“La contra”, a la darrera pàgina de La Vanguardia, s’ha convertit en la consciència crítica dels seus lectors. És motiu de debat i de conversa al voltant d’una taula i als despatxos. Es pot ser seguidor de “la contra” i, alhora, addicte a un altre diari. Els qui compren cada dia La Vanguardia comencen a llegir per l’última pàgina; després, més tard, aniran a les notícies internacionals, la política catalana i espanyola i la cultura. Però, és “la contra” allò que crea opinió perquè els lectors s’identifiquen amb les opinions del personatge, anònim pel gran públic o conegut de tothom. Pot ser tanta la complicitat entre el lector i les manifestacions de l’home o la dona entrevistats que més d’un retalla i guarda curosament la pàgina per rellegir-la més endavant en un exercici íntim de retrospecció.

El llenguatge d’Amela, de Sanchís i d’Amiguet és un dels grans atractius de “la contra” perquè és planer i directe, com parlarien els amics que no han perdut el gust i el plaer per la conversa. És un llenguatge fet de paraules i fet de silencis amb exclamacions i signes de puntuació admiratius o interrogatius, que inciten la curiositat o conviden a continuar el discurs. I el lector queda atrapat per tot allò que es diu i per tot allò que s’interpreta.

L’estil que Amela, Sanchís i Amiguet apliquen a l’entrevista conté una dosi precisa d’ironia que mai no arriba al sarcasme. Fàcilment, el lector pot deduir la proximitat ideològica o la distància de pensament que hi ha entre el periodista i el personatge. Però mai, en cap cas, aquest darrer queda situat contra les cordes d’una entrevista periodística d’alt voltatge. A “la contra” hi ha afecte, cordialitat perquè tots els personatges, independentment de la seva tendència, tenen algun aspecte positiu, que al capdavall podrà ser útil per als lectors. Aquests són els únics i autèntics destinataris i a ells els correspon, amb absoluta llibertat, formular un judici i emetre opinions.

A “la contra” hi han participat els móns més diversos, homes i dones de gran projecció pública i mediàtica i persones discretes d’aquelles que mouen el món amb mitjans molt precaris, sense el soroll dels diaris i les televisions, sense ajudes econòmiques, però que són autors de transformacions revolucionàries. Tanmateix, a “la contra” s’observa un denominador comú entre la immensa varietat de vides entrevistades: el compromís. El compromís amb la ciència i amb la vida, amb el benestar col·lectiu, amb l’art com a expressió de la sensibilitat humana, el compromís amb la política en què alguns hi són com a acte de servei, amb la llibertat d’expressió -una pràctica valenta i no exempta de risc per la pròpia integritat-, amb la religió i el pensament, amb les idees alliberadores. I a “la contra” hi trobem, també, la moda i el glamour, allò que tal vegada podríem considerar trivial, superficial i anecdòtic. Però, totes les entrevistes aporten al lector elements de reflexió. Alguns que van ser a “la contra” ja han abandonat aquest món, però alguns ho han fet en circumstàncies tràgiques, injustes i reprovables, situacions que mereixen una condemna universal. Els nostres personatges de “la contra”, aquell dia que havien concertat l’entrevista, eren a Barcelona per participar en trobades, en fòrums o congressos, per pronunciar una conferència o per presentar alguna obra de la seva creació intel·lectual.

A la dreta de la pàgina de “la contra”, els fotògrafs han immortalitzat, captant l’instant, el rostre i l’expressió del personatge fent, així, una reinterpretació gràfica del text que ajuda a entendre la personalitat dels nostres homes i dones. Una mirada que s’afegeix a les mil paraules de l’entrevista.

El visitant i el lector veurà 99 noms amb la frase que resumeix la intervenció a “la contra”, i un text que presenta la vida més personal i domèstica, la trajectòria professional, l’activitat i el seu compromís, la ideologia que el porta a defensar certes causes socials o polítiques, la seva proximitat o la seva llunyania d’un déu qualsevol. El text és fidel al seu original en llengua castellana i la data en què es va publicar l’entrevista situa el visitant en un context temporal de situacions i esdeveniments que van marcar l’actualitat d’aquell moment i que el lector encuriosit podria fer l’esforç de recordar. Més amunt podeu accedir al text íntegre de les 99 entrevistes.