Palau Robert

Palau Robert / Actualitat al Palau Robert

Els Pirineus i la fotografia Homenatge a Juli Soler i Santaló

Lloc: les cotxeres del Palau Robert. Sala petita. Dates: del 4 d'agost al 31 d'agost de 2004. Característiques: 50 fotografies de l'inici del s. XX i 50 de començament del XXI. Organitza: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i Palau Robert
L'exposició té una triple intenció: 1. la primera és fer un homenatge al fotògraf pirinenc Juli Soler i Santaló 2. la segona és donar testimoni dels canvis als Pirineus des de Sant Pere de Rodes fins a la Vall d'Ansó en el decurs dels darrers cent anys; 3. la tercera és mostrar l'evolució tècnica de la fotografia

Per fer-ho s'han escollit 50 fotografies realitzades per Juli Soler i Santaló a la primera dècada del segle XX i s'han repetit des de mateix lloc i perspectiva al llarg de 2003. Els autors de les fotografies actuals de l'exposició són Josep Maria Sala i Albareda antic president del CEC i Ton Abel i Bonada ex-director de l'Arxiu Fotogràfic del CEC, fotògraf reconegut i com l'anterior, veritable enamorat dels Pirineus. Juli Soler i Santaló va néixer a Barcelona, el 1865. Aviat, la natura i la muntanya el van atreure. Les primeres excursions les va fer amb amics del CEC per les muntanyes del Montseny i de les Guilleries però de seguida va sentir l'atracció de l'alta muntanya i de l'excursionisme esportiu, en lloc del cultural que era més comú a finals del segle XIX. L'atracció per l'Alt Pirineu el va portar pels Pallars i la Vall d'Aran, que va ser un dels seus indrets predilectes per fer excursions. Va publicar la primera guia monogràfica de la Vall d'Aran el 1906. Es tracta d'una obra completa que comprèn aspectes històrics, culturals i geogràfics, així com una diversitat d'itineraris que permeten arribar des dels cims més alts, als racons més amagats de la Vall. En reconeixement Juli Soler va ser nomenat fill predilecte de la Vall d'Aran.

Juli Soler i Santaló va recórrer els Pirineus direcció ponent partint de la Vall d'Aran, i així va trepitjar els cims més alts i totes les valls aragoneses fins al límit amb Navarra. Van ser molt apreciades les conferències pronunciades al local social del CEC, que sempre acompanyava d'excel·lents fotografies. Dels textos d'aquestes conferències es van editar les monografies sobre les valls de Gistain, Vió i Puértolas, Broto, Bielsa, Tena, Canfranc i Aisa. El massís de la Maladeta va ser una de les seves fites més volgudes. Gràcies a la seva insistència va aconseguir la cessió d'un terreny a la partida de la Renclusa, al terme municipal de Benasc. Va fer els plànols del refugi i amb l'ajuda del seu bon amic i guia local José Sayo, va començar la construcció del refugi l'estiu de 1913. La seva inauguració es produí l'estiu del 1914 pocs mesos després de la seva mort prematura el 30 d'abril de 1914, i roman des d'aleshores com un record a la seva memòria.