Generalitat de Catalunya

Inici > Annex

9. Antecedents i dades bàsiques del Sistema de Recerca i Innovació de Catalunya

1. Antecedents de la política de recerca i innovació de la Generalitat de Catalunya

Els darrers vint-i-cinc anys han estat un període de grans canvis i avenços en el camp de la ciència i la tecnologia, fet que ha tingut el seu reflex en les polítiques de recerca i desenvolupament aplicades pels diferents països. A Catalunya, igual que en el conjunt d'Espanya, es pot dir que durant aquests anys han tingut lloc la generació d'un veritable sistema de ciència-tecnologia-empresa, abans inexistent, la modernització de les estructures de recerca així com l'inici dels processos de transferència de tecnologia i d'impuls de la innovació.

Aquests processos s'han produït simultàniament amb els canvis experimentats per la societat catalana, que ha esdevingut més dinàmica i oberta mentre la seva economia s'internacionalitzava i terciaritzava d'una manera moltimportant. En efecte, durant aquest període, la consolidació progressiva del sistema democràtic, l'estructuració de l'Estat de les autonomies, l'apropament de Catalunya i d'Espanya a la realitat econòmica i social dels països occidentals i la progressiva integració europea han definit uns marcs de referència nous i canviants pel que fa a les tendències i les polítiques en el camp de la recerca i el desenvolupament.

En aquest sentit, cal tenir present que en els darrers deu anys el concepte mateix d'innovació i, encara més, la seva relació amb les capacitats de recerca i desenvolupament i amb la competitivitat de les empreses d'un país o territori han anat adquirint la importància que avui en dia han assolit.

A Catalunya, en el marc de l'Estatut, la Generalitat va començar a desenvolupar un conjunt d'iniciatives i actuacions destinades a potenciar les activitats de recerca i desenvolupament tot just després de la seva restauració l'any 1980.

Així, la Generalitat va crear diversos organismes per aplicar la seva política en matèria de ciència i tecnologia, com són la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), ja l'any 1980, amb la finalitat de coordinar les activitats de recerca i desenvolupament dels diferents departaments de la Generalitat i el Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), l'any 1985, amb l'objectiu de donar suport al món de l'empresa en els processos d'incorporació de tecnologia i en la seva internacionalització.

A l'Estat espanyol, la promulgació de la Llei de reforma universitària (LRU) l'any 1983 va constituir un moment decisiu per a la creació i el desenvolupament del sistema espanyol de ciència i tecnologia, no solament perquè va ser el punt de partida de la renovació de les universitats, sinó també perquè es reconeixia d'una manera explícita la importància de l'activitat investigadora universitària per al progrés social i econòmic del país. De fet, aquesta Llei i la de la ciència, promulgada l'any 1986, van ser l'inici del procés de modernització i de millora experimentat per la ciència i la tecnologia a Catalunya i també a tot l'Estat en els darrers vint anys.

Tampoc no es pot oblidar que la incorporació d'Espanya a la Unió Europea l'any 1986 va possibilitar que els investigadors catalans tinguessin accés a les fonts de finançament de la recerca que hi havia a Europa i, en particular, a les dels diferents programes marc de recerca i desenvolupament.

Pel que fa a Catalunya, durant els anys vuitanta, d'acord amb l'Estatut, la Generalitat preveia el traspàs dels recursos estatals destinats al foment de la recerca i la transferència dels centres estatals de recerca radicats a Catalunya, així com la promulgació d'una llei catalana de planificació i foment de la recerca. No obstant això, la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 1992 contrària al recurs interposat per la Generalitat de Catalunya contra la Llei de la ciència ha impedit, fins ara, la materialització d'aquests traspassos. De fet, els únics traspassos que es varen produir van ser els de l'àmbit de l'agricultura, fet que va possibilitar la creació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) l'any 1985.

Amb tot, malgrat que no s'han transferit els centres de recerca i desenvolupament ubicats a Catalunya ni els seus recursos, la transferència de les competències i els recursos en matèria d'ensenyament superior i universitats a la Generalitat, que va tenir lloc l'any 1990, va permetre crear progressivament centres de recerca que pretenien reforçar les àrees científiques ja existents o impulsar-ne de noves.

