Generalitat de Catalunya

• 4.2.1. Programa de mobilitat, cooperació i internacionalització
• 4.2.2. Programa de foment i comunicació de la cultura científica i tecnològica
• 4.2.3. Programa de foment de l'emprenedoria
• 4.2.4. Iniciativa per al foment de la innovació en l'Administració
• 4.2.5. Programa de coordinació i atracció de recursos estatals i europeus

 

amunt

____________________________________________________________________________

4.2.1. Programa de mobilitat, cooperació i internacionalització

4.2.1.1. Definició i justificació del programa

En el procés actual de globalització, la societat cada vegada està més internacionalitzada des de tots els punts de vista (econòmic, comercial, científic, informatiu). Avui en dia és impensable que els científics puguin fer recerca aïlladament, sense contacte amb el que es fa en altres llocs del món, pel que fa tant als resultats de les investigacions com als aspectes metodològics i tècnics. S'han d'afavorir els intercanvis facilitant l'establiment de relacions de cooperació. En aquest sentit, es pot dir que la mobilitat dels investigadors i les investigadores, i la cooperació internacional són ingredients bàsics per al progrés humanístic, científic i tecnològic.

La Unió Europea va llançar, al gener del 2000, una proposta per unir esforços i construir l'equivalent al «mercat europeu de béns i serveis» en l'àmbit de la recerca i la innovació. Així va néixer la idea d'un espai europeu de recerca (ERA),que haurà de permetre una coordinació millor de les polítiques i les activitats de recerca per tal que la UE pugui arribar a ser l'economia basada en el coneixement més competitiva del món.

A més, la declaració de Bolonya del 1999 destacava la importància de promoure la mobilitat i l'ocupació dels ciutadans. Per tant, les universitats i també les administracions han de tenir en compte que el model organitzatiu que adoptin per promoure i desenvolupar la recerca serà determinant per aconseguir aquests objectius. La mobilitat en si mateixa no és un objectiu, sinó que és un instrument fonamental per millorar quantitativament i qualitativament la recerca, i amb el qual s'ofereixen les millors oportunitats als millors investigadors i investigadores i a les institucions que els acullen.

Per assolir aquests objectius, cal que els investigadors i les investigadores de Catalunya participin plenament en la recerca europea i mundial, i que Catalunya incorpori a les seves estructures de recerca investigadors i investigadores d'alt nivell i prestigi reconegut que donin un impuls al sistema de recerca i innovació del nostre país per situar-lo en la primera línia de la competitivitat en l'àmbit internacional.

L'atracció de talent cap al nostre país també suposa una millora de la qualitat de les activitats de recerca desenvolupades a Catalunya. És molt rellevant que les universitats, les empreses i els centres de recerca de Catalunya siguin pols d'atracció per a investigadors i investigadores postdoctorals i sèniors d'arreu que facin recerca avançada i competitiva.

La cooperació internacional inclou la col·laboració amb altres institucions, països o regions a fi d'assolir objectius comuns. En aquest sentit, també cal tenir present la relació amb països que estan en via de desenvolupament, perquè la cooperació en matèries científiques en pot facilitar un desenvolupament socioeconòmic més gran i més ràpid . A més, la internacionalització també garanteix que els esforços que s'esmercen en el finançament de la recerca estiguin en sintonia amb el context en el qual està immersa Catalunya. Això permetrà evitar duplicacions, coordinar esforços i establir comparacions per mesurar adequadament els resultats i l'efecte de les polítiques de recerca i innovació.

Europa té una llarga experiència en recerca. Tanmateix, els esforços per establir xarxes adequades de cooperació sovint han fallat. La rigidesa de la carrera investigadora i una manca de mecanismes eficaços per al desenvolupament d'aquesta carrera han provocat que molts investigadors i moltes investigadores d'Europa abandonin el món de la recerca o, si més no, Europa. És necessari pensar instruments nous que en el context actual facilitin la incorporació d'investigadors i investigadores internacionals al sistema de recerca i innovació, i s'han d'establir formes noves de cooperació internacional, sigui compartint serveis o a través de xarxes o projectes conjunts.

És molt destacable la necessitat que la comunitat científica catalana participi en les grans iniciatives i infraestructures europees. També cal tenir en compte la participació d'investigadors i investigadores forans en la recerca que es faci en les grans infraestructures de Catalunya, sigui el supercomputador o el sincrotró del Vallès, que entrarà en funcionament a finals d'aquesta dècada.

 

4.2.1.2. Objectius específics del programa

• Internacionalitzar la recerca catalana.

• Incrementar les estades d'investigadors i investigadores de Catalunya a l'estranger per a la seva formació i per al seu desenvolupament professional posterior (carrera investigadora).

