius específics del programa

• Millorar la qualitat del sistema català de recerca i desenvolupament, reflectida en les publicacions científiques, la direcció de tesis doctorals, les patents registrades i la capacitat de transferir els coneixements a la societat.

• Facilitar l'obtenció de recursos externs al sistema incrementant el percentatge d'èxit dels investigadors i les investigadores, els grups i les institucions amb capacitat d'aconseguir recursos en convocatòries competitives de l'Estat espanyol i de la Unió Europea.

• Atènyer la massa crítica del sistema afavorint l'aparició de grups de recerca en àrees emergents i reforçant els que hi ha.

• Augmentar la col·laboració en la recerca establint xarxes en què es promoguin la multidisciplinarietat i la participació del sector privat i impulsant-ne la internacionalització.

• Fomentar la recerca en àmbits emergents i que siguin d'interès per a Catalunya.

• Assegurar la disposició dels equipaments i les infraestructures necessaris per a l'execució de les activitats de recerca.

 

4.1.1.3. Indicadors de referència

• Nombre d'investigadors i investigadores en grups consolidats de recerca.
• Nombre de grups consolidats i grups emergents.
• Nombre de grups i altres unitats de recerca que participen en xarxes de referència.
• Recursos obtinguts en convocatòries competitives.
• Nombre de contractes de recerca i desenvolupament amb empreses i administracions.

 

4.1.1.4. Accions prioritàries

El programa de suport a la recerca es basa en dos eixos fonamentals: donar suport als grups de recerca i facilitar i afavorir la creació de xarxes entre grups de recerca amb objectius comuns.

Grups de recerca

Aquest programa permet la cohesió de grups amb l'exigència de qualitat. Es dóna suport als grups consolidats i es potencia l'aparició de grups emergents. L'objectiu principal és dotar d'un finançament complementari altres convocatòries que permeti el suport a conceptes que no hi han estat recollits. Aquest finançament, a més d'una aportació basal no finalista, podrà incloure conceptes com són la compra d'equipament petit i la contractació de persones de suport a la recerca.

Xarxes de referència

Conjunt d'actuacions per afavorir l'establiment de xarxes de col·laboració entre grups amb objectius comuns i potenciar la interdisciplinarietat i la multidisciplinarietat. Aquest programa vol impulsar la col·laboració entre grups de diverses institucions i potenciar la participació d'empreses i de centres de recerca de fora de Catalunya. A més, augmenta la capacitat d'elaborar i proposar grans projectes de recerca i innovació en col·laboració.

 

4.1.1.5. Instruments

Ajuts integrats de suport als grups de recerca: ajuts destinats a grups estables de recerca que aporten un finançament basal complementari. També van destinats al finançament de nous grups de recerca emergents, sigui perajudar investigadors i investigadores a incorporar-se al sistema de recerca i desenvolupament de Catalunya o per donar suport a grups que volen liderar projectes nous de recerca en àrees emergents. Aquests ajuts consisteixen bàsicament a concedir quantitats globals que inclouen una part no finalista així com una part per a contractes de persones de suport en la recerca i l'adquisició d'un equipament científic petit.

Ajuts a xarxes de referència: ajuts que van destinats a la creació de xarxes de grups amb objectius o temes comuns. Consisteixen a donar finançament per a l'establiment i el funcionament de xarxes.

Contractes per impulsar xarxes de referència: contractes per finançar les xarxes de referència en el quals s'estableix un marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i les xarxes, i s'inclouen els compromisos i drets recíprocs. Mitjançant aquest contracte, la Generalitat avalua les activitats de recerca per tal d'assegurar l'execució de les seves polítiques públiques i el compliment dels objectius establerts.

Contractes programa amb les universitats: contractes per finançar universitats públiques de Catalunya en els quals s'estableix un marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i les universitats, i es recullen els compromisos i drets recíprocs. Mitjançant aquest contracte, la Generalitat avalua les activitats de recerca per tal d'assegurar l'execució de les seves polítiques públiques i el compliment dels objectius establerts.

Ajuts a projectes de recerca en àmbits de ciència i societat: ajuts destinats a la recerca en àmbits de gènere, joventut i territori, entre d'altres.

amunt

____________________________________________________________________________

4.1.2. Programa de personal de recerca

4.1.2.1. Definició i justificació del programa

El programa de personal de recerca defineix una carrera científica que permet la formació i la consolidació d'investigadors i investigadores i els facilita la incorporació plena al sistema de recerca i innovació.

La Unió Europea s'ha proposat com a objectiu per a l'any 2010 un increment de set-cents mil investigadors i investigadores. Això comporta la promoció, la formació i la consolidació d'investigadors i investigadores i de persones de suport a la recerca.

Tanmateix, el problema greu en el sistema de recerca i innovació és la manca d'investigadors i investigadores a les empreses. A Catalunya la distribució d'investigadors i investigadores per sectors (62% per al sector públic i 38% per al sector privat) difereix de la que té la UE, on hi ha un 50% d'investigadors i investigadores en cada sector. Les diferències s'agreugen encara més si la comparem amb la dels Estats Units o el Japó, on els investigadors i les investigadores a les empreses constitueixen el 70% del total.

D'altra banda, en el context català no es pot oblidar que un alt percentatge de la recerca es fa en el si de les universitats i queel professorat en fa la major part; per aquesta raó és necessari que la carrera científica i la carrera docent estiguin totalment relacionades i es promogui en tot moment la transmissió de coneixement mitjançant la formació universitària en tots els nivells.

Per tal de reforçar els lligams i l'intercanvi d'experiències entre les universitats i les empreses, i incrementar el nivell científic del teixit empresarial, també cal incorporar investigadors i investigadores al sector privat. No obstant això, per al treball a les empreses es necessiten unes habilitats de gestió que s'afegeixen a les d'investigador o investigadora. En aquest programas'estableix que durant el període de formació dels investigadors i les investigadores s'incorpori un contingut nou de gestió de les organitzacions i es desenvolupi l'esperit emprenedor, aptituds que han de facilitar la integració del col·lectiu d'investigadors i investigadores en el món públic i empresarial.

També s'ha de millorar el suport tècnic i de gestió de la recerca assegurant, mitjançant el sistema educatiu, la provisió contínua de recursos humans que tinguin una sòlida formació tècnica, directiva i humana, esperit emprenedor i vocació de projecció internacional.

Tot això s'ha de fer en un context que potenciï la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, tal com preconitzen les polítiques europees sobre la construcció de l'espai europeu de recerca (ERA). Avançar cap a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en la ciència és essencial per aprofitar el potencial de les investigadores, millorar la qualitat i la innovació, apropar la recerca a la societat i per promoure la participació de les dones en la recerca científica.

 

4.1.2.2. Objectius específics del programa

Formar doctors per contribuir a atènyer la massa crítica del sistema en un nombre suficient per complir l'objectiu general de la Unió Europea.

