Generalitat de Catalunya
 Palau Robert / L'Exposició: Fotògrafes pioneres a Catalunya
 

Tornar a la introducció

 
     
 
1. Anaïs Napoleón 7. Carme García de Ferrando
2. Dolores Gil de Pardo 8. Rosa Szücs de Truñó
3. Carme Gotarde i Camps 9. Roser Oromí Dalmau
4. Maria Serradell i Sureda 10. Roser Martínez Rochina
5. Madronita Andreu 11. Montserrat Sagarra
6. Montserrat Vidal i Barraquer 12. Joana Biarnés
 
     
 
Roser Oromí Dalmau
(Barcelona, 1924)
 
     
   
     
 

 
     
  Va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas i esmalts a l'Escola Massana de Barcelona. Va aprendre a fer fotografia en un curset de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya en el qual va participar poc després de fer-se'n sòcia, l'estiu de 1960. Llavors aconseguí una càmera Kodak, amb la qual es va posar a treballar i, aviat, va muntar un laboratori a casa. Ara utilitza una càmera digital molt lleugera. Malgrat que sempre ha mantingut una gran i constant afecció per la fotografia, no va pensar mai a dedicar-s'hi professionalment. De fet, fins a jubilar-se, va treballar a la botiga de matalassos dels seus pares. Gran viatgera, voltava per Catalunya en un 600 i buscava paisatges per fer fotos i presentar-se a premis. També va estar a l'Índia, el Nepal, Tailàndia, Àustria, el Marroc, Turquia, etc. No es va casar i va aprofitar els seus viatges -i el fet que, com diu ella mateixa, "les solteres són molt quilometrades"- per captar amb la seva càmera imatges de tot arreu. Té predilecció per fer fotos que capten l'espontaneïtat de la gent. L'any 1969 la seva obra Filferro a la platja es va incorporar al fons del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.  
     
   
     
  Estudió pintura en la Academia Baixas y esmaltes en la Escuela Massana de Barcelona. Aprendió a hacer fotografía en un cursillo de la Agrupación Fotográfica de Cataluña, en el que participó poco después de hacerse socia, en el verano de 1960. Entonces consiguió una cámara Kodak, con la que se puso a trabajar, y pronto montó un laboratorio en su casa. Ahora utiliza una cámara digital muy ligera. Pese a mantener siempre una gran y constante afición por la fotografía, nunca pensó en dedicarse a ella profesionalmente. De hecho, trabajó hasta jubilarse en la tienda de colchones de sus padres. Gran viajera, recorría Cataluña en un 600 y buscaba paisajes para tomar fotos y presentarse a premios. También estuvo en India, Nepal, Tailandia, Austria, Marruecos, Turquía, etc. No se casó y aprovechó sus viajes -y el hecho de que, como dice ella misma, "las solteras son muy kilometradas"- para captar con su cámara imágenes de todas partes. Tiene predilección por hacer fotos que capten la espontaneidad de la gente. En el año 1969 su obra Alambre en la playa se incorporó al fondo del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.  
     
   
     
  She studied painting at Acadèmia Baixas and enamels at Escola Massana in Barcelona. She learned photography on a course at the Agrupació Fotogràfica de Catalunya shortly after becoming a member in the summer of 1960. She bought a Kodak camera, with which she started to work and soon set up a laboratory at home. She now uses a very light digital camera. Although she has always felt a great, unswerving affection for photography, she never thought of taking it up professionally. Indeed, until she retired she worked in her parents bedding shop. A great traveller, she drove all round Catalonia in a Fiat 600 in search of landscapes for photos to be entered for competitions. She also went to other countries, including India, Nepal, Thailand, Austria, Morocco and Turkey. She never married and took advantage of her journeys - and the fact that, as she says herself, "single women cover a lot of miles" - to capture images from all over with her camera. She has a predilection for taking photos which catch people's spontaneity. In 1969 her work Filferro a la platja (Wire on the Beach) was included in the collection of the Museo Español de Arte Contemporáneo in Madrid.  
     
   
     
  Roser Oromí a suivi des cours de peinture à l'Acadèmia Baixas et de peinture sur émail à l'Escola Massana, à Barcelone. Pendant l'été 1960, elle devient membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya et y suit un stage de photo organisé peu après. S'étant procuré un appareil Kodak, elle se lance dans la photo et installe un laboratoire chez elle. Aujourd'hui, elle utilise un appareil numérique très léger. Bien que son amour de la photographie ne lui ait jamais fait défaut, elle n'a jamais songé à en faire sa profession ; jusqu'à sa retraite, elle a travaillé dans le magasin de matelas de ses parents. Grande voyageuse, elle parcourait la Catalogne dans une Fiat 600 à la recherche de paysages à prendre en photo pour les présenter à des concours. Elle a voyagé en Inde, au Népal, en Thaïlande, en Autriche, au Maroc, en Turquie… Célibataire, elle a profité de ses voyages (" les célibataires ont toujours beaucoup de kilomètres au compteur... ", dit-elle) pour capter des images du monde. Les photos qu'elle préfère sont les instantanés où apparaît la spontanéité des gens. En 1969, sa photo Filferro a la platja (Fildefer à la plage) a rejoint le fonds du Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.  
     
     
   
     
     
 
Com arribar-hi i horari
Adreça:

Palau Robert
Centre d’Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107
08008 Barcelona
Tel. 93 238 80 91
Fax 93 292 12 70
www.gencat.net/probert

Horari :
De dilluns a dissabte: 10 h a 19 h
Diumenges i festius: 10 h a 14.30 h
Planol Ubicacio Palau Robert

 
 
Transports
icona Metro Linea 3 Metro Linea 5 Metro Línies 3 i 5 (Estació Diagonal)
Ferrocarrils de la Generalitat Ferrocarrils de la Generalitat: Estació de Provença
Bus Autobusos: 6, 7, 15, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 68, i T1