Aquests fets van promoure la materialització de mesures pròpies en recerca i desenvolupament que en l'aspecte institucional es varen concretar en la creació l'any 1992 del Comissionat per a Universitats i Recerca i, uns quants anys més tard, del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) el 2000.

Analitzant el que ha estat l'evolució de la política científica i d'innovació dels darrers vint anys a Catalunya, veiem que aquesta s'ha basat en un procés acumulatiu d'accions i instruments que neixen en moments diferents i sota justificacions diverses, sovint amb referència al marc estatal o comunitari. Aquestes actuacions disperses, però, han tingut una trajectòria que es pot intentar agrupar en tres fases segons tres grans objectius estratègics: increment de la base científica del país (primer i principal objectiu dels anys vuitanta), disseminar els coneixements mitjançant la creació d'organismes intermedis de transferència de tecnologia (anys noranta) i optimitzar les capacitats empresarials per incorporar la innovació en totes les vessants com a procés estratègic del teixit productiu de Catalunya (començament del segle xxi).

Pel que fa a la primera etapa, els anys vuitanta, cal recordar que a l'Estat no es varen posar en marxa els planesnacionales fins l'any 1989. A Catalunya, com a resultat de la creació del Comissionat per a Universitats i Recerca, l'any 1993 es va posar en marxa el primer Pla de recerca de Catalunya, al qual van seguir el segon (1997-2000) i el tercer (2001-2004). Els plans de recerca van tenir un paper fonamental en la política del Govern per potenciar la recerca i el desenvolupament, cosa que va possibilitar la formació predoctoral i postdoctoral d'un nombre important d'investigadors i investigadores ben preparats que van permetre un augment considerable de la mida del sistema, especialment en l'àmbit de les universitats, en el si de les quals actualment es fa aproximadament el 70% de la producció científica de Catalunya. Els plans de recerca també han servit per a l'establiment d'àrees prioritàries, la creació de xarxes i centres de recerca, i l'impuls de la internacionalització de la recerca catalana mitjançant el suport a la cooperació internacional.

El tercer Pla de recerca de Catalunya (2001-2004) va ser el darrer a aplicar-se i va coincidir amb el primer Pla d'innovació de Catalunya per al mateix període, coincidència que va fer possible engegar accions conjuntes per a la transferència de resultats de la recerca als diferents sectors productius. Això va suposar un primer intent de donar un marc de referència comú que integrés les accions en el camp de la recerca i el desenvolupament i les accions en el camp de la tecnologia i la innovació. Ara aquest intent es reforça i potencia en el marc del nou Pla de recerca i innovació 2005-2008.

El Pla d'innovació 2001-2004 es va emmarcar en el programa RITTS (Regional Innovation Technology Transfer Strategy) de la Comissió Europea. L'objectiu del Pla d'innovació era aconseguir una demanda empresarial exigent i conscient de la importància d'innovar per competir i d'incorporar la innovació com a plantejament estratègic d'empresa. Per satisfer aquesta demanda, es va fomentar la generació de tecnologia aplicada i la col·laboració entre les universitats i les empreses. També, en la mesura que innovar comporta afrontar riscos tecnològics i financers, es necessitaven agents per compartir part d'aquest risc, a fi d'evitar fractures socials, per la qual cosa es va facilitar l'accés àgil a fonts de finançament públic o privat que estiguessin disposades a afrontar part d'aquest risc empresarial.

Els tres pols del sistema de recerca i innovació considerats eren, doncs, els següents:

  • El pol empresarial: accions per crear una demanda exigent.
  • El pol científic i tecnològic: accions per crear una oferta tecnològica competitiva.
  • El pol financer: accions per obtenir recursos ràpids.

El Pla d'innovació 2001-2004 va suposar un salt endavant important i una primera proposta estructurada per completar les infraestructures de transferència de tecnologia, estimular la demanda i crear instruments financers per donar suport a projectes de perfils concrets. Tanmateix, aquestes condicions s'han mostrat insuficients per assolir un avenç important en la capacitat d'innovació empresarial i en l'especialització en sectors d'alt contingut tecnològic. Per això, l'enfocament estratègic del Pla de recerca i innovació 2005-2008 especifica accions prioritàries amb la coordinació de polítiques sectorials amb polítiques genèriques d'innovació i defineix mesures per reforçar l'articulació del sistema de recerca i innovació.