• Consolidar la formació postdoctoral
• Afavorir la incorporació d'investigadors i investigadores al sistema de recerca i innovació, sobretot en el sector empresarial.
• Facilitarel fet de cursar doctorats en l'àmbit empresarial
• Permetre la permeabilitat entre la carrera científica, la carrera docent i la incorporació d'investigadors i investigadores a les empreses.
• Potenciar la flexibilitat i la mobilitat dels investigadors i les investigadores entre els sectors públic i privat, i facilitar la relació entre el sistema públic de recerca i desenvolupament i l'empresarial.
• Recuperar investigadors i investigadores consolidats de l'estranger.
• Promoure la formació de la comunitat científica en habilitats de gestió.
• Formar tècnics de suport a la recerca.
• Incorporar gestors i tècnics de suport al sistema de recerca i innovació.
• Assegurar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en la carrera investigadora.

 

4.1.2.3. Indicadors de referència

• Ràtio investigadors o investigadores-tècnics o tècniques de suport a la recerca i la innovació.
• Tesis doctorals llegides per any a Catalunya (per universitats, per àrees, per sexes).
• Temps esmerçat a fer tesis doctorals.
• Nombre de beneficiaris de les diverses convocatòries de beques i contractes de formació predoctoral i postdoctoral i de reincorporació de la Generalitat de Catalunya, classificat per sexes.
• Nombre total i relatiu de beneficiaris a Catalunya de les diverses convocatòries estatals (FPI, Juan de la Cierva, Ramón y Cajal, Torres Quevedo i d'altres) i europees (accions Marie Curie i d'altres), classificat per sexes.

 

4.1.2.4. Accions prioritàries i instruments

El programa de personal de recerca es basa en el desenvolupament de la carrera investigadora, que es complementarà amb la formació de tècnics de suport a la recerca.

La carrera investigadora

Aquest programa defineix un itinerari lineal des de la formació d'investigadors i investigadores fins a la seva estabilització dins del sistema i dota cada una de les seves etapes d'instruments que permeten i afavoreixen la formació, la incorporació i la consolidació d'investigadors i investigadores als diversos sectors, tant el públic (universitats, centres de recerca, hospitals, administracions...) com en el privat (empreses o altres entitats). A més, afavoreix la mobilitat d'investigadors i investigadores en la carrera docent i en el sector privat i la seva incorporació a aquest sector i a aquella carrera.

La carrera investigadora es divideix en quatre etapes: la formació predoctoral, la formació postdoctoral, la consolidació i l'estabilització.

La formació del personal de suport a la recerca

Aquest programa impulsa la formació en recerca i innovació de tècnics i de persones de l'àrea de gestió.

Segons dades de l'INE, en el sistema d'ensenyament superior només un 8% de totes les persones que es dediquen a la recerca i al desenvolupament són tècnics; en conseqüència, és necessari impulsar la incorporació de tècnics de tots els nivells en aquest col·lectiu.

El foment de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones

Aquest programa promou la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en la ciència, a fi que les perspectives d'acció i promoció de les dones estiguin al mateix nivell que les dels homes.

 

4.1.2.5. Instruments

Beques o ajuts per contractar llicenciats predoctorals amb vista a la formació d'investigadors i investigadores: beques o ajuts per formar doctors tant en l'àmbit públic com en l'empresarial amb una durada de quatre anys.

Beques o ajuts per contractar investigadors o investigadores postdoctorals (convocatòries Beatriu de Pinós): beques o ajuts per a doctors perquè s'incorporin com a investigadors o investigadores en grups de recerca de prestigi reconegut i, en general, en centres diferents d'aquells en què s'ha obtingut el doctorat. Se'n convocaran tres models:

1. Beques de formació postdoctoral fora de Catalunya (dos anys) com a investigador o investigadora postdoctoral o doctor associat a un grup de recerca de prestigi reconegut en una universitat, en un centre de recerca, en una empresa, en una administració pública o en una institució similar.
2. Contractes per fer estades de formació postdoctoral a Catalunya (dos anys) com a investigador o investigadora postdoctoral o doctor en empreses (laboratoris, departaments de recerca i desenvolupament, equips de direcció o equivalents).
3. Contractes perfer estades de formació postdoctoral a Catalunya (dos anys) com a investigador o investigadora postdoctoral o doctor en una institució pública o privada sense finalitat de lucre (universitats, centres de recerca, administracions públiques, empreses públiques, organismes internacionals o entitats similars) diferent d'aquella on s'ha fet la tesi.

Contractes ICREA júnior: contractes de cinc anys destinats a investigadors o investigadores quetenen una formació postdoctoral i que permeten la consolidació d'investigadors o investigadores en el sector públic o en el privat.

Contractes ICREA sènior: contractes indefinits destinats a investigadors o investigadores consolidats per exercir en organismes públics de recerca. N'hi ha diverses categories.

Programa d'ajuts per a la contractació de tècnics: programa que té com a finalitat incorporar al sistema català de recerca i desenvolupament tècnics especialitzats per al suport a les activitats de recerca. Es gestionarà en règim de cofinançament amb les universitats, els centres de recerca i les empreses.

Comissió per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en la ciència: comissió que ha d'assegurar que les perspectives d'acció i promoció de les dones estiguin al mateix nivell que les dels homes i garantir la participació en les comissions d'avaluació en unes condicions d'igualtat.

 

Mesures associades de suport:

Programes de doctorat en empreses i altres organitzacions: els doctorats a les empreses són el fruit d'una iniciativa conjunta de les universitats i el món empresarial impulsada per la Generalitat de Catalunya. Aquests doctorats permetran que alguns doctorands facin tesis doctorals en una empresa sobre projectes aplicats per aquesta empresa o que li puguin interessar. Seran cofinançats per la Generalitat i les empreses que hi participin.

Cursos i jornades doctorials de desenvolupament professional: cursos de formació d'immersió per a estudiants de doctorat de totes les disciplines que tenen com a objectiu fer-los reflexionar sobre el seu futur professional, fer-los descobrir les capacitats i les habilitats que han adquirit durant el doctorat i ensenyar-los a saber-les utilitzar fora de l'àmbit acadèmic. S'hi generen habilitats noves relacionades amb la gestió de les organitzacions: capacitat directiva, emprenedoria, lideratge i treball en equip multidisciplinari, s'hi introdueixen conceptes de màrqueting, finances, operacions i recursos humans a les empreses i s'hi presta una atenció especial als conceptes d'innovació i autoocupació amb l'objectiu de facilitar la inserció laboral dels futurs doctors.

Contractes de pràctiques per a persones de suport a la recerca: són contractesde pràctiques d'una durada de dos anys en organismes públics de recerca i innovació tecnològica. Estan dirigits a estudiants de cicles formatius superiors.

Elaboració de dades classificades per sexes: tota institució pública que desenvolupi recerca i docència a Catalunya haurà de generar i fer accessibles les dades del personal de tots els nivells classificades per sexes. Es valorarà la igualtat dels sexes en l'atorgament de projectes.

amunt

____________________________________________________________________________

4.1.3. Programa de centres i infraestructures de recerca

4.1.3.1. Definició i justificació del programa

A més del paper central que tenen les universitats com a impulsores principals de la recerca a Catalunya, per completar el sistema de generació de coneixement, s'han de considerar altres agents. Als països més competitius, es constata que el teixit investigador està format per una trama d'universitats, instituts i centres públics i privats de recerca amb orientacions i estratègies concretes dins de certs sectors i certes disciplines científiques.