• Fomentar aliances amb governs, administracions i grans centres de recerca, grans equipaments científics i universitats d'interès estratègic per a Catalunya.

• Participar en els fòrums europeus de definició de les polítiques de recerca i innovació per influir-hi atenent els interessos de Catalunya i els seus àmbits de recerca prioritària.

• Potenciar la cooperació, especialment amb Europa i també amb el grup de països inclosos en el Pla director de cooperació al desenvolupament 2003-2006 de la Generalitat de Catalunya.

• Promoure i facilitar la participació d'investigadors i investigadores de Catalunya en les grans iniciatives i infraestructures europees com CERN, EMBO, EMBL, ESA, etc.

 

4.2.1.3. Indicadors de referència

• Nombre d'investigadors i investigadores i de professors i professores d'universitat que fan estades fora de Catalunya.

• Nombre d'investigadors i investigadores postdoctorals de Catalunya que, havent fet estades de més de tres anys fora de Catalunya, retornen al país per incorporar-se al sistema català de recerca i desenvolupament.

• Nombre de professors visitants i de persones amb el doctorat que fan estades a Catalunya.

• Nombre de xarxes internacionals de recerca.

• Nombre de congressos internacionals organitzats a Catalunya.

• Nombre d'investigadors i d'investigadores de Catalunya que participen en entitats o organitzacions internacionals o supranacionals.

• Nombre de projectes i convenis amb països o regions en via de desenvolupament en matèria científica i tecnològica.

 

4.2.1.4. Accions prioritàries

Aquest programa desplega accions destinades a promoure la mobilitat de les persones que es dediquen a la recerca, i a fer que Catalunya sigui un pol d'atracció d'investigadors i investigadores, institucions i empreses d'altres regions i països. Aquestes accions es presenten en convocatòries públiques o programes específics.

La mobilitat

Aquest conjunt d'accions facilita la possibilitat que els investigadors i les investigadores que treballen a Catalunya facin estades en centres d'altres regions i països on puguin desenvolupar les seves tasques de recerca i innovació. Per tal d'estimular l'excel·lència de la recerca a Catalunya, també s'han d'establir programes que permetin a investigadors i investigadores d'altres regions i països fer estades a Catalunya o incorporar-se al sistema de recerca i innovació.

Finalment, es potencia la mobilitat de les persones que es dediquen a la recerca i la innovació d'organismes públics de recerca al sector privat i a l'inrevés.

La internacionalització

Per tal que Catalunya esdevingui una referència en la recerca i la innovació, cal fer un esforç per a la seva internacionalització; cal donar a conèixer les capacitats científiques i tecnològiques del nostre país i promoure la col·laboració entre institucions catalanes amb ens d'altres regions i països. És necessari promoure la plena participació catalana en els programes europeus i internacionals a fi que els investigadors i les investigadores de Catalunya siguin competitius en l'obtenció de recursos, no solament els atorgats per les institucions de la UE i altres institucions públiques, sinó també els del sector privat.

Campanya de relacions públiques internacionals

Situar Catalunya en l'àmbit internacional com a referent del sud d'Europa de la recerca i la innovació per les seves característiques creatives, culturals i de tradició emprenedora.

 

4.2.1.5 Instruments

• Beques i ajuts per a la formació d'investigadors i investigadores fora de Catalunya: beques i ajuts destinats a estudiants predoctorals, investigadors i investigadorespostdoctorals, i professors universitaris, a més d'altres col·lectius com són els gestors especialitzats en la recerca, per fer estades en centres de recerca fora de Catalunya.

• Beques i ajuts per a estades a Catalunya: beques i ajuts per ampliar estudis, fer estades de recerca de curta o llarga durada o per reincorporar investigadors i investigadoresen universitats i centres catalans de recerca.

• Ajuts per a la mobilitat universitats-empreses: ajuts per a estudiants de tercer cicle i professors universitaris per fer tasques de recerca i innovació a les empreses.

• Ajuts per a l'organització de congressos internacionals: ajuts destinats a universitats, centres de recerca o altres institucions per a l'organització de congressos internacionals.

• Ajuts per a la col·laboració entre institucions: ajuts per fomentar la col·laboració entre institucions de diferents regions i països, especialment els països inclosos en el Pla director de cooperació al desenvolupament 2003-2006.

• Ajuts per a la participació de la recerca catalana en els programes europeus i per facilitar l'obtenció de recursos.

• Convenis i programes de cooperació científica i tecnològica de Catalunya amb altres països i regions d'Europa i del món.
  

amunt

____________________________________________________________________________

4.2.2. Programa de foment i comunicació de la cultura científica i tecnològica

4.2.2.1. Definició i justificació del programa

En el camí vers la societat del coneixement, en la qual el saber serà la matèria primera d'una part important de l'economia, el nivell del sistema de ciència i tecnologia d'un país serà determinant per poder-ne garantir el desenvolupament econòmic i, per tant, també el desenvolupament com a poble i la cohesió social.