Per tant, la correcció d'aquestes i altres mancances, així com la potenciació dels aspectes més favorables de l'estat actual del sistema de recerca i innovació de Catalunya constitueixen els reptes i els objectius principals del nou Pla de recerca i innovació 2005-2008.

2. Dades bàsiques del sistema de recerca i innovació de Catalunya 

Situació de la recerca i el desenvolupament a Catalunya: el sector públic i el sector privat

Durant els darrers anys l'esforç fet per Catalunya en recerca i desenvolupament s'ha posat de manifest en un increment continu dels recursos que s'hi han destinat. La despesa de Catalunya en recerca i desenvolupament, segons les darreres dades disponibles del 2003 (INE 2004) és de 1.876 milions d'euros, que constitueix el 22,84% de la despesa total feta a l'Estat espanyol per aquest concepte. Així, doncs, Catalunya se situa en segon llocen valor absolut en el finançament de recerca de les comunitats autònomes.

Gràfic 1. Evolució de la despesa catalana en recerca i desenvolupament en milions d'euros. Despesa total i per sectors.


Font: INE.

 

Aquest valor és l'1,38% del PIB i situa Catalunya en quart lloc a sota de Madrid (1,81%), el País Basc (1,42%) i Navarra (1,41) i a sobre de la mitjana de l'Estat espanyol (1,10%).

No obstant aquest creixement, Catalunya encara és a força distància dels països més desenvolupats de la Unió Europea i de l‘OCDE. Per exemple, la despesa del Japó en recerca i desenvolupament va ser del 3,07% l'any 2002; la dels Estats Units, del 2,64%, i la de la UE-15, de l'1,99%.A Europa, en particular, destaquen les xifres que presenten alguns països com Alemanya (2,51%), Finlàndia (3,49%), Suècia (4,27% el 2001), Dinamarca (2,40% el 2001), Bèlgica (2,17% el 2001) i França (2,20% el 2002).

 

Gràfic 2. Evolució de la despesa en recerca i desenvolupament sobre el PIB 

 Font: OCDE i INE.

 

L'estructura de la despesa en recerca i desenvolupament és similar a la de la mitjana de la Unió Europea. Aproximadament, dos terços d'aquesta despesa és del sector privat i un terç, del sector públic.

Taula 1. Estructura de les despeses en recerca i desenvolupament l'any 2003

Despeses en recerca i desenvolupament l'any 2003 (milers d'euros)
Despeses totals en recerca i desenvolupament    
1.875.855
Sector privat
66,59%
Empreses
1.243.740
IPFSL
5.335
Sector públic
33,41%

Administració pública

170.393
Ensenyament superior
456.387

La participació del sector privat és inferior a la dels països i les regions més avançats, com ara Irlanda, la Llombardia i el Piemont, on les empreses aporten més del 70% de les despeses en recerca i desenvolupament. Així mateix, malgrat que la participació del sector privat és similar a la de la mitjana europea, l'esforç que hi fan les empreses és el 0,91% del PIB, molt més avall que la mitjana europea (UE-15: 1,30%, segons dades del 2002).

Gràfic 3. Estructura de la despesa en recerca i desenvolupament de Catalunya, Espanya i UE-15 (en %). Dades de l'any 2002.

Font: EUROSTAT i OCDE.

 

El finançament de la recerca i la innovació des de l'Administració catalana

Les activitats de recerca i innovació en els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya responen a la necessitat de solucionar els problemes que planteja la societat moderna en els camps d'actuació d'aquests departaments.

Anualment es recopilen les dades referents a les activitats en recerca i innovació de tots els departaments de la Generalitat. Això permet saber el finançament de l'Administració autonòmica catalana tant pel que fa al cost del manteniment de les estructures pròpies de recerca i innovació com respecte al cost de les inversions en les activitats executades, siguin les dels centres propis o les derivades de les convocatòries públiques anuals. És evident, però, que els diferents departaments també fan activitats de recerca finançades per altres vies, que no són objecte d'aquesta anàlisi.

De moment, els departaments no tenen activada la funció de pressupost propi de recerca i les actuacions de cadascuna de les àrees són gestionades i finançades pel departament o departaments de la Generalitat interessats en aquella àrea.