D'altra banda, és innegable que la capacitat científica del nostre país ha d'augmentar per tal de reduir al màxim les distàncies que ens separen dels països capdavanters en recerca i innovació de la Unió Europea. Amb el convenciment que els centres i les grans instal·lacions i infraestructures de recerca tenen un paper important en la consecució d'aquest repte, el Pla de recerca i innovació considera aquest programa com un dels eixos fonamentals de les accions que duu a terme.

En els darrers anys, en el marc dels plans anteriors de recerca, el Govern de la Generalitat ha promogut la creació de centres amb personalitat jurídica per impulsar la recerca en àrees prioritàries i amb molt d'interès per a Catalunya. Ara l'objectiu és potenciar les estructures tecnològiques i de recerca que hi ha, seguir impulsant la creació de centres i grans infraestructures de recerca i ordenar les diverses figures que actualment coexisteixen en els camps de les ciències, les humanitats i la tecnologia.

 

4.1.3.2. Objectius específics del programa

• Impulsar els canvis estructurals, d'organització i de coordinació per millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya.
• Articular les relacions entre aquests centres de recerca i les universitats al voltant d'un model consensuat i profitós per a tots.
• Impulsar un pla d'infraestructures científiques i tecnològiques per a Catalunya que comprengui el període 2005-2010.
• Implantar un model d'avaluació que lligui el finançament amb els resultats de la recerca.
• Potenciar la recerca transdisciplinària i la transferència de tecnologia entre els membres de les diverses entitats de recerca, les universitats i les empreses.
• Aconseguir que els centres de recerca i innovació i les grans instal·lacions siguin reconeguts a la Unió Europea i l'Estat espanyol.

 

4.1.3.3. Indicadors de referència

• Grau de desenvolupament del Pla d'infraestructures científiques i tecnològiques i del finançament associat.
• Reconeixement per l'Estat espanyol i la Unió Europea de grans instal·lacions científiques i equipaments per a la recerca, i suport de l'Estat espanyol i de la Unió Europea a aquestes instal·lacions.
• Recursos competitius obtinguts per investigador o investigadora.
• Nombre de contractes i convenis amb empreses i administracions per investigador o investigadora.
• Nombre de tesis fetes.
• Nombre de publicacions i qualitat d'aquestes publicacions.
• Nombre total de patents.

 

4.1.3.4. Accions prioritàries

Xarxa de ciència i tecnologia de Catalunya (XACIT)

Es crearà un registre de les diferents estructures de recerca per tal d'ordenar el sistema català de ciència i tecnologia. S'identificaran, entre altres estructures, centres de recerca, universitats, instituts i centres universitaris de recerca, grans infraestructures, instal·lacions i parcs científics i tecnològics.

Els objectius de la XACIT són els següents: a) definir d'una manera general les categories principals dels agents del sistema i el seu paper; b) utilitzar aquestes categories com a base per a accions específiques de suport per a cada tipologia.

Centres de recerca

Es potenciaran i crearan centres de recerca i desenvolupament en determinades àrees científiques, en estreta col·laboració amb les universitats, amb l'objectiu que assoleixin una dimensió institucional i un nivell científic i tècnic que els permetin ser presents i competir amb garanties d'èxit en l'àmbit internacional, de manera que s'aprofitin les possibilitats que s'obren en l'espai europeu de recerca.

El volum dels centres, el nombre de persones tècniques dedicades a la investigació que hi treballen, la importància de la despesa i la inversió així com la seva tendència al creixement en els propers anys posen de manifest la necessitat d'impulsar un programa que permeti la coordinació de la gestió dels centres, a més de l'optimització de recursos, l‘homologació de criteris de gestió de la recerca, la projecció exterior i la transferència de coneixement i de tecnologia.

Parcs científics i tecnològics

Aquestes estructures constitueixen un dels elements més complexos que componen el sistema de recerca i innovació, atès que combinen tots els elements del sistema: universitats, centres tecnològics, vivers i empreses. En aquesta línia, es promou la creació d'iniciatives que satisfacin les necessitats de la política de recerca i innovació de Catalunya, s'afavoreix la consolidació de la xarxa de parcs científics i tecnològics de Catalunya i es dóna suport a les actuacions d'àmbits espanyol i europeu.

Pla d'infraestructures científiques i tecnològiques

A l'inici de l'any 2005 s'elaborarà el Pla d'infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya per al període 2005-2010.

El Pla d'infraestructures científiques i tecnològiques 2005-2010 se centrarà, durant aquest període, en l'impuls dels equipaments i de les grans instal·lacions que beneficiïn la competitivitat econòmica i el progrés científic de Catalunya aprofitant-ne el potencial actual i també aprofitant les àrees tecnològiques de futur, en les quals el nostre país pot tenir un paper rellevant a Europa econòmicament i tecnològicament.

El Pla s'ha de vincular estretament amb les orientacions i estratègies de la política econòmica i tecnològica de Catalunya i del conjunt de l'Estat, amb la política científica i el Pla de recerca i innovació i amb la política universitària i el seu mapa. La sinergia entre les administracions, les capacitats empresarials i el sector universitari i de la recerca ha de permetre situar Catalunya en una posició capdavantera en el camp europeu del coneixement i de l'economia, i superar algunes tendències recents que indiquen una desacceleració o alentiment de la competitivitat dels sectors industrials i econòmics del nostre país.

El Pla també ha de ser una peça clau en la política tecnològica i industrial i en la lluita contra la deslocalització d'empreses de tota mena, especialment de les empreses d'alt valor afegit, siguin nacionals o multinacionals.

El Pla se centrarà, en aquesta línia, en tres àmbits clau que han de permetre la competitivitat internacional de Catalunya en els camps respectius. Aquests àmbits són:

1. Grans equipaments científics i tecnològics.
2. Equipaments de recerca biomèdica i hospitalària.
3. Infraestructures científiques i tecnològiques al territori.

 

4.1.3.5. Instruments

Contracte programa: contracte per finançar els centres de recerca en el qual s'estableix un marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i els centresi es recullen els compromisos i els drets recíprocs. Mitjançant aquest contracte, la Generalitat avalua les activitats de recerca per tal d'assegurar l'execució de les seves polítiques públiques i el compliment dels objectius establerts.

Convocatòria per a projectes de nous centres de recerca: ajuts destinats a projectes executius per a la creació de centres de recerca que siguin d'interès estratègic en àrees emergents o amb enfocaments multidisciplinaris de la recerca i el desenvolupament.

Ajuts per als equipaments científics i tecnològics: ajuts per als equipaments científics i tecnològics de les universitats i els centres de recerca de Catalunya, que, a més, tindran el suport del Pla d'infraestructures científiques i tecnològiques.

amunt

____________________________________________________________________________

4.1.4. Programa de suport a la transferència de tecnologia i coneixement

4.1.4.1. Definició i justificació del programa

El programa de suport a la transferència de tecnologia i coneixement comprèn totes les accions i tots els instruments destinats a crear un sistema dinàmic i interdependent de ciència, tecnologia i empresa, especialment quant a la creació d'estructures d'interfase per facilitar la transferència tecnològica al mercat i la subcontractació empresarial de tecnologia a centres de recerca.