Ara bé, per disposar d'un sistema avançat de ciència i tecnologia també cal que el conjunt de la societat sigui conscient de la importància de la ciència i la tecnologia tant per al futur econòmic del país com per a la vida quotidiana dels ciutadans.

Per fer-ho possible, s'ha de fomentar una cultura de coneixement de la ciència i la tecnologia que possibiliti que el conjunt de la societat tingui una percepció millor de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació i dels resultats que se'n deriven i que també faci possible un reconeixement més gran d'aquestes activitats i d'aquests resultats en la societat, reconeixement i percepció que seran la garantia millor per a la necessària continuïtat de les iniciatives i les polítiques que cal dur a terme en aquest àmbit.

En aquest sentit, la situació a Catalunya és notablement deficitària: les accions destinades a promoure la cultura de la ciència i la tecnologia han estat migrades i, en general, han mancat un plantejament i una estratègia adequades a mitjà i llarg termini.

Per això aquest programa pretén dotar Catalunya d'un conjunt d'instruments i iniciatives que possibilitin una acció sostinguda de promoció de la importància de la ciència i la tecnologia per al futur de les societats avançades. En aquest context, les activitats de difusió i divulgació de la ciència entre els ciutadans i les ciutadanes, i en particular entre els joves, són elements centrals d'aquest programa.

En efecte, la societat del coneixement també requereix disposar de professionals en aquests àmbits en un nombre suficient i amb la preparació adequada per fer-la possible. Per això és clau que els joves s'interessin pel món de la ciència i la tecnologia, és a dir, s'han de promoure les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves. Actualment, si prenem com a índex el nombre de joves que opten per fer estudis en l'àmbit de les disciplines tecnològiques i, molt en particular, de les disciplines científiques tradicionals, s'observa una certa davallada que es fa més patent any rere any.

Aquest fet, que és el resultat tant de la manca de percepció i valoració positiva del que són la ciència i la tecnologia com de les tendències socials, és un element molt preocupant per al futur de Catalunya. Les dificultats per trobar feina que tenen els titulats universitaris de determinades disciplines, entre els quals hi ha un índex preocupant de subocupació –situació que encara és més greu entre els doctors– i les mancances que presenta la carrera professional d'investigador o investigadora i de tecnòleg o de tecnòloga afavoreixen clarament aquesta tendència que cal corregir.

A més, actualment l'esforç que comporta fer determinats estudis no és valorat adequadament per amplis sectors de la població, cosa que accentua encara més el risc que a mitjà termini hi hagi a Catalunya un dèficit notable de joves que cursin estudis relacionats amb les disciplines científiques i tècniques. Cal tenir present que en un alt percentatge la motivació per seguir aquests estudis és clarament vocacional, perquè les activitats professionals a què en principi donen accés s'associen habitualment, però sovint erròniament, a remuneracions inferiors a altres titulacions, fet que en el context actual en condiciona el reconeixement social.

Ara bé, les experiències de molts països mostren que l'estímul de l'esperit i la vocació científics s'ha d'impulsar des de la infància. Per això les accions que s'han de portar a terme han d'incloure iniciatives dirigides a la població escolar des de l'etapa de l'educació primària.

A més, cal promoure l'esperit emprenedor també des de l'etapa de l'educació secundària, sobretot en els diferents nivells de l'ensenyament superior. Cal una implicació especial de les universitats i en particular de les escoles de negocis i les facultats de ciències econòmiques i empresarials en aquests objectius.

 

4.2.2.2. Objectius específics del programa

• Incrementar la cultura científica i el coneixement de la importància de la ciència, la tecnologia i la innovació pel conjunt de la població de Catalunya.

• Fer de la societat catalana una societat ben informada en l'àmbit de la ciència i la tecnologia.

• Promoure un reconeixement social més gran de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació, i de la tasca dels científics i tecnòlegs.

• Promoure l'esperit científic i les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves.

• Promoure l'esperit emprenedor en especial entre els joves, tant en l'ensenyament secundari com, sobretot, en l'ensenyament superior.

• Promoure la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en totes les disciplines acadèmiques, en especial en les vinculades amb els camps de les ciències experimentals i la tecnologia.

• Promoure la participació del conjunt de ciutadans de Catalunya en activitats relacionades amb la recerca i la innovació a través d'associacions.

 

4.2.2.3. Indicadors de referència

• Nombre de publicacions i programes dels diferents mitjans de comunicació dedicats exclusivament a la divulgació científica o en els quals aquesta és un dels temes tractats.

