|

Coincidint amb el 75è aniversari del Cremallera de Núria,
el Palau Robert inaugura l'exposició "Pujant junts",
que es fa en col·laboració amb l'estació
de muntanya de Vall de Núria de Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya. Enguany també es commemora el 50è
aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de
Núria com a patrona principal del Bisbat d'Urgell.
L'exposició recull la història i l'evolució
dels 75 anys del Cremallera de Núria de Catalunya, amb
fotografies i elements audiovisuals que permeten deixar constància
de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys
que han servit per adequar les instal·lacions, els equipaments,
les estacions i el material mòbil a les necessitats dels
clients i als nous requeriments dels visitants de Vall de Núria.
L'exposició permeten comprovar el salt qualitatiu que
s'ha produït a Vall de Núria en aquest període
de temps.
El tren cremallera
La bellesa i l'espectacularitat del paisatge que travessa el
cremallera de Núria potser siguin les característiques
més remarcables d'aquest tren. Però hi ha altres
factors que li confereixen un caràcter singular: és
un tren que funciona amb sistema de cremallera i que és
l'únic mitjà de transport mecànic que permet
accedir a Vall de Núria. El recorregut, que és de
12,5 km i té una amplada de via mètrica (1.000 mm),
uneix les estacions de Ribes de Freser, Ribes-Vila, Queralbs i
Núria.
|
|
|
|
|
|
Vista del paisatge que
tr.avessa el recorregut del tren cremallera de Núria
i un automotor GTW
|
|
|
El naixement del projecte del cremallera es remunta al primer
terç del segle XX. Tres elements bàsics van ser
molt importants en el seu desenvolupament: tot el material que
es necessitava per fer el manteniment quotidià del santuari
o per construir-hi noves instal·lacions només podia
arribar a través del camí vell de Queralbs; els
traginers, que realitzaven el transport amb els seus animals de
càrrega, havien d'enfrontar-se a un trajecte llarg i ple
de dificultats; i el mal temps i l'estat precari d'aquesta via
de muntanya, sovint els convertien el viatge en un suplici.
Els devots de la Mare de Déu de Núria que volien
visitar el santuari tenien el mateix problema. Per accedir-hi,
havien de caminar tres o quatre hores en sentit ascendent.
|
|
|
|
|
Imatge de la Mare de
Déu de Núria
|
Les
obres per a construir la línia del tren cremallera de Núria
van començar el 24 de maig de 1928. Tot i que es calcula
que en la construcció van participar uns vuit-cents homes,
la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments,
se superés el miler de treballadors. La construcció
de la via, junt amb els túnels i els ponts necessaris,
es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes.
Els rails, que no es van començar a instal·lar fins
a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent. D'aquesta
manera, les locomotores que provarien el bon resultat de les obres
també podrien traslladar treballadors i material.
El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova
amb una locomotora de vapor que venia de Montserrat i el 22 de
març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera
de Núria.
La història de Núria
La situació geogràfica ha determinat la història
de Núria. Les pastures de la vall foren objecte de transacció
entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l'origen
del santuari. Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà
Núria en una plaça fronterera i la posà en
el punt de mira de militars. A començaments del segle XX,
Núria coneix l'inici dels esports de muntanya i de neu
a Catalunya.
El santuari de la Mare de Déu
de Núria
El
santuari de la Mare de Déu de Núria té un
paper molt important en la vida religiosa i les tradicions del
país. L'evolució del santuari i la devoció
a aquesta Mare de Déu ajuden a explicar el tarannà,
els costums i certs esdeveniments històrics d'un poble.
La llegenda de Núria inclou la majoria d'elements presents
a les llegendes de les marededéus trobades que hi ha arreu
de Catalunya. Quasi sempre es parla d'uns pastors que, amb l'ajuda
del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu.
Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona
volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però
Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els
seus devots seguidors es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut.
La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora
el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir,
el 8 de setembre.
La imatge de la Mare de Déu de Núria patí
l'exili des de 1936 fins a 1942 a causa de la Guerra Civil i,
més tard, romangué segrestada un temps (1967-1972)
per patriotes catalans.
L'Estatut de Núria
Núria també forma part de la història ja
que va ser l'escenari escollit per la Generalitat de Catalunya
republicana per redactar el projecte de "l'Estatut de 1932",
que per això s'anomena "l'Estatut de Núria".
Després
de la proclamació de la II República, el 14 d'abril
de 1931, el Govern provisional de la Generalitat de Catalunya,
a través de l'Assemblea o Diputació Provisional,
va designar una Comissió per a la redacció d'un
projecte d'Estatut de Catalunya. El mes de juny d'aquell any,
la Comissió redactora va pujar a Núria i durant
tres dies d'intens treball a l'habitació 202 de l'hotel
(que actualment és la 225) va concloure l'elaboració
del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va ser aprovat
per les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932. A la fotografia,
el Saló de l'Estatut, on es mostren documents històrics
i cartells relacionats amb l'Estatut de Núria.
|