L'economia competitiva i dinàmica actual requereix una labor contínua d'innovació. La innovació és un procés difícil de gestionar per a qualsevol empresa, però especialment complexa per a les organitzacions petites i mitjanes, característiques del nostre teixit empresarial. Requereix un sistema d'acompanyament que faciliti la transferència de la tecnologia i del coneixement generat als centres públics i privats de recerca, i l'adaptació al llenguatge de l'empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients.

Aquest programa té com a missió elaborar, coordinar i gestionar un model sistèmic de transferència tecnològica a Catalunya en què hi hagi els instruments necessaris que permetin fomentar la integració dels coneixements científics i la tecnologia empresarial, i, per tant, augmentar la quantitat de la gestió tecnològica a les empreses i millorar-ne la qualitat. La interacció contínua d'universitats, centres tecnològics i centres de recerca amb el teixit empresarial permet avançar cap a una professionalització de les interfases de transferència de tecnologia, de manera que s'accelera i s'incrementa el flux de coneixement generat al territori, que és aprofitat per l'estructura productiva immediata. La dinàmica del procés d'aprenentatge no és unidireccional: l'empresa perfecciona la seva estratègia tecnològica i el seu procés de presa de decisions, i incorpora la gestió tecnològica com un procés susceptible de ser planificat i subcontractat. Igualment, la universitat i els centres de recerca assumeixen la funció d'interacció amb l'entorn i milloren la seva capacitat d'interpretació de les necessitats d'aquest. La dinàmica d'aprenentatge es realimenta, i s'amplifica, així, l'efecte del cercle virtuós de la transferència de tecnologia.

Al gràfic següent es pot observar el model de transferència tecnològica a Catalunya. La part superior del model representa el canal de creació de negocis amb l'explotació del coneixement universitari. És el canal d'innovació per empenta tecnològica (technology-push). La part inferior representa el conjunt d'agents destinats a donar suport a projectes en empreses existents per mitjà de tecnologia i coneixement del sistema d'universitats i centres de recerca. És el canal d'innovació per arrossegament del mercat (market-pull).

 

 

4.1.4.2. Objectius específics del programa

• Incrementar la despesa empresarial en recerca i desenvolupamentsobre el PIB.
• Incrementar el nombre de patents empresarials registrades i el nombre de patents d'àmbit de recerca transferides a l'empresa.
• Incrementar el nombre d'empreses i el volum de subcontractació de recerca i desenvolupament a centres de recerca, universitats i centres tecnològics.
• Incrementar el nombre d'empreses creades a partir de la recerca pública.
• Incrementar la participació d'empreses, centres de recerca o centres tecnològics en programes europeus.
• Incrementar la compra o la venda internacional de tecnologia. 

 

4.1.4.3. Indicadors de referència

• Despesa empresarial en recerca i desenvolupament sobre el PIB.
• Nombre de patents amb llicènciaper l'àmbit de recerca a l'àmbit empresarial.
• Nombre de patents de titularitat empresarial en què consten investigadors i investigadores de recerca pública catalana.
• Nombre de patents de l'Oficina Europea de Patents generades per milió d'habitants.
• Facturació dels centres universitaris de transferència de tecnologia amb empreses de Catalunya.
• Facturació de la xarxa de centres tecnològics de Catalunya.
• Facturació de la xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica (xarxa IT).
• Nombre d'empreses creades a partir de la recerca pública.
• Nombre d'empreses que participen en projectes europeus amb centres catalans de recerca.
• Nombre d'empreses que participen en projectes europeus amb centres tecnològics catalans.
• Nombre d'acords de compra o venda internacional de tecnologia en què participen empreses catalanes.

4.1.4.4. Accions prioritàries

En el canal d'arrossegament de mercat (market pull), s'ha produït una professionalització important dels mecanismes que hi ha arrande l'impuls del Pla d'innovació 2001-2004, que ha comportat la creació d'un primer nivell d'estructures bàsiques (xarxa de centres d'innovació tecnològica (xarxa IT)). Aquest primer nivell segueix el model de selecció i potenciació de petits grups universitaris autònoms que destaquen per la capacitat de servei a l'empresa gràcies al coneixement generat internament. La creació d'una marca pròpia i la implantació d'uns procediments interns de gestió avaluats externament han consolidat una estructura que s'ha convertit en un dels pilars del sistema de transferència de tecnologia. La concepció de la xarxa IT ha representat un primer pas endavant qualitatiu d'una importància cabdal en el desenvolupament de la política pública d'innovació a Catalunya.

És necessari, però, augmentar la capacitat del sistema de recerca i innovació, i compensar-ne les mancances actuals amb la creació d'una xarxa d'estructures noves que compensin el dèficit tradicional de grans infraestructures tecnològiques activades des de la demanda, com són els centres tecnològics sectorials (destinats a la recerca i el desenvolupament tecnològic) o els centres de difusió tecnològica (destinats al foment de la innovació), distribuïts territorialment. Aquests centres permeten resoldre les imperfeccions del mercat, atès que la provisió dels serveis de desenvolupament tecnològic que ofereixen està subjecta a la necessitat de grans inversions prèvies que les empreses, especialment les petites o mitjanes, difícilment poden afrontar. Així mateix, generen efectes externs de reducció de la incertesa pròpia de les activitats d'innovació mitjançant serveis d'assessorament.

En la línia de potenciació de la xarxa IT, es reconeix la figura del gestor o de la gestora de transferència de tecnologia,es posa èmfasi en la formació i s'inclouen aquests estudis en el marc curricular universitari. S'aprofundeix en la valoració de les tasques de transferència de tecnologia delsinvestigadors i de les investigadores i es preveu conciliar aquesta activitat amb la docència i la recerca. Es completen els mecanismes nous perquè la demanda empresarial sigui atesa optimitzant aquests recursos sectorialment.

Finalment, s'optimitza el que hi ha en el canal d'empenta tecnològica (technology-push) per millorar els instruments que ja funcionaven (xarxa de promotors de la propietat intel·lectual (XPPI), xarxa de trampolins tecnològics (XTT)) i complementar-los amb altres que poden fer més eficaços els que hi ha. Es compta amb elements financers de suport per a les etapes de recerca industrial (no destinades a la publicació) que encara no tenen resposta en el mercat i per al manteniment de la cartera tecnològica. Es preveu introduir mecanismes que afavoreixin la descripció d'invencions i en facilitin l'explotació conciliant els interessos en transferència de tecnologia de les universitats amb els d'excel·lència científica. I, en particular, es complementa la cadena de valor de la tecnologia amb un centre d'explotació de la tecnologia que actuï com a ens detector de noves oportunitats tecnològiques (vigilància tecnològica) i comercialitzador d'aquestes (intel·ligència competitiva). 

