Lluís Carandell, periodista

Nascut a Barcelona el 1929, va morir a Madrid el 29d'agost de 2002 i les seves cendres estan enterrades a Atienza (Guadalajara). En esclatar la Guerra Civil, el 1936, la família Carandell - Lluís era el més gran de set germans - es va traslladar a Burgos i, després, a Bilbao, per tornar de nou a Barcelona el 1939. Va estudiar la carrera de Dret a Madrid, encara que la seva vocació era ser periodista. El 1952 va començar a exercir el periodisme com a redactor d'El Correo Catalán, de Barcelona. Aquest va ser l'inici de cinquanta anys de professió periodística.

Va ser corresponsal en llocs tan diversos com Egipte, Islàndia, Grècia, Berlín, Singapur, l'antiga URSS i Portugal. Entre la seva nodrida obra - més de quaranta títols publicats - es troben les experiències viscudes en aquests països, com en el llibre Oriente Medio tiene la palabra. El 1956 va marxar a viure al Japó, amb la seva dona, Eloísa Jäger, per treballar a la ràdio pública japonesa.

El 1961, els Carandell fixen la seva residència a Madrid ciutat a la qual Lluís va dedicar més de deu llibres tan significatius com Vivir en Madrid - amb fotografies de Paco Ontañón - Madrid al pie de la letra, Qué pasa en Madrid o Del cielo a Madrid - amb fotografies de Ramon Masats -. L'alcalde Enrique Tierno Galván va nomenar-lo Hijo Predilecto d'aquesta ciutat.

Com a periodista-viatger, Carandell va peregrinar per l'Espanya profunda - el 1951 ja va realitzar un viatge a Las Hurdes - que va retratar en Los pueblos más bellos de España. Entre historiador i cronista, va descriure la Vía de la Plata, el Camí de Santiago, els rius de la Península i els santuaris marians. Va saber reflectir amb profunditat i sentit de l'humor els vius contrastos culturals i humans que convivien en aquella Espanya del seu Celtiberia Show.

Els seus reportatges escrits a peu de notícia - per exemple, els de la revolució dels Clavells (1974), a Portugal, amb Eduardo Barrenechea - van aportar un aire nou al periodisme de l'època. Va col·laborar en nombroses publicacions periòdiques - El Noticiero Universal, Informaciones, El Sol, Madrid, El País, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Hermano Lobo -. Va ser director de la revista Viajar. També va exercir com a periodista radiofònic i televisiu.

Les seves cròniques parlamentàries el van fer molt popular. La seva personalitat culta i irònica va saber reflectir en El show de sus señorías l'ambient i suculentes anècdotes dels polítics al Congrés dels Diputats i també del Parlament Europeu.

Lector incansable, poliglota, traductor, s'autoqualificava com expert en sabers inútils, que moltes vegades anava a buscar per hemeroteques, arxius i llibreries de vell, portat per la seva afició a la història. També era expert en habilitats manuals, com els originals ninots de drap que ell mateix realitzava i exhibia en exposicions, o la papiroflèxia.

Lluís Carandell va demostrar també passió per la tertúlia, la qual va elevar gairebé a gènere. Com a tertulià va donar mostres del seu excel·lent do per a la conversa, que era capaç d'entaular amb tota mena de persones, així com el seu tarannà liberal, conciliador i antidogmàtic.

L'exposició Lluís Carandell Periodista ha volgut mostrar totes aquestes facetes, ressaltant el vessant més humà del personatge. Al costat dels textos escrits, l'exposició ofereix també múltiples fotografies, imatges televisives i fragments de tertúlies radiofòniques, activitats que van convertir Lluís Carandell en un personatge públic.

Agraïm molt especialment la col·laboració que en tot moment i amb gran generositat han prestat Eloísa Jäger, dona de Lluís Carandell, les seves filles Eugenia i Zoraida, i la seva germana Asun. També donem les gràcies als periodistes que han aportat el seu valuós testimoni sobre qui va ser el seu col·lega i amic.

* Nota: reproduïm en la seva literalitat els textos de Lluís Carandell, la majoria dels quals - procedents d'articles periodístics i de llibres - van ser escrits en castellà. Els textos en català han estat publicats en aquesta llengua en entrevistes diverses i en la conversa entre els germans Lluís i Josep Maria Carandell, al llibre publicat a la sèrie "Diàlegs a Barcelona", amb transcripció de Xavier Febrés, el 1986.