Generalitat de Catalunya

Atenent la importància de la recerca i la innovació per al desenvolupament d'un país, l'enorme ventall d'àmbits i sectors en què pot aplicar-se i el fet que els recursos són limitats, prioritzar esdevé una necessitat pel que fa tant als àmbits de recerca com als sectors econòmics. Els aspectes positius de la priorització estan en l'aprofitament de la fortalesa i en els beneficis de la concentració, que donen com a resultat l'assoliment de la massa crítica i l'eficàcia en la utilització de recursos, entre altres aspectes.

El Pla de recerca i innovació estableix, en aquesta línia, dos grans camps d'actuació que han de permetre la consolidació i creació de pols d'excel·lència en el context europeu i internacional:

a) El progrés general de la ciència i la tecnologia amb l'impuls d'activitats a mitjà i llarg termini

En aquest sentit, la promoció general de coneixement sobre la base de la llibertat de recerca ha de ser un actiu irrenunciable que ha de continuar alimentant el sistema català de ciència i tecnologia.

Per tant, el Pla de recerca i innovació aposta pel foment de totes les àrees científiques i tecnològiques prioritzant criteris de qualitat i excel·lència, atès que cal generar coneixements a llarg termini sense els condicionaments del mercat o la productivitat a curt termini. Per això la Generalitat de Catalunya vetllarà especialment pel foment de la recerca científica i tecnològica de qualitat en qualsevol àmbit del saber.

b) La determinació de línies prioritàries de recerca i desenvolupament tecnològic destinades als diferents sectors productius

Amb l'objectiu d'aconseguir la màxima interacció entre la recerca, o generació de coneixement, i que els sectors productius considerats prioritaris per les polítiques de govern en treguin profit, el Pla pretén articular els recursos dedicats a la recerca i el desenvolupament tecnològic amb l'objectiu d'impulsar la capacitat d'innovació del sistema productiu català. Per tant, a fi de millorar els punts de relació entre els programes de recerca i els de foment de la innovació en el món empresarial, s'estableixen unes actuacions prioritàries perquè uns i altres convergeixin.

5.1. Línies prioritàries en àmbits de recerca

El Pla de recerca i innovació satisfà les demandes provinents de la indústria, de les empreses dels nous sectors emergents en l'economia del coneixement i de l'Administració i els seus serveis. Els departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya desenvolupen estratègies i prioritats per a la recerca aplicada en les activitats competencials de la Generalitat mitjançant aquest Pla i amb el suport del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) i el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, amb competències en matèria de recerca científica i tecnològica.

En el context del progrés general de la ciència i la tecnologia, el Pla de recerca i innovació aposta pel foment de totes les àrees científiques i tecnològiques i, en especial, per la recerca bàsica o fonamental sota criteris de qualitat i excel·lència. Com s'ha manifestat més amunt, tant el progrés general del saber com la competitivitat econòmica requereixen una política científica i tecnològica de gran abast que permeti la generació de coneixements a llarg termini sense els condicionaments del mercat o la productivitat a curt termini. Per això, tant el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació com el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica vetllaran especialment pel foment de la recerca científica i tecnològica en qualsevol àmbit del saber. Aquesta política de promoció general del coneixement ha de ser compatible amb iniciatives i línies prioritàries conjunturals de recerca per afrontar els reptes que planteja la societat basada en el coneixement.

Per aquest motiu es prioritzen unes determinades línies d'interès estratègic per als sectors productius:

• Recerca biomèdica i en ciències de la salut

Inclou des de la genòmica i la medicina predictiva o la regenerativa fins a la salut ambiental passant per la bioenginyeria, les neurociències o la salut internacional. Posa molt d'èmfasi en la recerca translacional. El Departament de Salut està molt implicat en aquesta àrea fins al punt que al Departament mateix s'elabora un pla director de recerca biomèdica.

• Recerca en enginyeries TIC

Inclou recerca bàsica en fotònica per a l'aplicació en comunicació òptica, noves tecnologies audiovisuals en xarxa o realitat virtual i aplicacions concretes com ara les biomèdiques, aeroespacials o educatives.

• Recerca en ciència i tecnologia agroalimentària

Es continuarà treballant per impulsar les prioritats que comprenen des de la genètica molecular vegetal fins a altres sectors com ara l'agroindústria, la qualitat i la seguretat alimentàries o la sanitat animal, entre altres. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és un agent important en aquesta àrea.

• Recerca en desenvolupament social i cultural

Inclou diversos camps de les ciències socials i de les humanitats, com l'economia, la demografia, l'arqueologia o la història de Catalunya. Molts són interdisciplinaris, com ara el patrimoni cultural, el multilingüisme, la paleoecologia, el turisme, la recerca en polítiques públiques, la recerca educativa, la multiculturalitat o la governança. Diversos departaments treballen en l'impuls de la recerca en aquests camps.

• Recerca en sostenibilitat i medi ambient

Inclou des de la química verda o recerca en materials per a la construcció sostenible fins a la recerca en mobilitat sostenible o en ecoeficiència de l'habitatge passant per la valorització de residus, la gestió i el tractament d'aigües o la recerca en energies renovables. El Departament de Medi Ambient i Habitatge i el de Política Territorial i Obres Públiques són agents rellevants en la promoció d'aquesta recerca.