Accions horitzontals

El sistema català de transferència de tecnologia encara està fragmentat, de manera que cal emprendre accions per consolidar-lo i assolir massa crítica. En aquest sentit, el reforç de la coordinació interdepartamental, les xarxes i eines de relació entre els agents i la simplificació dels convenisper mitjà de contractes programa amb els proveïdors de tecnologia són accions que permeten un control i una distribució millors dels recursos, encara excessivament descentralitzats

Internacionalització del mercat tecnològic

La cadena de valor de la tecnologia no és local. En un entorn que convergeix cap a una realitat econòmica única i global, els actius tecnològics es compren, es venen i s'exploten arreu del món. La internacionalització del mercat tecnològic exigeix la creació de mecanismes de compra i venda internacional de tecnologia, i d'explotació intersectorial i internacional de la tecnologia.

 

4.1.4.5. Instruments

Els instruments que estableix el programa responen a les infraestructures d'interfase que completen la cadena tecnològica de valor entre els centres de generació del coneixement i el mercat que hi ha o el potencial.

Amb el propòsit d'afavorir la coordinació i de sumar esforços, es constituirà un consorci entre totes les universitats i la Generalitat anomenat Consorci de Transferència de Coneixement (CTC) per tal d'identificar els resultats transferibles de la recerca que es duu a terme a Catalunya, avaluar-ne la qualitat i, si escau, augmentar-ne el valor, protegir-los i ajudar a transferir-los al teixit social i productiu.

En tot moment es prioritza el model de treball en xarxa per tal d'accelerar els processos d'aprenentatge entre els diferents agents. El Pla de recerca i innovació estableix, d'altra banda, sistemes de coordinació amb les universitats catalanes per ajudar i coordinar globalment el conjunt d'agents que hi estan vinculats . Els agents que constitueixen el sistema es detallen a continuació.

• Centres tecnològics (xarxa CT): se'n preveu un desplegament ampli per tal de compensar el dèficit de grans infraestructures de suport a la innovació de l'economia catalana. Per garantir-ne l'eficàcia, la xarxa de centres tecnològics s'adapta a l'entorn que hi ha; l'estructura institucional i l'organització estan en funció de les característiques sectorials i de la distribució espacial de la indústria catalana. Així mateix, es basen en la cooperació entre el sector públic i el privat per garantir que responen veritablement a les necessitats empresarials. El Registre de Centres Tecnològics de Catalunya (RECETEC) regula i homologa les condicions necessàries perquè un centre formi part de la xarxa de centres tecnològics.

• Centres de difusió tecnològica (CDT): la infraestructura dels centres de difusió tecnològica és més petita que la dels centres tecnològics. Distribuïts territorialment, estan destinats a crear economies externes de caràcter tecnològic. Presten assistència tècnica i serveis tecnològics en l'organització de la producció, la formació, la informació, la documentació, la legislació, la normativa i el disseny, però sense la necessitat de desenvolupar activitats de recerca i desenvolupament.

• Centres de suport a la innovació tecnològica (xarxa IT): es consoliden, a partir de l'experiència acumulada, i se n'amplia l'abast per incloure-hi centres públics de recerca i s'allarga la durada del suport.Se'n coordinen les actuacions amb la xarxa de centres tecnològics.

• Centre d'Explotació de la Tecnologia: comú a entitats i organismes de recerca, es dedica a la comercialització de tecnologies mitjançant llicències, la venda de patents o la creació d'empreses. Aquest Centre es nodreix amb protocols de vigilància tecnològica local i internacional, i genera intel·ligència de mercat intersectorial i internacional per valoritzar les oportunitats tecnològiques detectades.

• Assessors tecnològics (AT): increment de la xarxa d'especialistes sectorials ubicats al territori. La seva tasca és augmentar la competitivitat de les empreses fomentant que desenvolupin projectes d'innovació mitjançant serveis d'assessorament.

• Xarxa de trampolins tecnològics: consolidació, ampliació de l'abast i focalització dels serveis per mitjà d'un treball coordinatamb l'ens comú anterior.

IRC Catalonia (Centre d'Enllaç per a la Innovació-Innovation Relay Centre) té com a objectiu principal potenciar els acords internacionals de transferència de tecnologia (TTT) entre Catalunya i Europa. Aquest servei també s'utilitza com a eina de transferència tecnològica per a Catalunya i Espanya. Es preveu que aviats'estendrà a Àsia i Amèrica del Sud. El mètode de treball es basa en un model de demanda tecnològica des del sector empresarial.

L'IRC dóna serveis de vigilància tecnològica a través del SEVT (Servei Europeu de Vigilància Tecnològica), de creació i promoció de la cartera tecnològica catalana i d'assistència en projectes de transferència de tecnologia.

L'IRC té un paper clau com a agent de suport amb vista a aquests objectius:

• Aconseguir que les empreses catalanes aprofitin el coneixement i la tecnologia desenvolupats a l'exterior perquè puguin transformar-los en innovacions (productes, serveis...).
• Facilitar la comercialització de tecnologies que permetin rendibilitzar les inversions en recerca i desenvolupament.
• Col·laborar internacionalment (joint ventures, acords de fabricació...).

Per tal que els instruments de l'IRC s'apliquin més extensament, es potencia que els utilitzin els promotors de la propietat intel·lectual i els assessors tecnològics. Aquestes xarxes assumeixen les tasques de detecció i redacció d'ofertes i demandes tecnològiques i de control de les negociacions d'acords de transferència de tecnologia. Aquesta descentralització de serveis permet a l'IRC augmentar la capacitat de cooperació internacional amb altres regions europees i situar-se en el grup capdavanter de centres europeus d'enllaç per a la innovació.

Finalment, cal esmentar el paper cabdal que tenen els parcs científics i tecnològics en la transferència de tecnologia, tal com ha estat descrit a l'apartat dedicat al programa de centres i infraestructures de recerca (apartat 4.1.3.).

Ajuts associats

Línia d'ajuts per a centres tecnològics: en l'àmbit empresarial la majoria de subvencions estan enfocades a la subcontractació de projectes de recerca, desenvolupament i innovació per les empreses. En aquest sentit, s'ha detectat la necessitat de crear uns ajuts directes en forma de subvencions per a plans d'actuacions dels centres tecnològics (CT) que permetin dotar aquestes entitats de les infraestructures i els recursos necessaris per satisfer les demandes de risc de recerca, desenvolupament i innovació que calen a les empreses per ser més competitives, però que no poden ser finançades per aquestes d'una manera individual.

En els àmbits públic i acadèmic es promourà el finançament de projectes per consolidar o crear parcs científics vinculats a la realitat científica i acadèmica del territori i als plans estratègics de recerca que elaboren les universitats.

Línia d'ajuts per a centres de difusió tecnològica (CDT): com en el cas dels centres tecnològics, es preveuen ajuts competitius per desenvolupar plans d'accions i desplegar centres territorials de difusió.

Línia d'ajuts per a projectes de recerca, desenvolupament i innovació: en cooperació amb els agents de l'entorn per tal d'incrementar la capacitat innovadora de les empreses i fomentar la interrelació amb centres de recerca. Es potencien, especialment, el treball cooperatiu i multidisciplinari i la interacció amb centres de la xarxa IT, centres de recerca o centres tecnològics. Es prioritzen els projectes amb un nivell més alt de risc tecnològic.

