Mario
va ser el primer nen que va néixer a Catalunya l’any
1998 i amb ell va néixer, també, “la contra”.
Víctor-M. Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet
van fotografiar-se amb aquell infant i el portaven en braços
amb la tendresa que exigeixen i demanen els nounats. Aquella imatge
era el símbol d’un nou projecte creatiu, ple d’il·lusions
i d’esperances. Ara, en Mario i “la contra”
compliran deu anys de vida.
“La contra”, a la darrera pàgina
de La Vanguardia, s’ha convertit en la consciència
crítica dels seus lectors. És motiu de debat i
de conversa al voltant d’una taula i als despatxos. Es
pot ser seguidor de “la contra” i, alhora, addicte
a un altre diari. Els qui compren cada dia La Vanguardia comencen
a llegir per l’última pàgina; després,
més tard, aniran a les notícies internacionals,
la política catalana i espanyola i la cultura. Però,
és “la contra” allò que crea opinió
perquè els lectors s’identifiquen amb les opinions
del personatge, anònim pel gran públic o conegut
de tothom. Pot ser tanta la complicitat entre el lector i les
manifestacions de l’home o la dona entrevistats que més
d’un retalla i guarda curosament la pàgina per
rellegir-la més endavant en un exercici íntim
de retrospecció.
El llenguatge d’Amela, de Sanchís
i d’Amiguet és un dels grans atractius de “la
contra” perquè és planer i directe, com
parlarien els amics que no han perdut el gust i el plaer per
la conversa. És un llenguatge fet de paraules i fet de
silencis amb exclamacions i signes de puntuació admiratius
o interrogatius, que inciten la curiositat o conviden a continuar
el discurs. I el lector queda atrapat per tot allò que
es diu i per tot allò que s’interpreta.
L’estil que Amela, Sanchís i Amiguet
apliquen a l’entrevista conté una dosi precisa
d’ironia que mai no arriba al sarcasme. Fàcilment,
el lector pot deduir la proximitat ideològica o la distància
de pensament que hi ha entre el periodista i el personatge.
Però mai, en cap cas, aquest darrer queda situat contra
les cordes d’una entrevista periodística d’alt
voltatge. A “la contra” hi ha afecte, cordialitat
perquè tots els personatges, independentment de la seva
tendència, tenen algun aspecte positiu, que al capdavall
podrà ser útil per als lectors. Aquests són
els únics i autèntics destinataris i a ells els
correspon, amb absoluta llibertat, formular un judici i emetre
opinions.
A “la contra” hi han participat
els móns més diversos, homes i dones de gran projecció
pública i mediàtica i persones discretes d’aquelles
que mouen el món amb mitjans molt precaris, sense el
soroll dels diaris i les televisions, sense ajudes econòmiques,
però que són autors de transformacions revolucionàries.
Tanmateix, a “la contra” s’observa un denominador
comú entre la immensa varietat de vides entrevistades:
el compromís. El compromís amb la ciència
i amb la vida, amb el benestar col·lectiu, amb l’art
com a expressió de la sensibilitat humana, el compromís
amb la política en què alguns hi són com
a acte de servei, amb la llibertat d’expressió
-una pràctica valenta i no exempta de risc per la pròpia
integritat-, amb la religió i el pensament, amb les idees
alliberadores. I a “la contra” hi trobem, també,
la moda i el glamour, allò que tal vegada podríem
considerar trivial, superficial i anecdòtic. Però,
totes les entrevistes aporten al lector elements de reflexió.
Alguns que van ser a “la contra” ja han abandonat
aquest món, però alguns ho han fet en circumstàncies
tràgiques, injustes i reprovables, situacions que mereixen
una condemna universal. Els nostres personatges de “la
contra”, aquell dia que havien concertat l’entrevista,
eren a Barcelona per participar en trobades, en fòrums
o congressos, per pronunciar una conferència o per presentar
alguna obra de la seva creació intel·lectual.
A la dreta de la pàgina de “la
contra”, els fotògrafs han immortalitzat, captant
l’instant, el rostre i l’expressió del personatge
fent, així, una reinterpretació gràfica
del text que ajuda a entendre la personalitat dels nostres homes
i dones. Una mirada que s’afegeix a les mil paraules de
l’entrevista.
El visitant i el lector veurà 99 noms
amb la frase que resumeix la intervenció a “la
contra”, i un text que presenta la vida més personal
i domèstica, la trajectòria professional, l’activitat
i el seu compromís, la ideologia que el porta a defensar
certes causes socials o polítiques, la seva proximitat
o la seva llunyania d’un déu qualsevol. El text
és fidel al seu original en llengua castellana i la data
en què es va publicar l’entrevista situa el visitant
en un context temporal de situacions i esdeveniments que van
marcar l’actualitat d’aquell moment i que el lector
encuriosit podria fer l’esforç de recordar. Més
amunt podeu accedir al text íntegre de les 99 entrevistes.
La
curiositat, doncs, és la gran virtut de Víctor-M.
Amela, d’Ima Sanchís i de Lluís Amiguet,
una manera de ser i de fer que, diàriament, es posa en
relleu a la contraportada de La Vanguardia i que atrau i encomana
als milers de lectors seguidors de “la contra”.