Endemés, es potenciaran les línies de gran transversalitat com la recerca en nanociència i nanotecnologia.

L'impuls de les prioritats definides es portarà a terme mitjançant la creació i consolidació de centres de recerca, el finançament de grups i xarxes de recerca, i el finançament d'investigadors i investigadores i de persones de suport. Ho complementarà el desenvolupament de grans instal·lacions, infraestructures científiques i plataformes tecnològiques que puguin ser considerades com a grans instal·lacions a l'Estat espanyol i la Unió Europea com, per exemple, parcs científics i tecnològics vinculats a les universitats, el Laboratori de Llum de Sincrotró i el Centre de Supercomputació. Amb aquesta finalitat s'aprovarà i executarà el Pla d'infraestructures i equipaments científics per al període 2005-2010.

Igualment, per tal d'afavorir que la recerca que es fa alimenti el potencial dels sectors econòmics que es prioritzen en aquest Pla, l'Administració donarà suport a la col·laboració entre les grans infraestructures, les universitats i els centres de recerca, i les empreses per al desenvolupament d'entorns productius locals en camps emergents i interdisciplinaris. En aquest sentit, s'impulsarà la creació de la BioRegió de Catalunya, on desenvoluparan la seva activitat diferents agents públics (universitats, centres de recerca, hospitals, parcs científics i tecnològics) i privats (empreses generadores de productes farmacèutics i biotecnològics, i empreses proveïdores de serveis) amb la finalitat de generar productes i serveis altament competitius en l'àmbit de la biomedicina i la biotecnologia.

5.2. Estratègia sectorial i tecnològica

Per avançar en un model de creixement basat en el coneixement, cal, d'una banda, una millora en el nivell de recerca, desenvolupament i innovació del conjunt de sectors industrials i, d'altra, un procés de canvi estructural que faciliti a la indústria catalana avançar cap a una especialització en sectors i productes d'alt valor afegit i nivell tecnològic. Així, la política de recerca i innovació ha de fomentar la capacitat d'innovació del conjunt d'empreses mitjançant accions transversals, però també ha d'establir prioritats, seleccionar un conjunt de sectors estratègics i establir accions diferenciades en funció del sector per aconseguir que aquesta política basada en el foment de la innovació sigui realment efectiva. Una política d'establiment de prioritats sectorials permetrà impulsar un procés de transformació de l'estructura productiva catalana amb un augment de la participació dels sectors d'alt potencial de creixement.

Es reforcen els àmbits sectorials d'alt potencial de creixement i d'elevat contingut tecnològic com són l'aeroespacial, la biotecnologia, la indústria farmacèutica, el sector de l'alimentació de segona generació i la indústria vinculada a les energies renovables.

Aquesta capacitat de tracció i l'efecte difusor sobre la resta de l'economia es concreten mitjançant la creació, en el conjunt d'agents del sistema català de recerca i innovació, de competències tecnològiques específiques que generin avantatges competitius diferencials en els sectors estratègics, i que es disseminin a la resta del teixit empresarial a través de les diferents infraestructures de suport a la transferència de tecnologia que constitueixen el model tecnològic català exposat al punt 4.1.4 (programa de suport a la transferència de tecnologia i coneixement).

Tanmateix, la disseminació de tecnologia i coneixement diferencial només es pot aconseguir amb l'elaboració d'una estratègia tecnològica associada que concentri esforços en l'excel·lència tecnològica i el suport concret a projectes empresarials en els àmbits emergents del coneixement que siguin fonamentals per a la competitivitat particular dels sectors estratègics i la competitivitat global a mitjà termini del conjunt dels sectors productius, com són:

• Les tecnologies de la producció  

Incorporen tot un conjunt d'àmbits del coneixement que conflueixen per donar lloc a processos competitius, flexibles, robustos i sostenibles mediambientalment. La nova estratègia en manufactura exigeix realitzar operacions àgils i integrar les cadenes de subministrament. El control informàtic, l'enginyeria concurrent, l'automatització, la simulació, la visió per computador o l'elaboració ràpida de prototipus es revelen imprescindibles en aquest escenari nou.

• Els nous materials

Es consideren fonamentals la generació de materials compostos, el desenvolupament d'acers d'alta resistència o les tecnologies de recobriment i tractament tèrmic superficial, així com la caracterització de processos nous que donin lloc a materials de característiques específiques de resistència, elasticitat, duresa, conductivitat o transmissió tèrmica.

• La nanotecnologia

 El control de la fabricació al nivell molecular ha de revolucionar tots els àmbits de la ciència, l'economia i la societat en les properes dècades. Les aplicacions es preveuen il·limitades: transistors monoatòmics, ordinadors quàntics, vehicles farmacològics nanomètrics o el transport telemètric d'ADN.

• Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)

Les tecnologies de la informació i les comunicacions han de continuar determinant en els propers anys els comportaments empresarials i socials. Les tecnologies de banda ampla, les comunicacions òptiques, les noves aplicacions mòbils, els protocols de seguretat informàtica, l'e-business o l'e-learning són camps de coneixement clau per als sectors productius i per al seu efecte en els hàbits socials immediats.

• Les tecnologies energètiques

Les energies renovables, la diversificació energètica, l'ús net de combustibles fòssils o la descentralització de sistemes distribuïts d'energia elèctrica constitueixen un àmbit prospectiu destinat a generar negocis nous altament competitius a causa del context internacional de dèficit d'hidrocarburs i la necessària exigència social de respecte al medi ambient.

• La biotecnologia

La biotecnologia té aplicacions directes en els sectors agroalimentaris, la farmàcia o la medicina. És un camp emergent que figura en les carteres d'estratègia tecnològica de tots els països desenvolupats i en el qual Catalunya té condicionaments específics de competitivitat.

• Les ciències de l'organització

La gestió de les organitzacions necessita competències específiques per aconseguir posicions superiors de mercat. La gestió científica de les organitzacions, la formació i integració d'equips humans, la psicologia industrial o les habilitats directives són plataformes bàsiques per a la supervivència en mercats sofisticats.

La transversalitat de totes aquestes tecnologies i l'acció de les infraestructures de suport a la innovació tecnològica garanteixen l'efecte difusor en tots els sectors de l'economia, especialment en els més exposats a la competència internacional. Aquesta transversalitat queda expressada en la següent matriu de dependències tecnològiques.

L'aposta prioritària per uns sectors específics, l'elaboració d'una estratègia tecnològica associada i l'efecte genèric de les accions horitzontals generen un efecte integral i no excloent d'impuls del nivell científic, tecnològic i empresarial del país en tots els àmbits del coneixement i en disciplines que s'estenen des de les ciències pures fins a les ciències socials.

D'altra banda, des de la perspectiva sistèmica, la capacitat absortiva de tecnologia del teixit empresarial ha de ser incrementada a través dels programes de foment i finançament de la innovació empresarial. Així, la creació d'infraestructures d'oferta excel·lent es compensa per l'estímul d'una demanda exigent en aquests camps del coneixement.

Per tal d'estimular la demanda i afavorir l'augment dels esforços destinats a la recerca, el desenvolupament i la innovació de les empreses, són necessàries mesures econòmiques i financeres de suport directe i individual a la inversió empresarial en recerca, desenvolupament i innovació. Aquests ajuts continuen sent un element fonamental en les polítiques tecnològiques dels països avançats. Els ajuts directes per a les empreses permeten impulsar la realització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació que millorin la capacitat tecnològica i productiva empresarial, i tracten de garantir que els recursos privats destinats a les activitats de recerca i desenvolupament no siguin inferiors a l'òptim social.

Aquestes mesures de suport tindran les finalitats següents:

• Donar suport al creixement dels sectors estratègics.

• Crear estocs de coneixement, enfortir la capacitat de desenvolupament tecnològic i generar l'efecte d'aprenentatge en els agents del sistema de recerca i innovació en les tecnologies esmentades.

• Difondre els avantatges competitius tecnològics a la resta de sectors de l'economia, especialment els més exposats a la competència internacional.

Finalment, és un fet constatable que hi ha més possibilitats que apareguin oportunitats tecnològiques amb la interacció de camps convergents del coneixement o de l'economia. Especialment, és necessari el suport a projectes cooperatius multidisciplinaris, multiempresarials i multinacionals per incrementar les sinergies entre aquests camps tecnològics i estendre les xarxes de coneixement i la dinàmica d'interacció i difusió del coneixement, i l'efecte de realimentació i aprenentatge. Cal fomentar la creació d'agrupacions i els projectes conjunts de recerca i desenvolupament entre empreses amb la participació de centres públics i privats de recerca i centres tecnològics. Així, s'han determinat accions específiques per incentivar la realització de projectes conjunts de recerca i desenvolupament en activitats industrials en què es prioritzen els àmbits tecnològics esmentats,i especialment la combinació entre ells.

Aquests objectius s'aconseguiran mitjançant línies d'ajut (línia d'ajuts per a la realització de projectes empresarials de recerca i desenvolupament en sectors estratègics, línia d'ajuts per a la realització de projectes conjunts de recerca i desenvolupament en sectors estratègics, línia d'ajuts per a la realització de projectes conjunts de recerca i desenvolupament en sectors altament exposats a la competència internacional, línies d'ajut per a la recerca, el desenvolupament i la innovació en què es prioritzen les tecnologies que formen part de l'estratègia tecnològica descrita), mitjançant la xarxa de centres tecnològics i de difusió tecnològica, ajuts per al desenvolupament de les seves activitats, la xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica (xarxa IT) i mitjançant la creació de grups sectorials de debat i prospectiva («cercles d'innovació»). Cada sector empresarial tindrà un comitè d'experts (acadèmics, tecnòlegs, empresaris i emprenedors) que proposarà les accions necessàries per executar plans operatius de dinamització del sector i fomentarà la creació de xarxa i sinèrgies entre els diferents agents.