 |
| |
Tornar
a la introducció
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Montserrat
Vidal i Barraquer
(Barcelona 1902-1992) |
|
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Aquesta fotògrafa aficionada era
la neboda del cardenal Vidal i Barraquer. Va créixer en un
ambient familiar molt interessat en la fotografia i, de fet, li
van regalar la primera càmera quan només tenia deu
anys. Va estudiar fins als 18 al col·legi del Sagrat Cor
i mai no es va casar, però es va fer càrrec dels set
germans que tenia més petits que ella, de les finques i del
patrimoni familiar. Vivia entre Barcelona i Reus, on captava amb
les seves cameres Leica els paisatges dels camps i del mar de Tarragona.
Tenia predilecció per treballar temes d'aire costumista,
com ara les feines de la mar o les festes populars. Més tard,
es dedicà sovint a fer fotos de concerts. En canvi, no li
agradava retratar l'entorn familiar. A mitjan anys cinquanta es
va fer sòcia de l'Agrupació Fotogràfica de
Catalunya; era una de les primeres dones que en va formar part.
Sempre anava amb dues o tres càmeres preparades i a punt
per fer fotos. Treballava en blanc i negre, ja que mai no va sentir
gaire interès per la fotografia en color. Tenia laboratori
propi a casa per revelar les fotos. La seva col·lecció
de negatius arriba a uns 18.000. Va continuar fent fotos fins a
noranta anys. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Esta fotógrafa aficionada era sobrina
del cardenal Vidal i Barraquer. Creció en un ambiente familiar
muy interesado en la fotografía y, de hecho, le regalaron
la primera cámara cuando tenía sólo diez años.
Hasta los dieciocho estudió en el colegio del Sagrado Corazón
y nunca se casó, pero se hizo cargo de sus siete hermanos
menores, de las fincas y del patrimonio familiar. Vivía entre
Barcelona y Reus, donde captaba con sus cámaras Leica los
paisajes de los campos y del mar de Tarragona. Tenía predilección
por trabajar temas de aire costumbrista, como las faenas del mar
o las fiestas populares. Más tarde, se dedicó a menudo
a hacer fotos de conciertos. En cambio, no le gustaba retratar el
entorno familiar. A mediados de los años cincuenta se hizo
socia de la Agrupación Fotográfica de Cataluña;
fue una de las primeras mujeres en formar parte de ésta.
Siempre iba con dos o tres cámaras preparadas y a punto para
tomar fotos. Trabajaba en blanco y negro, ya que nunca sintió
demasiado interés por la fotografía en color. Tenía
laboratorio propio en casa para revelar las fotos. Su colección
de negativos llega a unos 18.000. Siguió haciendo fotos hasta
los noventa años. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
This amateur photographer was the niece
of Cardinal Vidal i Barraquer. She grew up in a family who were
very interested in photography and gave her her first camera when
she was only ten. She studied until the age of 18 at the Sagrat
Cor school and never married, but she took care of her seven younger
brothers and sisters, as well as the family estates and property.
She lived in Barcelona and Reus, where she used her Leica cameras
to capture the landscapes of the fields and sea of Tarragona. She
had a predilection for scenes of customs, such as fishing and sailing
or popular celebrations. Later she often took photos of concerts.
However, she did not like taking portraits of the family circle.
In the mid fifties she joined the Agrupació Fotogràfica
de Catalunya; she was one of the first women members. She always
went around with two or three cameras primed and loaded to take
photos. She worked in black and white, since she never felt any
interest for colour photography. She had her own laboratory at home
for developing her photos. She left a collection of over 18,000
negatives. She continued taking photos until the age of ninety. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Cette photographe amateur était
la nièce du cardinal Vidal i Barraquer. Sa famille s'intéressait
à la photo et Montserrat reçut son premier appareil
alors qu'elle n'avait que dix ans. À dix-huit ans, elle termine
ses études au Collège du Sacré-Cœur de
Barcelone puis, restée célibataire, elle s'occupe
de ses sept frères et sœurs plus jeunes qu'elle, des
propriétés et du patrimoine de sa famille. Vivant
entre Barcelone et Reus, elle braque les objectifs de ses appareils
Leica sur les environs de Tarragone et sur la Méditerranée,
avec une prédilection pour les activités marines et
les fêtes populaires. Plus tard, elle prend de nombreuses
photos dans les concerts. Mais elle n'a jamais aimé photographier
les personnes de son entourage familial. Au milieu des années
1950, elle devient membre de l'Agrupació Fotogràfica
de Catalunya et l'une des toutes premières femmes à
faire partie de cette association. Toujours accompagnée de
deux ou trois appareils prêts à fonctionner, elle travaillait
en noir et blanc et ne s'est jamais beaucoup intéressée
à la couleur. Morte à quatre-vingt-dix ans, Montserrat
Vidal a pris des photos jusqu'au dernier jour et sa collection compte
environ 18 000 négatifs. |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Com
arribar-hi i horari
|
|
 |
|
|
| |
Transports
 |
Línies 3 i 5 (Estació
Diagonal) |
 |
Ferrocarrils de la Generalitat: Estació
de Provença |
 |
Autobusos: 6, 7, 15, 17,
22, 24, 28, 33, 34, 68, i T1 |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