• Nombre d'hores d'emissió de programes dels diferents mitjans de comunicació dedicats a la divulgació científica i índex d'audiència d'aquests programes.

• Nombre d'estudiants classificats per sexes que cursin estudis relacionats amb les ciències experimentals o la tecnologia.

• Nombre de participants en les activitats de la Setmana de la Ciència.

• Nombre de persones i nombre de nens i joves menors de divuit anys que visiten al llarg de l'any els museus vinculats al món de la ciència i la tecnologia que hi ha a Catalunya.

• Nombre de congressos científics que se celebren a Catalunya.

• Nombre de joves i d'escoles que participen en els premis CIRIT.

• Nombre d'escoles que participen en el Dia de la Ciència a les Escoles.

 

4.2.2.4. Accions prioritàries

Les accions que s'han de dur a terme en el marc d'aquest programa han de tenir en compte dos destinataris: d'una banda, el conjunt de la població; de l'altra, els estudiants de primària i secundària.. En efecte, cal impulsar d'una manera efectiva un coneixement més gran de la importància de la ciència i la tecnologia per a la vida quotidiana de les persones com, per exemple, en la sanitat, el medi ambient i les comunicacions de tota mena, entre altres. Per aconseguir-ho, cal promoure activitats de divulgació (premsa, televisió i altres mitjans), actes de «portes obertes» d'universitats i centres de recerca, exposicions divulgatives i celebracions com la Setmana de la Ciència. Respecte a les accions destinades especialment als estudiants de primària i secundària, s'ha de posar èmfasi en la seva formació reglada (amb accions que incloguin el professorat de secundaria) i en iniciatives actives per augmentar les vocacions científiques i tecnològiques (concursos, tallers científics, actes de divulgació per a aquest segment de la població...).

En aquest context, el Dia de la Ciència a les Escoles, que es va començar a celebrar l'any 2004, té un paper catalitzador i estimulador que facilitarà que les activitats de difusió de la ciència i la tecnologia, així com de promoció de la seva importància per al conjunt de la societat, arribin a tots els racons de Catalunya.

Igualment, el Consell Català de la Comunicació Científica, promogut per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha d'esdevenir un element cabdal en la tasca de coordinació i impuls de les activitats de divulgació.

 

4.2.2.5. Instruments

Línies d'ajuts

Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit de la comunicació i de la difusió científica: destinats a l'edició i producció de publicacions, programes i altres instruments (exposicions, material multimèdia...) i a l'organització d'actes, col·loquis i jornades de portes obertes per a entitats i associacions dedicades a la promoció del coneixement científic i la importància de la ciència, la tecnologia i la innovació entre la població.

Premis CIRIT per a joves investigadors i investigadores: per premiar l'esforç d'alumnes d'ensenyament secundari que facin un treball de recerca que els permeti aplicar els coneixements del seu curs en el desenvolupament i la interpretació de projectes de recerca.

Altres iniciatives

• Elaboració d'un pla de comunicació i divulgació científica 2005-2008, que inclourà totes les actuacions i tots els programes destinats a aquest fi.

• Consell Català de la Comunicació Científica-C4, espai permanent de trobada dels professionals i altres agents que des dels seus diferents àmbits d'activitat participen en la tasca de la comunicació i la divulgació de la ciència i la tecnologia.

• Plataforma Catalunya: ciència i comunicació-C3, instrument per explorar vies noves, eines i activitats de divulgació científica, així com per aprofitar-ne al màximl'efecte en el conjunt de la població.

• Setmana de la Ciència, promoguda per la FCRI.

• Dia de la Ciència a les Escoles, promogut pel Departament d'Educació, el DURSI i la FCRI.
  

amunt

____________________________________________________________________________

4.2.3. Programa de foment de l'emprenedoria

4.2.3.1. Definició i justificació del programa

L'esperit emprenedor és un dels motors principals de la innovació, la competitivitat i el creixement econòmic. S'ha comprovat que hi ha una correlació positiva entre l'esperit emprenedor i els resultats econòmics en aspectes com ara l'increment del PIB, la supervivència d'empreses, la innovació, la creació d'ocupació, el canvi tecnològic i l'increment de la productivitat i de les exportacions.

Per contribuir a la creació d'empreses, cal crear un entorn favorable i estimular els pilars culturals de l'emprenedoria des de la mateixa base educativa elaborant els instruments adients. És necessària la generació d'un referent social en la figura de l'emprenedor i d'un entorn procliu a la creació d'empreses: marc fiscal favorable, accés a la formació de qualitat sobre àmbits específics, foment d'instruments de finançament llavor, interfases eficaces entre el món de la investigació i el mercat, entorn administratiu amigable, impuls de la compra tecnològica des de la mateixa contractació pública i coordinació de tots els agents vinculats al món de l'emprenedoria.

