 |
| |
Tornar
a la introducció
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
Roser
Martínez Rochina
(Bugarra,
els Serrans, 1927)
|
|
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Fotògrafa aficionada i crítica
professional de fotografia. Aquesta valenciana es trasllada a Barcelona
quan tenia 18 anys. Sempre li havia agradat escriure, i quan ho
va combinar amb la seva passió per la fotografia es va convertir
en la primera dona de l'Estat a fer-se comentarista especialitzada
en fotografia. Respecte a la faceta de fotògrafa, va prendre
les primeres imatges a la dècada dels seixanta. Malgrat això,
no va ser fins al seu ingrés a l'Agrupació Fotogràfica
de Catalunya, l'any 1968, que s'hi va dedicar de forma sistemàtica.
La seva primera càmera era un Voighlander, i feia la feina
de laboratori a casa. La seva obra mostra imatges construïdes
des d'una mirada intimista i interessada per allò que s'esdevé
en la quotidianitat. Pensa que la tècnica és quelcom
que s'ha d'aprendre i després oblidar, per poder centrar-se
en allò que passa per davant la càmera. Va iniciar
l'activitat com a crítica de fotografia a la revista de l'Associació
Fotogràfica de Catalunya. Ha escrit a les Páginas
Fotográficas de El Noticiero Universal, a Diorama, Imagen
y Sonido i Arte Fotográfico, entre d'altres. Va ser l'organitzadora
dels premis Negtor de fotografia durant molts anys. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Fotógrafa aficionada y crítica
profesional de fotografía. Esta valenciana se trasladó
a Barcelona a los dieciocho años. Siempre le había
gustado escribir y, cuando lo combinó con su pasión
por la fotografía, se convirtió en la primera mujer
del Estado en ejercer como comentarista especializada en fotografía.
Respecto a la faceta de fotógrafa, tomó las primeras
imágenes en la década de los sesenta. No obstante,
no se dedicó a ella sistemáticamente hasta su ingreso
en la Agrupación Fotográfica de Cataluña en
1968. Su primera cámara era una Voighlander y el trabajo
de laboratorio lo llevaba a cabo en su casa. Su obra muestra imágenes
construidas desde una mirada intimista e interesada por lo que sucede
en la cotidianidad. Piensa que la técnica es algo que hay
que aprender y luego olvidar para poder centrarse en lo que pasa
por delante de la cámara. Inició su actividad como
crítica de fotografía en la revista de la Asociación
Fotográfica de Cataluña. Ha escrito en las "Páginas
Fotográficas" de El Noticiero Universal, en Diorama,
Imagen y Sonido y en Arte Fotográfico, entre otras. Fue la
organizadora de los premios Negtor de fotografía durante
muchos años. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
An amateur photographer and professional
photography critic. This Valencian moved to Barcelona when she was
18. She has always loved writing, and when she combined it with
her passion for photography she became the first woman in Spain
to be an expect commentator on photography. In her facet as photographer,
she took her first images in the sixties. Despite that, it was not
until she joined the Agrupació Fotogràfica de Catalunya
in 1968 that she devoted herself to it systematically. Her first
camera was a Voighlander, and she did the laboratory work at home.
Her images are constructed from an intimate gaze and an interest
in what happens in everyday life. She thinks that technique is something
that must be learned and then forgotten in order to concentrate
on what is going on in front of the camera. She started working
as a photography critic for the magazine of the Associació
Fotogràfica de Catalunya. She has written for the Páginas
Fotográficas of El Noticiero Universal, Diorama, Imagen y
Sonido and Arte Fotográfico, among others. She was the organiser
of the Negtor photography awards for many years. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Photographe amateur et critique professionnelle
de photographie, cette Valencienne s'installe à Barcelone
à l'âge de dix-huit ans. Depuis son plus jeune âge
elle voulait écrire, et quand il lui a été
possible d'associer l'écriture et la photo, elle est devenue
la première commentatrice spécialisée d'Espagne.
Ses premières photos datent des années 1960. Mais
elle ne s'adonnera véritablement à la photo qu'à
partir de 1968, année où elle devient membre de l'Agrupació
Fotogràfica de Catalunya. Son premier appareil était
un Voighlander, et elle développait ses photos chez elle.
Son œuvre traduit un regard profondément intimiste et
un grand intérêt pour la vie quotidienne. Selon Roser
Martínez, la technique est quelque chose qui s'apprend mais
que l'on doit oublier par la suite pour pouvoir véritablement
s'occuper de ce qui se passe devant l'objectif. Après ses
débuts comme critique photographique à la revue de
l'Associació Fotogràfica de Catalunya, elle a écrit
dans les pages photo du Noticiero Universal, dans Diorama, Imagen
y Sonido et dans Arte Fotográfico, notamment. Pendant de
nombreuses années, elle a été l'organisatrice
du prix Negtor de photographie. |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Com
arribar-hi i horari
|
|
 |
|
|
| |
Transports
 |
Línies 3 i 5 (Estació
Diagonal) |
 |
Ferrocarrils de la Generalitat: Estació
de Provença |
 |
Autobusos: 6, 7, 15, 17,
22, 24, 28, 33, 34, 68, i T1 |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