A la taula 2 es presenta el finançament de la recerca i la innovació pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

 

Taula 2. Finançament de la recerca i la innovació pels departaments de la Generalitat de Catalunya

DEPARTAMENTS

2000

2001

2002

2003

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

8.366.689,51

8.805.563,84

9.390.197,85

9.290234,26

BENESTAR SOCIAL

1.081.100,57

2.015.747,80

2.920.591,13

5.147.461,48

CULTURA

1.173.776,64

2.705.707,46

2.273.059,19

2.402.076,82

ECONOMIA I FINANCES

205.065,33

451.423,42

471.958,23

398.809,57

ENSENYAMENT

3.103.987,11

3.096.777,32

2.780.434,14

2.991.288,60

GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS

348.286,51

358.258,70

427.419,95

449.994,76

INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME

10.153.077,78

11.844.577,91

21.958.670,03

16.128.309,4

INTERIOR

965.165,34

637.903,68

1.676.438,10

725.691,01

JUSTÍCIA

228.023,99

212.984,18

(1)

(1)

MEDI AMBIENT

2.942.723,55

4.863.021,61

4.447.025,35

3.402.408,19

POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

3.186.482,04

4.277.674,59

5.125.252,70

4.131.409,15

PRESIDÈNCIA

339.091,03

657.898,71

1.166.648,93

830.583,09

SANITAT I SEGURETAT SOCIAL (3)

55.894.125,71

56.933.876,65

61.067.969,88

65.879.699,00

TREBALL

1.570.985,54

786.597,00

(2)

(2)

UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

198.942.819,71

212.746.771,93

233.617.265,60

259.496.487,28

TOTAL

288.501.400,36

310.394.784,80

347.322.931,08

371.274.452,61

Xifres en euros. Dades facilitades pels departaments.
(1) L'any 2002 es van fusionar el Departament de Justícia i el d'Interior en el nou Departament de Justícia i Interior.
(2) L'any 2002 es van fusionar el Departament de Treball i eld'Indústria, Comerç i Turisme en el nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.
(3) Calculat sobre la despesa general del sistema de sanitat a partir de les convencions internacionals.

 

La innovació a Catalunya

L'any 2000 Catalunya destacava com a primera comunitat autònoma en despesa en innovació tecnològica amb 2.751.103 milers d'euros, que constituïen el 2,42% del PIB. Les innovacions tecnològiques comprenen, a més de les despeses en recerca i desenvolupament, l'adquisició de maquinària i equips, l'adquisició d'altres coneixements externs, la formació, la introducció d'innovacions en el mercat, i el disseny i altres preparatius per a la producció o la distribució. El sector que a Catalunya dedica més recursos a la innovació és el de la maquinària i el material de transport, seguit del de la química i el de la fusta, el paper, l'edició i les arts gràfiques.

Taula 3. Despesa en innovació a Catalunya i Espanya per sectors. Dades de l'any 2000

 

CATALUNYA

ESPANYA

CAT./ESP. (%)

Maquinària, material de transport

753.301

2.794.085

27

Química

370.858

731.143

50,7

Fusta, paper, edició i arts gràfiques

212.276

682.639

31,1

Tèxtil, confecció, cuir i calçat

179.634

290.957

61,7

Alimentació, begudes i tabac

177.291

701.949

25,3

Manufactures metàl·liques

98.061

386.306

25,4

Metal·lúrgia

87.624

316.917

27,6

Cautxú i matèries plàstiques

70.206

238.484

29,4

Productes minerals no metàl·lics

58.435

417.053

14

Manufactures diverses

56.009

213.051

26,3

Indústries extractives i del petroli

3.416

77.935

4,4

TOTAL INDÚSTRIA

2.067.111

6.850.519

30,2

Font: INE

 

En comparació d'altres països, malgrat la manca de dades per comparar-les amb les de Catalunya, les xifres d'Espanya posen de manifest les diferències que hi ha respecte a la mitjana de la Unió Europea.

 

Taula 4. Proporció d'empreses amb activitat innovadora (en %). Dades del període 1998-2000

 

Total

Indústria

Serveis

Petites

Mitjanes

Grans

UE-15*

44

47

40

39

60

77

Bèlgica

50

59

42

45

64

76

Dinamarca

44

52

37

40

54

67

Alemanya

61

66

57

55

72

86

Grècia

28

27

33

26

32

45

Espanya

33

37

25

30

45

67

França

41

46

34

31

52

76

Irlanda

65

75

52

 n.d.

n.d. 

n.d. 