Aquest programa té com a missió facilitar la creació d'empreses a través d'actuacions directes de suport als projectes innovadors i de generació d'entorn i per mitjà de la dinamització dels agents que intervenen en el naixement d'empreses des de la seva concepció.

 

4.2.3.2. Objectius específics del programa

• Generar sistemàticament empreses de base tecnològica o models innovadors de negoci, que comporta la creació de llocs de treball d'alta qualificació.

• Estimular l'esperit emprenedor mitjançant l'extensió dels programes específics de formació per al foment de l'esperit empresarial a la major part de les carreres tècniques.

• Reconèixer públicament la tasca emprenedora i crear un referent social d'èxit mitjançant la generació de projectes tecnològics.

• Completar els agents de l'entorn per assegurar respostes eficaces en qualsevol punt del desenvolupament tècnic i financer de les noves empreses innovadores.

• Implantar programes de detecció precoç de dificultats (estratègiques, financeres) i reduir l'índex de desaparició d'empreses.

• Promocionar programes específics per a dones perquè creïn empreses.

 

4.2.3.3. Indicadors de referència

• Nombre d'empreses innovadores creades.

• Nombre de llocs de treball generats.

• Nombre de programes implantats a les universitats catalanes.

• Reducció de l'actual índex de desaparició d'empreses.

• Lleis noves: readmissió universitària, empresari fallit.

• Creació d'empreses per emprenedores (no negocis unipersonals).

 

4.2.3.4. Accions prioritàries

El Pla de recerca i innovació potencia la creació d'empreses tecnològiques i de models innovadors de negoci mitjançant la xarxa de trampolins tecnològics, els ajuts per a les empreses de base tecnològica durant tot el període de finançament i la coordinació amb els organismes de l'entorn dedicats a la creació d'empreses: promoció econòmica local, centres territorials d'incubació d'empreses, cambres de comerç, diputacions, etc. Les accions que cal dur a terme són:

• Potenciació de la xarxa de vivers d'empreses amb l'objectiu de proporcionar als emprenedors el suport necessari per tirar endavant els projectes empresarials. Es centralitza la gestió i es coordina la xarxa per tal d'obtenir resultats òptims. D'altra banda, s'avalua la contractació de serveis d'incubació internacional d'empreses per fomentar el creixement d'empreses ja capitalitzades en entorns tecnològics capdavanters, i per tal d'utilitzar l'esmentada plataforma com a mecanisme d'atracció de models internacionals de negoci a Catalunya.

• Ampliació i professionalització de les plataformes que hi ha (trampolins tecnològics) i consolidació de la xarxa i dels socis estratègics d'aquesta.

• Millora dels ajuts de capital concepte per tal que esdevinguin un catalitzador senzill i àgil en la creació d'empreses de base tecnològica, de manera que s'avanci cap a un model de préstec participatiu.

• Creació d'instruments de gènesi, previs al capital concepte: concessió defons en rangs inicials per a empreses de nova creació en la fase de la idea primigènia. L'ajut s'atorga prèviament al capital concepte amb l'únic requisit de creació de l'empresa.

• Sensibilització de les universitats per tal de valoritzar la creació d'empreses. Difusió d'exemples de programes sobre l'emprenedoria i dels guanys que a mitjà termini aquest canvi de cultura pot comportar. Promoció de la «tercera missió» de les universitats: la interacció amb l'entorn i l'estímul dels investigadors i investigadores i doctorands per crear spin offs i generar valor de mercat.

• Suport a la creació d'empreses de base tecnològica que sorgeixen en l'entorn empresarial, especialment les empreses emergents d'escissions empresarials que duen a terme activitats que no són clau en l'empresa original.

• Potenciació de comunitats de tutors, professionals experimentats en el món de l'empresa, a fi de participar en la creació de teixit empresarial a temps parcial per atendre consultes i donar orientació a emprenedors.

• Impuls a la formació en emprenedoria: creació de metodologia associada, formació de formadors impulsada des de les institucions, generació i extensió de mòduls de formació transversals, i elaboració d'un contingut progressiu en emprenedoria des de la formació secundària.

• Formació de circuits de seguiment de les empreses a partir de la seva creació per tal de compensar el nombre d'empreses que desapareixen. Oferta d'anàlisis preventives d'estratègia i finançament pels organismes intermedis i institucions de promoció econòmica.

 

4.2.3.5. Instruments

Ajuts

• Línia d'ajuts per a projectes gènesi (precapital concepte) i capital concepte: destinats a donar suport a emprenedors amb una important formació tecnològica en les fases de gènesi de la seva idea o de conceptualització del model de negoci associat.

Infraestructures i serveis associats

• Xarxa de trampolins tecnològics. Ubicats a les universitats i escoles de negoci, els trampolins són centres d'assessorament de l'emprenedor i de detecció i selecció de plans innovadors de negoci.