Ajuts per a parcs científics i tecnològics vinculats a universitats catalanes: es promourà una línia d'ajuts a les universitats per a l'impuls dels parcs científics i tecnològics atenent-ne la distribució territorial i atenent les línies prioritàries del Pla de recerca i innovació.

amunt

____________________________________________________________________________

4.1.5. Programa de foment de la innovació

4.1.5.1. Definició i justificació del programa

El programa de foment de la innovació comprèn totes les accions i tots els instruments destinats a incrementar la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant l'estímul de la innovació en les organitzacions en les vessants estratègica i operativa, en qualsevol punt de la cadena de valor i en tots els processos de l'empresa.

La innovació és un procés d'aprenentatge. Les organitzacions sovint són entitats refractàries al canvi i tendeixen a la inèrcia que proporciona el coneixement tradicional de productes, processos, tecnologies i mercats, que poden quedar obsolets cada vegada en menys temps. Les empreses necessiten aprendre i interioritzar competències noves de gestió per a entorns altament dinàmics, com són els mercats del segle xxi: eines i metodologies que les ajudin a desenvolupar una capacitat sistemàtica d'innovació, de creativitat, d'adaptació al canvi i d'absorció de tecnologia.

Per al desenvolupament reeixit de l'activitat innovadora,calen eines de reflexió estratègica, eines de gestió d'equips pluridisciplinaris, metodologies de desenvolupament ràpid de producte, capacitat d'incorporació de tecnologies de procés, interconnexió de cadenes de valor, creació de nous entorns de col·laboració amb clients, proveïdors i agents de l'entorn, hàbits de protecció de la propietat intel·lectual, estratègies tecnològiques ben definides, protocols de millora i formació contínua, una cultura corporativa flexible i emprenedora i habilitats directives específiques per gestionar el nou entorn empresarial. Aquest programa té com a missió generar i facilitar la implantació d'aquestes eines a les empreses per tal de fer-ne créixer l'esforç i l'eficàcia innovadora.

 

4.1.5.2. Objectius específics del programa

• Incrementar la despesa en innovació de les empreses
• Incrementar l'esforç empresarial en recerca i desenvolupament.
• Incrementar el nombre d'empreses innovadores.
• Incrementar el nombre d'empreses que gestionen sistemàticament la innovació i que incorporen procediments interns de gestió de la innovació i la tecnologia.
• Incrementar el nombre d'empreses que utilitzen xarxes d'interconnexió informàtica amb clients i proveïdors.
• Incrementar el nivell d'exportacions tecnològiques.

 

4.1.5.3. Indicadors de referència

• Despesa en innovació.
• Nombre d'empreses innovadores.
• Nombre d'empreses que sistematitzen la innovació.
• Exportacions d'alt nivell tecnològic.
• Nombre d'empreses que utilitzen xarxes transaccionals en la seva relació amb clients i proveïdors.

 

4.1.5.4. Accions prioritàries

4.1.5.4.1. La competitivitat empresarial

Les accions de competitivitat empresarial són les destinades a augmentar el nivell competitiu del teixit empresarial a través de l'extensió del pensament estratègic, la sistematització de la innovació i la incorporació de les eines més avançades de gestió empresarial.

La gestió de la innovació i la innovació estratègica

Es preveu continuar l'esforç de sensibilització del teixit productiu català sobre la importància de gestionar la innovació com a procés estratègic de negoci. La innovació és un procés empresarial que va més enllà de l'activitat de recerca, de manera que s'hi inclouen altres activitats com són la generació de conceptes, el desenvolupament de producte en el temps més curt possible, la redefinició de processos productius, logístics i comercials, i lagestió mateixa de la tecnologia i el coneixement. A tot això s'hi afegeix una voluntat estratègica de diferenciació i una cultura organitzativa que potencia l'aprenentatge.

Les actuacions destinades a sistematitzar el procés innovador són:

• El foment de la creativitat empresarial com a base de la innovació corporativa i de l'emergència de models nous de negoci reeixits i originals.

• El suport a la innovació estratègica: L'empresa s'ha de dotar d'estratègies d'innovació i tecnologia a mitjà termini. El Pla de recerca i innovació inclou la creació de metodologies d'anàlisi de la capacitat innovadora i de reflexió estratègica, la difusió de models de referència, casos d'estudi d'empreses innovadores, projectes pilot d'eines noves així com serveis de suport, assessorament i finançament per a la incorporació d'eines de gestió.

• La creació de xarxes d'intercanvi de bones pràctiques en la gestió de la innovació i la tecnologia entre empreses innovadores, i detecció i difusió de models de referència d'empreses que basen la competitivitat en la planificació exemplar de la innovació.

• L'extensió de l'ús dels incentius fiscals per a la innovació i de les eines financeres d'estímul de la innovació: L'Estat espanyol té un dels marcs fiscals més favorables a la innovació de tota l'OCDE. Tot projecte d'innovació pot estar sotmès a deducció fiscal en funció del component de novetat que impliqui per a les empreses. Aquest marc fiscal, no prou utilitzat encara per les empreses, ha estat redefinit recentment mitjançant el nou protocol de informes motivados del Ministerio de Industria, que ha reduït la incertesa jurídica associada a les definicions fiscals de recerca bàsica, desenvolupament tecnològic i innovació tecnològica. El Pla de recerca i innovació té la voluntat d'estendre l'ús de l'incentiu fiscal mitjançant la formació per aprendre a fer-lo servir i la informació de la manera com s'utilitza, la difusió de la casuística relacionada i el suport a l'ús de les eines que hi ha de reducció de la incertesa: acord previ de valoració, consulta vinculant o el mateix informe motivat.

• L'increment del nivell cientificotècnic de l'empresa mitjançant l'impuls dels doctorats empresarials. El Pla incorpora actuacions per fer tesis doctorals en entorns empresarials amb l'objectiu d'enfortir les relacions i la rotació de personal entre empreses i centres de recerca.

• La creació de programes de creixement d'empreses que permetin l'elevació del nivell d'aspiracions de les empreses emergents o consolidades per mitjà de plans de negoci amb una vocació internacional i l'accés posterior a les fonts oportunes de finançament. En particular, es fomentaran les sinergies entre escoles de negocis i universitats tècniques.

La política de disseny i el desenvolupament de producte

El Pla de recerca i innovació desenvolupa un programa específic de política de disseny per tal de fer de Catalunya «un país del disseny» en tots els vessants (disseny industrial, tèxtil i gràfic, i interiorisme) i atreure inversió estrangera d'alt valor afegit i aprofitarla creativitat, l'esperit emprenedor i la tradició industrial que té Catalunya. El desenvolupament ràpid de productes és, cada cop més, una activitat imprescindible per a les empreses, que sovint estan acostumades a llargs cicles de vida de productes i serveis. La incorporació de conceptes de disseny quant a l'estètica, l'ergonomia, la usabilitat i la funcionalitat, el disseny ecològic, el disseny logístic, l'enginyeria concurrent, el disseny per la manufactura, el disseny recombinable o les tecnologies de simulació i desenvolupament ràpid són factors clau de diferenciació estratègica en mercats competitius.

