La
Passió d´Olesa de Montserrat és un espectacle
teatral que té els seus inicis en les representacions religioses
i populars de l´edat mitjana, encara que els primers documents
conservats sobre aquesta passió concreta daten del segle
XVI. Aquestes manifestacions, que giren al voltant de la vida, la
mort i la resurrecció de Jesús, s´han anat perpetuant
al llarg dels segles amb un arrelament tan extraordinari que encara
avui s´expressen públicament, no només a Olesa
sinó a altres poblacions catalanes, així com a molts
altres indrets del món; de vegades sota formes bàsicament
teatrals, de vegades sota formes més litúrgiques o
rituals. El fenomen és extens i permet múltiples aproximacions,
des de la teologia a l´antropologia cultural fins a la filologia,
tot passant per la dramatúrgia. Cada Passió té
la seva història, la seva personalitat, les seves peculiaritats.
|
| Dels
molts aspectes que podrien anotar-se a propòsit de la Passió
olesana, ens interessa ara la relació d´aquest espectacle
amb la història i l´evolució del cartellisme,
des de finals del segle XIX fins a començaments del segle
XXI. Efectivament, a partir de la documentació conservada,
dotzenes de cartells que anuncien les dades bàsiques de les
representacions, pot establir-se perfectament un recorregut paral.lel
entre l´evolució dels plantejaments teatrals, en el
sentit més ampli dels termes, i els canvis del disseny gràfic
aplicats al cartellisme. Aquesta exposició al Palau Robert
de Barcelona mostra una part d´aquest trajecte, la que podria
considerar-se com a darrera etapa, la de l´últim canvi
de segle, el pas del XX al XXI.
Quan
l´any 1987 va inaugurar-se el nou teatre de La Passió
d´Olesa (l´anterior havia quedat absolutament destruït
el 1983 a causa d´un incendi), tres col·laboradors
de l´entitat van tombar cap a l´art contemporani amb
el doble objectiu de publicitar l´espectacle teatral i crear
un fons d´art plàstic al voltant del tema de la passió.
La resposta va ser extraordinària: 1987 Joan Pere Viladecans,
1988 Jordi Fornas, 1989 Frederic Amat, 1990 Joan Josep Tharrats,
1991 germans Castells Planas, 1992 Antoni Llena, 1993 Albert Ràfols
Casamada, 1994 Josep Maria Subirachs, 1995 Joan Hernàndez
Pijuan, 1996 Josep Guinovart, 1997 Antoni Clavé, 1998 Antoni
Tàpies, 1999 Rafael Bartolozzi, 2000 Perejaume, 2001 Modest
Cuixart, 2002 Robert Llimós, 2003 Arranz Bravo i 2004 Francesc
Artigau.
Divuit
interpretacions lliures al voltant del tema de la passió,
religiosa, vital, estètica. Divuit propostes molt diferents
pel que fa a tècniques i materials, des de l´acrílic
fins a la fotografia, passant per l´oli, el collage, el carbó
o els llapis. Divuit maneres d´expressar la relació
entre l´art i la passió. Divuit actes de generositat
creativa a canvi de convertir-nos en receptors actius.
Barcelona, 2004.
|