• Xarxa de vivers d'empresa. Distribuïts territorialment, els vivers d'empresa pretenen dotar l'emprenedor de l'espai i els serveis compartits necessaris en les primeres fases de desenvolupament del projecte empresarial.

• Comunitat d'inversors privats. Creació de dinàmiques de xarxa impulsades des de l'Administració.

• Anàlisis preventives d'estratègia i finançament per a empreses emergents.

• Concurs d'emprenedors. Durada d'un any, formació i participació de diferents agents socials en la dinàmica de crear empreses.

• Campanyes de comunicació i difusió associades al referent social de l'emprenedoria, als agents involucrats i als serveis que aquests ofereixen.

amunt

____________________________________________________________________________

4.2.4. Iniciativa per al foment de la innovació en l'Administració

4.2.4.1. Definició i justificació del programa

Per tal de fer arribar a la societat en general i a les empreses en particular el missatge sobre la importància de la innovació i el bon ús de les noves tecnologies, el Pla de recerca i innovació de Catalunya emprèn iniciatives per fomentar la innovació en l'Administració. Es vol disposar d'una administració compromesa amb la difusió de la cultura de la innovació i amb l'ús de les noves tecnologies, per la qual cosa cal que, com un agent més i com a exemple de bones pràctiques, actuï amb eficàcia en l'ús dels seus recursos, amb decisió i modernitat, i generi un efecte multiplicador per a la resta de l'economia i la societat.

L'Administració pública té l'oportunitat d'actuar com a motor d'innovació mitjançant projectes interns d'innovació basats, en part, en compres públiques de tecnologia. D'altra banda, l'Administració s'ha d'avançar a les tendències socioeconòmiques i invertir d'una manera exemplar en recursos tecnològics amb l'objectiu d'innovar en els seus procediments de treball, cosa que incrementa el nivell de servei al ciutadà i de generar plataformes útils per a la societat i per al teixit empresarial. En aquesta línia, el Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008 preveu la incorporació progressiva d'un pressupost i d'un responsable d'innovació per departament per tal d'executar projectes innovadors en l'Administració

 

4.2.4.2. Accions prioritàries

4.2.4.2.1. Segmentació de la compra pública

Es preveuen un conjunt de mesures encaminades a utilitzar la capacitat de compra institucional de la Generalitat de Catalunya com a eina de política d'innovació per tal de fomentar la generació de tecnologia i la innovació en el teixit empresarial.

L'objectiu no és la simple adquisició d'un producte que ja és en el mercat (compres públiques regulars), sinó l'aposta original per noves tecnologies que comportin un increment de la capacitat tecnològica de l'entorn, especialment per als sectors estratègics i per a les tecnologies en què basen la seva competitivitat.

Aquest conjunt de mesures implica la definició d'un mapa de compres públiques en què es determinen el potencial de compra tecnològica de la Generalitat, tenint en compte els diferents departaments de la Generalitat, les empreses públiques i, fins i tot, les empreses participades, i l'abast tant qualitatiu com quantitatiu que poden tenir aquestes compres per al desenvolupament tecnològic de l'entorn. Aquest desenvolupament tecnològic ha d'anar acompanyat de sostenibilitat i respecte pel medi ambient. La segmentació de compres i les decisions associades fomentaran, sempre que sigui possible, les compres que comportin l'ús de les energies renovables en tots els departaments de la Generalitat.

Cal definir els criteris per diferenciar clarament les «compres públiques de tecnologia» de les «compres públiques regulars». Les primeres impliquen la creació de tecnologia. També és necessari fer-ne una segmentació estratègica en funció del tipus de compra a fi d'aplicar criteris òptims de decisions de procediments i assignacions.

Les variables utilitzades per segmentar les compres de tecnologia es basen en l'efecte que la compra de tecnologia pot tenir en l'increment de competències tecnològiques de l'entorn, especialment en els sectors d'alt potencial o estratègics, i el seu grau de risc tecnològic o innovador.

En funció del segment, es definiran procediments específics de contractació. Concretament, en les compres estratègiques d'alt contingut tecnològic, la política òptima és la del procediment restringit amb èmfasi en els criteris de localització (possibilitat de recanvis, manteniment, assistència tècnica, servei postventa...).

El Pla de recerca i innovació preveu articular un grup de treball horitzontal integrat pels responsables de compres tecnològiques dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de potenciar, coordinar i planificar les compres de tecnologia, i definir procediments que aprofitin al màxim la creació de competències tecnològiques en l'entorn.

També preveu sensibilitzar les persones que prenen les decisions relatives als contractes públics dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya sobre la importància de la demanda pública per al desenvolupament tecnològic de l'entorn amb programes de formació i informació específica i amb la definició d'uns paràmetres mínims exigibles als proveïdors potencials.