El programa de política de disseny estableix actuacions per generar metodologies de disseny i desenvolupament de producte, la presentació d'aquestes entre el teixit empresarial mitjançant jornades, seminaris, projectes pilot, publicació de manuals i casos pràctics, i línies d'ajut associades. Així mateix, inclou actuacions de coordinació dels agents de l'entorn (associacions de dissenyadors, fundacions destinades a promocionar el disseny i centres tecnològics) per mantenir el discurs alineat, millorar la cooperació entre enginyeries i dissenyadors, i obtenir efectes multiplicadors.

La innovació en la producció i la logística

El Pla de recerca i innovació impulsa la innovació de processos entre el teixit manufacturer amb la difusió de noves tecnologies de la producció, formes noves d'organització i tècniques noves de logística ràpida i de gestió de la cadena de subministrament, i potencia les sinergies entre aquest mateix programa i el programa de digitalització.

La innovació de processos sovint és el mecanisme de competitivitat més sòlid en indústries amb una gran tradició manufacturera. En la incorporació de tecnologia de procés, de vegades fan falta intermediaris com les enginyeries i centres tecnològics. En altres casos, l'avantatge competitiu ha estat degut a una eficàcia logística superior al sector o a l'explotació d'un nou canal comercial. El programa d'innovació en producció i logística té com a missió recórrer a eines metodològiques de suport a la innovació de procés, jornades i seminaris de formació i informació, actuacions de suport a proveïdors de tecnologia de procés, actuacions de coordinació de polítiques de competitivitat logística amb tots els departaments de la Generalitat involucrats així com línies associades de finançament.

Les actuacions es duen a terme en tres àmbits:

• La generació de tecnologia logística.
• L'excel·lència empresarial en la gestió logística.
• La política d'infraestructures.

La qualitat i la productivitat

Es porten a terme un conjunt d'actuacions per tal de consolidar l'esperit d'excel·lència en la qualitat i la productivitat, consolidar la formació i motivació del personal i la cooperació estratègica entre empreses a fi de superar els problemes de dimensió i afavorir l'intercanvi de coneixements i bones pràctiques en la recerca, el desenvolupament i la innovació.

Aquestes activitats es desenvolupen en diferents àmbits d'actuació. La classificació d'empreses objectiu no es fa tant per sectors i dimensió com per l'estat de l'art respecte al seu nivell actual d'excel·lència i a la velocitat i intensitat del progrés desitjat.

En aquest sentit, es consideren tres estadis:

• Un de bàsic en què les empreses han d'implantar bones pràctiques operatives i de gestió per saber de primera mà quins avantatges els reporta
• Un segon estadi en què les empreses han de sistematitzar, normalitzar, integrar i consolidar definitivament les bones pràctiques adquirides per garantir-ne la gestió amb els recursos mínims.
• Un tercer estadi en què les empreses ja tenen una base sòlida per entrar en competició diferenciada. Aquí és més difícil estandarditzar les solucions. És el terreny del valor diferencial i la innovació creativa.

Les accions de qualitat i productivitat s'estructuren en tres grans blocs:

• La dimensió i la gestió empresarial.
• Els sistemes i les normes de qualitat, productivitat i innovació.
• La col·laboració i l'intercanvi d'experiències amb altres departaments i organismes de la Generalitat i amb altres empreses i institucions representatives.
  

4.1.5.4.2. La digitalització de les empreses

La digitalització de les empreses exigeix l'aplicació sistemàtica de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC) i els models de negoci que en alguns casos generen les noves possibilitats associades a la tecnologia digital, cosa que fa possible més eficàcia en els processos i, el més important, el treball en xarxa en temps real.

Les actuacions per impulsar la digitalització tenen dos objectius: aconseguir l'aprofitament de la tecnologia de comunicacions per les petites i mitjanes empreses com a eina imprescindible per a la competitivitat i la productivitat empresarials i impulsar el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya.

Només és possible complir aquests objectiussatisfent tant la demanda com l'oferta de digitalització.

Pel que fa a la demanda, la digitalització de qualsevol organització és un repte per les dificultats que s'han de superar com, per exemple, les múltiples alternatives tecnològiques, l'efecte a mitjà i a llarg termini de les decisions estratègiques preses, els canvis en l'organització i la tasca diària de les persones.

Una de les raons principals que fan que les empreses s'ho rumiïn molt abans de fer inversions per digitalitzar els seus processos és la manca de coneixement de les possibilitats i els beneficis que aquestes aporten. Aquesta prevenció s'evita amb actuacions de transferència de coneixement.

Complementàriament, es tenen en compte actuacions d'assessorament en la digitalització per ajudar les empreses en el procés de definició i planificació de les millores digitals que s'han d'introduir en els processos, així com actuacions horitzontals i sectorials per a la implantació de tecnologia. La potenciació dels serveis oferts per les administracions en línia a les empreses és una altra peça clau en l'adopció d'hàbits d'ús i serveix d'exemple de les millores que les tecnologies poden aportar a la productivitat.

 

4.1.5.5. Instruments

Línies d'ajuts:

• Línia d'ajut per a la innovació estratègica i a l'anàlisi i l'assessorament en la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): destinada a fomentar anàlisis d'innovació, reflexions sobre opcions estratègiques, i plans d'acció associats, com també anàlisis per detectar oportunitats de millora, basades en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos de negoci de l'empresa, anàlisis per avaluar les infraestructures i els serveis de comunicacions que hi ha i l'ús que se'n fa, i l'assessorament en el procés de compra i implantació de productes o infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació.

• Línia d'ajuts per a projectes d'innovació en producció, logística i disseny industrial: destinada a projectes d'innovació operativa, incorporació de tecnologies de procés i desenvolupament de producte o d'incorporació de disseny en sectors amb una elevada complexitat industrial.

• Línia d'ajuts per als projectes de recerca industrial, desenvolupament precompetitiu i innovació tecnològica en empreses (recerca, desenvolupament i innovació tecnològica): destinada a incrementar la capacitat de recerca i desenvolupament de les empreses.

• Línies d'ajut del Pla de consolidació i competitivitat de les petites i mitjanes empreses: destinades a projectes cooperatius de digitalització, innovació de processos o disseny industrial.

• Línia d'ajuts per fer tesis doctorals en entorns empresarials.

Uns altres serveis de suport a l'empresari que recull el Pla són:

• La publicació de manuals i guies metodològiques de gestió empresarial en innovació estratègica, innovació de producte i de procés, eines TIC, qualitat i productivitat

• Projectes demostratius, projectes pilot sectorials, i projectes de test de metodologies en innovació estratègica, innovació de producte i de procés, eines de les tecnologies de la informació i la comunicació, qualitat i productivitat.

• Jornades de sensibilització, demostració, formació i informació.

• Actes per difondre la cultura innovadora com és el Fòrum de la Innovació.