Itàlia

36

40

25

33

56

71

Luxemburg

48

49

48

42

59

95

Països Baixos

45

55

38

39

59

79

Àustria

49

53

45

42

65

89

Portugal

46

45

50

40

67

76

Finlàndia

45

49

40

40

54

74

Suècia

47

47

46

42

60

72

Regne Unit

36

39

33

32

47

57

Islàndia

55

54

56

51

70

79

Noruega

36

39

34

33

45

64

Font: EUROSTAT-Community Innovation Survey i INE.
*Les dades de la Unió Europea no inclouen Irlanda, Luxemburg i el Regne Unit.

 

Els sectors d'alta i mitjana tecnologia: nombre d'empreses

A Catalunya hi ha 1.084 empreses en els sectors industrials d'alt i mitjà-alt contingut tecnològic i de serveis basats en el coneixement, la qual cosa constitueix el 28,55% del total estatal.

Gràfic 4. Nombre d'empreses d'alta i mitjana-alta tecnologia. Dades del 2002

 

Catalunya se situa en uns nivells similars o lleugerament superiors als de les comunitats autònomes més avançades.

Taula 5. Les comunitats autònomes amb el nombre més elevat d'ocupats en els sectors d'alta i mitjana tecnologia respecte al total d'ocupats. Dades del 2001

Comunitats autònomes (milers de persones)

Sectors industrials d'alta tecnologia

Sectors industrials de mitjana-alta tecnologia

Serveis d'alta tecnologia

Total d'ocupats en els sectors d'alta i mitjana tecnologia

Percentatge sobre el total d'ocupats

Aragó

3,5

45,1

8,8

57,4

12,17%

Catalunya

54,3

245,1

73,6

373

13,49%

Madrid

60,4

80,8

164,8

306

13,55%

Navarra

0,6

27,9

3,8

32,3

13,59%

País Basc

9,6

72,2

23,3

105,1

12,05%

Total

158

718,9

418,5

1295,4

8,12%

Font: INE.

Sectors industrials d'alta tecnologia: indústria farmacèutica, maquinària d'oficina i material informàtic, components electrònics, aparells de ràdio, televisió i comunicacions, instruments mèdics, de precisió, òptica i rellotgeria, i construcció aeronàutica i espacial.
Sectors industrials de tecnologia mitjana-alta: indústria química, excepte la indústria farmacèutica, maquinària i equips, maquinària i aparells elèctrics, indústria de l'automòbil i altres materials de transport.
Serveis d'alta tecnologia: correus i telecomunicacions, activitats informàtiques, i recerca i desenvolupament.

 

En aquest conjunt de sectors de l'economia catalana, destaquen la indústria química, que genera més d'un quart del valor afegit total de l'economia catalana, la indústria de l'automòbil (22%), el sector de la maquinària i els equips (prop del 19%) i la indústria farmacèutica (12,6%).

 

Gràfic 5. Valor afegit en els sectors industrials catalans d'alta i mitjana tecnologia . Dades del 2000

 

Font: INE.

 

En el mercat exterior, el 2002 els productes d'alta tecnologia van generar l'11,26% de les exportacions catalanes. Aquest percentatge és superior al 8,56% que va presentar el conjunt de l'Estat espanyol, però és molt inferior al gairebé 20% que presentava l'Europa dels quinze.

 

Recursos humans: personal dedicat a la recerca i el desenvolupament

A Catalunya, el nombre de persones que es dediquen a activitats de recerca i desenvolupament a temps complet es va multiplicar, en cinc anys, per 1,9 i va passar de les 17.773 persones de l'any 1997 a les 33.410 del 2003. Tot i això, la proporció que constitueix Catalunya en el conjunt d'Espanya es va mantenir entorn del 22,1%, de manera que el creixement català va ser similar al de l'Estat espanyol.