Aquests paràmetres avaluaran el nivell tecnològic i innovador de les empreses. Els paràmetres que cal considerar són:

• Percentatge de recerca i desenvolupamenten la facturació.

• Percentatge de la facturació generada per nous productes en els tres anys anteriors.

• Percentatge de productes nous en el total de productes.

• Participació en projectes del programa marc europeu.

• Nombre de doctors en la plantilla.

Finalment, és necessari planificar amb temps les compres públiques de tecnologia que s'han de fer en el context de grans projectes tecnològics, per tal d'aprofitar al màxim l'efecte que aquests projectes poden tenir en l'entorn i avaluar l'efecte de generació i disseminació de coneixement que comporten.

 

4.2.4.2.2. Ecoeficiència

Les decisions associades a les compres de les administracions públiques tenen una gran repercussió en el mercat atès que constitueixen una part significativa del PIB en les societats avançades. Si aquest potencial s'adreça cap a l'adquisició de bens de consum que tenen un menor impacte ambiental (equips elèctrics i electrònics més eficients en el consum d'energia, foment de l'ús d'energies renovables, reciclatge de materials, reducció en l'ús de substàncies perilloses, etc.), a més de fer una contribució importat al desenvolupament sostenible, constitueix un exemple i un senyal cap el mercat. Així mateix, amb la promoció de la compra verda, les administracions donen a les empreses un incentiu real per al desenvolupament de noves tecnologies i, per tant, de foment de la innovació.

 

4.2.4.2.3. Administració electrònica

L'Administració electrònica comprèn els nous mecanismes basats en la tecnologia digital amb què s'afavoreix la interacció i comunicació amb els ciutadans per tal que aquests tinguin un accés millor a la informació i als serveis de les institucions públiques.

Amb aquestes accions es pretén avançar cap a l'Administració digital, flexibilitzar i millorar el servei per al ciutadà, per a les empreses i per a les institucions mitjançant els teleprocediments, de manera que es millora la comunicació i es fomenten la participació i l'extensió de les oportunitats d'interacció amb el sector públic.

 

4.2.4.2.4 Innovació en recursos humans

La Generalitat de Catalunya ha d'exemplificar la innovació en la gestió dels seus recursos humans potenciant el treball en equip, la delegació de tasques, l'assegurament de carreres professionals, la qualitat en el lloc de treball i la motivació i atracció del talent, i facilitant la conciliació de la vida laboral i la familiar amb les mesures següents:

• Teletreball: la Generalitat de Catalunya fomenta el teletreball, sempre que sigui possible, com a exponent màxim de conciliació de la vida laboral i la familiar. És una nova forma d'organització o realització del treball utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), en la qual el treballador fa part de la feina fora de l'empresa.

• Gestió del coneixement dins els departaments: s'aprofita la realització de formació interna amb personal format de dins els departaments.

• Formació en línia, teleformació: es promou la formació virtual.

 

4.2.4.3. Instruments

• Concurs de compres públiques i subhasta de compres públiques:procediments per adjudicar contractes de compra pública, en el marc de la Llei de contractes de l'Administració pública, aprovada pel Reial decret legislatiu 2/2000, del 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

• Metodologies de gestió de la innovació i compres públiques.

• Grups de treball de coordinació de les compres públiques:realització de trobades periòdiques i intercanvi de bones pràctiques.

• Projectes pilot per a les compres públiques: destinats a provar l'eficàcia de les actuacions descrites. En aquests projectes cal escollir departaments concrets i aplicar-hi la metodologia proposada quant a les compres de tecnologia.

• Observació de bones pràctiques d'innovació en les altres administracions públiques i projectes per intercanviar-ne amb aquestes.
  

Projectes en curs

amunt

____________________________________________________________________________

4.2.5. Programa de coordinació i atracció de recursos estatals i europeus 

4.2.5.1. Definició i justificació del programa

Seguint l'agenda de Lisboa, els diferents organismes administratius estan creant d'una manera activa instruments per convertir Europa en l'economia basada en el coneixement més competitiva del món. En particular, cal considerar els esforços i els recursos que proveeixen els successius programes marc de recerca i desenvolupament tecnològic de la Unió Europea i, a l'Estat espanyol, el Plan Nacional de I+D+i. L'elaboració de polítiques públiques de recerca i innovació no ha de ser una actuació aïllada, ans al contrari, perquè Catalunya sigui capdavantera en la recerca i el desenvolupament tecnològic a Europa, és necessari complementar els instruments específics creats per l'Administració catalana amb els instruments que ofereixen les administracions estatal i europea, i articular un mapa global, coherent i complet de recursos de suport a la recerca i la innovació. El Pla de recerca i innovació preveu accions per emprar recursos externs, així com assegurar-ne l'aprofitament òptim i garantir el màxim retorn de fons estatals i europeus.