• Premis a la innovació tecnològica i a la qualitat, que tenen com a finalitat obtenir models de referència de bones pràctiques d'empreses catalanes que es caracteritzen per la capacitat innovadora i l'excel·lència operativa.

• Servei d'assessorament en anàlisis en innovació, disseny i desenvolupament de producte, innovació de procés, millora contínua, eficiència telemàtica i societat de la informació, protecció de la propietat intel·lectual, ús dels incentius fiscals en la innovació i eines de qualitat i productivitat.

• Projectes pilot de creixement empresarial destinats a crear entorns i mecanismes d'adquisició de projecció internacional.

• Servei d'assessorament en el tractament de la igualtat entre les dones i els homes en la societat del coneixement i de recerca i desenvolupament, a través de la responsabilitat social de les empreses.

amunt

____________________________________________________________________________

4.1.6. Programa de suport financer

4.1.6.1. Definició i justificació del programa

La innovació comporta el risc d'incorporar noves tecnologies i de llançar de productes nous, riscos que l'emprenedor o l'empresari no sempre pot afrontar tot sol. El Pla de recerca i innovació estableix la generació d'instruments financers amb què es puguin afrontar aquests riscos i amb què les empreses es preparin per a la competitivitat en mercats globals.

Tenir l'estructura financera correcta permet naixements i creixements d'empreses menys arriscats i més sostenibles, respectivament. Tanmateix, així com fins ara s'ha fomentat l'aparició de fons de capital en les etapes inicials de la vida de les empreses, aquesta labor ja es pot considerar consolidada, per la qual cosa a partir d'ara cal potenciar altres instruments que sofistiquin el sistema financer completant les eines que hi ha i impulsant el creixement nacional i internacional de projectes innovadors, tot mantenint la base d'oferta financera que hi ha. Per tot això, és necessari fomentar entorns i instruments que facilitin una capitalització correcta dels projectes d'innovació.

 

4.1.6.2. Objectius específics del programa

• Incrementar la participació dels fons de pensions en el capital risc (inversors naturals d'entitats de capital risc).
• Multiplicar el nombre d'inversors privats actius.
• Impulsar l'accés de les empreses de més de cent treballadors al quasicapital (préstec participatiu) per tal de possibilitar-los la innovació.

 

4.1.6.3. Indicadors de referència

• Nombre de xarxes d'inversors privats.
• Nombre d'inversors privats pertanyents a les xarxes.
• Nombre d'operadors de capital risc.

 

4.1.6.4. Accions prioritàries

En l'àmbit del capital, les línies d'actuació estimulen els fons destinats al capital risc i el desenvolupament dels préstecs participatius i del mercat secundari. Aquestes mesures parteixen de la constatació que les empreses familiars, que constitueixen una part important de la nostra estructura empresarial, difícilment s'adrecen als mercats de valors, cosa que els limita la capacitat de creixement, sovint necessària per competir en mercats globals; d'altra banda, també parteixen del fet que en l'àmbit del capital risc no sembla haver-hi un problema de fons disponibles, sinó de projectes que puguin assolir les taxes elevades de rendiment que aquest sector exigeix. Una part de les propostes té com a objectiu reduir el cost o el risc de les entitats subministradores de capital i afavorir la presa de posicions dels fons de pensions en aquestes activitats.

Les propostes per al foment dels préstecs participatius i del mercat secundari reflecteixen els problemes de recursos que moltes empreses pateixen i les seves reticències a adreçar-se al mercat d'accions ordinari. Cal generar instruments que permetin conciliar les necessitats de capital que poden venir de processos de creixement amb les resistències a l'entrada de capital de tercers. En aquest context el préstec participatiu esdevé un instrument òptim per l'avantatge que suposa ser considerat un sistema de finançament propi en l'àmbit comptable i ser retribuït parcialment en funció dels resultats obtinguts.

L'accés al finançament a llarg termini sovint constitueix un problema, especialment per a les petites i mitjanes empreses. El mercat financer privat percep riscos i exigeix reduccions del termini de les operacions, que poden tenir llargs períodes de retorn, la qual cosa fa inviables les operacions. La potenciació de societats de garantia recíproca que puguin cobrir amb avals de crèdit públic el risc d'aquestes operacions és un altre eix d'aquest programa.

Finalment, en un altre àmbit de competències i quant als ajuts per als emprenedors, és necessari impulsar propostes per millorar les condicions d'estímul de la inversió privada mitjançant incentius fiscals que equiparin la inversió individual amb la inversió institucional, per tal de fomentar els projectes de creació d'empreses.

Per tal de millorar el marc actual de finançament i fiscalitat, les accions concretes són, doncs: 

• Estimular la inversió dels fons de pensió en instruments de capital risc.

• Impulsar la concessió de préstecs participatius aprofitant els instruments que hi ha (Institut Català de Finances Holding) i amb col·laboració i coordinació amb els organismes prescriptors de la mateixa Administració catalana. Augmentar els nivells de coordinació amb ENISA (Empresa Nacional de Innovación, SA).

• Incrementar el nombre d'operacions de les societats de garantia recíproca mitjançant mecanismes nous de contragaranties públiques.

• Fer créixer la liquidesadels mercats de capital procurant mecanismes per a la desinversió d'empreses de capital risc, socis en diferents estadis del projecte.

• Incorporar el sistema financer privat al sistema de recerca i innovació. Potenciar la creació de teixit empresarial basat en coneixement com a mecanisme de fertilització econòmica i font de benestar social. Es consideren, per tant, com a garanties del futur Estat de benestar l'impuls de la societat del coneixement i el suport a projectes innovadors amb la complicitat i l'ajut necessaris de la banca privada.

• Proposar la modificació de la fiscalitat de les plusvàlues i les pèrdues de la inversió privada de particulars en el finançament de projectes empresarials, tal com es fa en el cas d'inversors institucionals.

 

4.1.6.5. Instruments

El Pla de recerca i innovació fomenta l'oferta i l'abast de productes financers per tal de satisfer les necessitats de finançament per a projectes d'innovació de qualsevol tipologia i en qualsevol fase de desenvolupament. En particular:

• Fons de capital risc que tenen com a objectiu cobrir el “gap” de finançament que hi ha en les fases més arriscades del projecte.

• Xarxa d'inversors privats: punt de trobada entre empreses amb projectes de creixement i col·lectius d'inversors privats, a qui s'ofereixen serveis d'assessorament i intercanvi d'experiències.

• AVALIS de Catalunya, Societat de Garantia Recíproca, i fons d'avals de crèdits.

• Préstecs participatius per tal de contribuir al creixement de petites i mitjanes empreses com a alternativa a la incorporació d'un soci.

Uns altres serveis associats al programa són:

• El suport a les empreses perquè sol·licitin les exempcions fiscals com a conseqüència de les activitats de recerca i desenvolupament tecnològic.

• El Capital Innovació: servei gratuït d'assessorament per a demandants i oferents de capital.

• El servei d'informació sobre la importància de la dimensió empresarial, concretament: bon govern, instruments de mobilització de circulant, assessorament en fusions i adquisicions, i mesures fiscals del procés.