 

Taula 6. Total de persones que es dediquen a la recerca i el desenvolupament en equivalència a la dedicació plena

ANY

CATALUNYA

Creixement anual

ESPANYA

Creixement anual

1997

17.773

---

87.420

---

1998

20.023

12,66%

97.098

11,07%

1999

21.896

9,35%

102.238

5,29%

2000

25.107

14,66%

120.618

17,98%

2001

26.037

3,70%

125.750

4,25%

2002

28.034

7,67%

134.258

6,77%

2003

33.410

16.09%

151.487

11,37%

S'hi inclouen com a persones que treballen en recerca i desenvolupament totes les ocupades directament
en activitats de recerca i desenvolupament sense distinció del nivell de responsabilitat ni funcions.
Font: INE 2004

 En l'àmbit internacional, Catalunya i Espanya, en nombre d'investigadors en tant per mil sobre el nombre total de llocs de treball, queden a sota de la mitjana del conjunt de la Unió Europea dels quinze. Tot i això, Catalunya, amb un valor de 5,5 investigadors per miler d'ocupats, s'apropa molt als 5,6 per mil que presenta la mitjana europea, mentre que encara queda lluny de la mitjana de l'OCDE, que se situa en 6,6 investigadors per miler d'ocupats, els Estats Units (7,9 per mil), els països escandinaus (entorn de 10 per mil) i el Japó (9,7 per mil).

Taula 7. Investigadors en recerca i desenvolupament (EDP) i tant per mil sobre l'ocupació total. Dades de l'any 2000

 

Investigadors en EPD

Per mil llocs de treball

Alemanya

259.214

6,7

Àustria**

18.715

4,7

Bèlgica*

30.219

7,8

Canadà*

90.810

6,1

Catalunya

14.812

5,5

Corea del Sud

108.370

5,2

Dinamarca*

18.438

6,7

Espanya

76.670

4,9

Estats Units***

1.114.100

7,9

Finlàndia

26.162

11,4

França*

160.424

6,8

Grècia*

14.828

3,8

Holanda*

40.623

5,1

Irlanda*

8.217

5,1

Itàlia*

64.886

2,9

Japó

647.572

9,7

Portugal*

15.752

3,3

Regne Unit**

157.662

5,5

Suècia*

39.921

9,6

UE-15*

919.313

5,6

Total de l'OCDE*

3.235.631

6,6

*Dades del 1999 **Dades del 1998 ***Dades del 1997
Font: OCDE-Sciencie and Technology Statistical Compendium.

Des d'un punt de vista qualitatiu, s'observa que en el sector acadèmic hi ha una relació molt directa entre ser investigador i ser doctor; de fet, totes les activitats de recerca i desenvolupament que es fan a les universitats recauen principalment en doctors o en llicenciats que estan en el període de formació per arribar a ser doctors. En canvi, en el sector privat, la presència de doctors és baixa i hi predominen els llicenciats, els enginyers o els tècnics.

A més, en el sistema català de recerca, desenvolupament i innovació el percentatge d'investigadors en el sector privat és baix, si el comparem amb la mitjana europea o amb la d'altres països.

Taula 8. Distribució del nombre d'investigadors i investigadores per sectors. Dades en tant per cent

 

Empreses

Educació superior

Administració

Catalunya (2003)

38,1

48,4

13,5

Espanya (2003)

24,0

58,0

17,0

Unió Europea-15 (2002)

50,0

35,0

13,0

Estats Units (1997)

82,0

12,0

4,0

Japó (2000)

65,0

28,0

5,0

Font: INE (2004) per a les dades de Catalunya i Espanya,
R&D expenditure and personnel in Europe 1999-2001, S. Frank, Statistics in Focus, EUROSTAT (2003).

Pel que fa a l'anàlisi per sexes, observem una corba en tisora en què el percentatge de dones és superior al d'homes en les primeres fases de la carrera investigadora (titulats i llicenciats predoctorals), però a partir de la fase del doctorat hi ha una inflexió que acaba en una proporció de 85:15.

Gràfic 6. Anàlisi per sexes. Curs 2002-2003

Font: DURSI.

 

El nombre de dones responsables dels 478 grups consolidats de recerca que hi ha actualment (concedits en les convocatòries del 2001 i 2002) és de 77.

En la concessió de beques, es dóna un equilibri entre el nombre de beques atorgades a homes i el de beques atorgades a dones.

Gràfic 7. Beques atorgades per la Generalitat entre els anys 1990 i 2004, classificat per sexes

 

 Font. DURSI

 

Resultats de la recerca i el desenvolupament: publicacions científiques i patents

Publicacions científiques

La publicació d'articles en revistes científiques especialitzades, com a manera principal de difondre els resultats de la recerca fonamental, és un indicador de la densitat, el dinamisme i la internacionalització del sistema de ciència i tecnologia d'una societat.

