|
 |
| Palau
Robert / Actualitat al Palau Robert |
|
"Els
rostres de l'escriptura"de Daniel Mordzinski Exposició
oberta al públic del 3 d'abril al 2 de maig de 2004 |
 Més fotografies |
|
"Re-Tratar" El principal problema que assalta qualsevol artista és la incertesa sobre la qualitat de la seva obra. Ningú no és bo per jutjar la pròpia obra. L’únic consol que tenim rau en la constatació que, si més no, la nostra obra viu fora de nosaltres mateixos. La publicació, per a l’escriptor. L’exposició, per al pintor o el fotògraf. Presentar als altres el fruit del nostre esforç, ens retorna la mirada de l’altri, ens orienta i ens dóna forces per tirar endavant. Ara fa dos anys, el març de 2002, vaig conèixer Àngels García a la Maison de la Catalogne a París. D’aquella trobada va sorgir la mostra presentada a la capital de França el desembre passat. Avui, mentre escric aquestes ratlles, em pregunto fins a quin punt eren altruistes els meus sentiments quan vaig concebre aquest projecte, ja que, gràcies a ell, he pogut retrobar-me amb la ciutat de Barcelona que sintetitza, amb la seva gent i la seva llum, allò que per a mi representen, sumades, la nostàlgia de Buenos Aires i la bellesa de París. No amagaré pas la satisfacció personal que vaig trobar-hi, però sé que l’impuls que em va dur fins al projecte, naixia de la necessitat de la recerca de l’Altre, sempre present en les meves fotografies. Vaig pensar aleshores que les meves imatges podrien formar part d’una exposició itinerant, amb l’esperança de contribuir a la difusió de les lletres de Catalunya i a estimular-ne la lectura i la publicació dels seus llibres. Qui pot resistir la temptació de fer conèixer els altres allò que hom estima? Jo no puc, vet aquí, i confio que aquesta exposició en sigui la prova. Només de vegades una idea, un projecte, aconsegueix convertir en realitat la possibilitat de créixer i desenvolupar-se en el temps. Sovint, les exposicions esdevenen objectes tancats, una idea que ha pres forma i ha cristal·litzat, i tanmateix des d’aquest moment fineix, forma part del passat. Ara, gràcies a Carme Cañadell i Eulàlia Janer, i comptant amb la complicitat de Blanca Rosa Roca, la meva exposició fotogràfica sobre la literatura a Catalunya no només viatja a Barcelona, el cor de l’univers cultural que he volgut RE-TRATAR, sinó que, de passada, creix i es desenvolupa. Fa camí. Nous retrats complementen i cobreixen alguns dels inevitables buits que tota activitat artística genera quan es vol que sigui companya de la vida i dels seus esdeveniments. De vegades em demano el sentit d’una exposició, quin cap treu aquest afany d’aturar el temps entre dos segons. La vida, des del vessant més trist, m’ha portat aquest cop la resposta: la mort de Manuel Vázquez Montalbán i de Roberto Bolaño han estat pèrdues colpidores i irreparables, però, tal i com ho vaig sentir en el seu moment amb Osvaldo Soriano, roman el consol de veure els seus rostres plens d’intel·ligència i bonhomia en els retrats que els vaig fer. Potser sigui aquesta la gran virtut de la fotografia: fer permanent un moment de vida. Daniel
Mordzinski, març de 2004
|
| Catàleg
"Els Rostres de l’escriptura" 1.
Mercedes Abad
|