 

4.2.5.2. Objectius específics del programa

• Promoure la participació activa en els programes marc europeus de recerca i desenvolupament dels diferents agents del sistema de recerca i innovació.

• Promoure la participació activa en el Plan Nacional de I+D+i dels diferents agents del sistema de recerca i innovació.

• Optimitzar la coordinació i cooperació entre els òrgans de gestió del Pla de recerca i innovació de Catalunya, el Plan Nacional de I+D+i i els organismes gestors dels programes marc de recerca i desenvolupament.

• Aprofitar al màxim els recursos europeus i estatals per a projectes de recerca i innovació a Catalunya.

 

4.2.5.3. Indicadors de referència

• Volum de recursos europeus i estatals generats.

• Percentatge de retorn a Catalunya dels programes marc europeus de recerca i desenvolupament i dels programes del Plan Nacional de I+D+i sobre el total estatal.

• Percentatge de recursos europeus i estatals invertits a Catalunya destinats a les petites i mitjanes empreses catalanes.

 

4.2.5.4. Accions prioritàries 

Recursos europeus

La Unió Europea compta amb els successius programes marc de recerca i desenvolupament com a instruments principals per al finançament de projectes de recerca i innovació a l'espai europeu. El sisè programa marc de recerca i desenvolupament (6PM, 2002-2006), actualment vigent, té un pressupost de catorze mil milions d'euros; està previst que el setè programa marc de recerca i desenvolupament (7PM, 2006-2010) disposi d'un pressupost de quaranta mil milions d'euros, que podrien ser un 7% del pressupost de la UE.

Aquests volums justifiquen la voluntat d'utilitzar els recursos europeus com a estimuladors de la inversió en recerca i desenvolupament a Catalunya. Així mateix, l'Administració ha d'actuar com a catalitzador de grans projectes de recerca i innovació. Es preveu definir una sèrie d'accions clares de les institucions públiques davant els programes marc de recerca i desenvolupament de la Unió Europea.

En particular, es potencien els aspectes següents:

• La creació de pols europeusd'excel·lència mitjançant la col·laboració entre laboratoris, universitats i empreses, els projectes integrats i les xarxes d'excel·lència.

• La promoció de plataformes tecnològiques i grans projectes estratègics en els sectors industrials d'alt potencial en què s'integrin actors públics i privats que acordin les visions a llarg termini segons l'estratègia tecnològica descrita en aquest Pla.

• El suport a equips individuals en el camp de la recerca bàsica, seleccionats sobre la base de la seva excel·lència i competència.

• La promoció d'infraestructures de recerca d'interès europeu (fons de làser, neutrons, bancs de dades de genòmica...).

• La implicació de les petites i mitjanes empreses en grans projectes (no exclusivament CRAFT).

• La complementarietat entre els fons de recerca i els fons estructurals.

• La participació sistemàtica de representants catalans en grups de treball i comitès de política d'innovació europeus.

 

Recursos estatals

Pel que respecta a l'Estat, els programes de suport a la recerca i la innovació es concentren en el Plan Nacional de I+D+i (2004-2007). El pressupost d'aquest programa per al període 2004-2005 és de nou mil dos-cents milions d'euros. Hi ha el compromís de fer cada any una aportació addicional al pressupost.

Les mesures associades a l'obtenció de recursos estatals pretenen crear i consolidar els mecanismes que permetin intervenir en la política estatal de recerca i innovació i accedir àgilment als fons disponibles en els plans de recerca i desenvolupament de l'Estat espanyol. Concretament, es preveuen aquests projectes:

• La promoció de la participació activa en projectes del Plan Nacional de I+D+i.
• La involucració dels agents catalans en l'elaboració, l'avaluació i la revisió de les diverses actuacions incloses en el Plan Nacional de I+D+i.

 

4.2.5.5. Instruments

Serveis de suport a projectes europeus

Els serveis de suport a projectes europeus que presta la Generalitat mitjançant el CIRIT, el CIDEM, el DURSI, el Departament de Salut, la FCRI i el Patronat Català Pro Europa exigeixen una coordinació dels diferents programes per tal d'establir sinergies i actuacions conjuntes. Aquesta coordinació permetrà un control adequat de la intervenció en els programes marc de recerca i desenvolupament i del seu efecte a Catalunya.

Es preveu oferir serveis a entitats externes (universitats, centres de recerca, empreses, etc.) i també assessorar internament la Generalitat per incrementar la seva implicació en els programes europeus de recerca, de manera que millorarà el seu coneixement de les polítiques europees d'interès.