La producció científica de Catalunya durant el període 1981-2002 va constituir el 22,0% de l'Estat espanyol. Aproximadament un 28% dels articles de l'Estat publicats des de Catalunya es fa en col·laboració internacional.

En comparació dels països europeus, la producció científica per capita de l'any 2001 va situar Catalunya en quart lloc amb 0,45 articles per investigador, després d'Itàlia, Holanda i el Regne Unit (0,48, 0,45 i 0,44, respectivament). No obstant això, si es té en compte la qualitat, mesurada pel nombre de citacions que es fan de cada article, Catalunya es troba a sota de la mitjana europea.

Pel que fa als camps científics, a Catalunya destaca la producció en biomedicina i ciències de la salut.

Taula 9. Comparació quantitativa i qualitativa de la producció científica catalana

Països

Articles 1999-2000

Citacions 2002

Citacions/articles

Estats Units

504.502

3.745.861

7,42

Holanda

36.933

266.400

7,21

UE-15

622.492

3.759.858

6,04

Catalunya

10.967

58.465

5,33

Espanya

42.329

211.057

4,99

Japó

137.121

666.702

4,86

Fonts: nombre d'articles (NCR) i nombre d'investigadors: Statistics on Science and Technology in Europe (EUROSTAT 2004).

Gràfic 8. Producció científica de Catalunya per grans àmbits. Dades dels anys 2001 i 2002

 

Font: Grup de Recerca en Bibliometria i Avaluació en Ciència (BAC), IMIM-UPF.
Les dades són de documents citables, és a dir, articles, notes, articles metodològics (proceedings papers) i les revisions.

 

Patents

Pel que fa al nombre de patents, segons dades de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, a Catalunya durant el 2003 varen ser sol·licitades 713 patents nacionals per persones residents, que constituïen el 25,43% de les patents sol·licitades a tot l'Estat espanyol. Catalunya també destaca per ser la primera comunitat autònoma en sol·licituds de patents europees, però aquesta posició canvia en comparació d'altres països. A Catalunya es van sol·licitar, durant l'any 2001, 392 patents europees, és a dir, 62 sol·licituds per milió d'habitants, mentre que la mitjana de la Unió Europa va ser de 168,33 sol·licituds per milió d'habitants.

Taula 10. Sol·licitud de patents europees per milió d'habitants en diferents països

 

Dades del 2001

 

Dades del 2001

Suïssa

512,12

Bèlgica

160,92

Suècia

382,98

Noruega

156,14

Finlàndia

377,43

França

150,18

Alemanya

320,36

Regne Unit

138,35

Països Baixos

255,43

Islàndia

117,94

Dinamarca

225,74

Irlanda

92,93

Luxemburg

216,59

Canadà

85,69

Japó

186,89

Itàlia

80,6

Àustria

180,31

Catalunya

62

Estats Units

177,28

Espanya

28,75

UE–15

168,33

 

 

Font: EUROSTAT.

  

Participació en programes estatals i europeus

Les dades disponibles mostren que el grau de competitivitat del sistema català de ciència i tecnologia ha anat augmentant a Europa, tendència que sembla confirmar-se en els resultats de la primera convocatòria del sisè programa marc (2002-2006). En concret, en el cinquè programa marc, Catalunya va aconseguir el 20,9% dels projectes espanyols.

Taula 11. Percentatge de retorn sobre el total d'Espanya dels programes marc europeus

Programa marc

Percentatge de retorn
sobre el total d'Espanya

Milions d'euros

Tercer (1990-1994)

14,7

34,40

Quart (1994-1998)

17,7

75,50

Cinquè (1998-2002)

20,4

127,9

Font: CDTI i Gaceta SOST, número 55 (2004).

A més a més, els retorns obtinguts per Catalunya mitjançant la participació d'investigadors i investigadores de Catalunya i empreses en les convocatòries competitives dels diferents programes dels planes nacionales de I+D han estat clarament positius; per exemple, la participació en el programa Ramon y Cajal (2001-2003) va ser del 26,3% i la participació en el Torres Quevedo (2001-2003), del 21%. Així mateix, la participació en les convocatòries de finançament d'accions de recerca i desenvolupament del CDTI va assolir un percentatge del 28,3% (2002).