 |
 |
|
Palau
Robert / L'Exposició: Fotògrafes
pioneres a Catalunya
|
| Oberta al públic del 20 de desembre
2005 al 28 de febrer de 2006 Segona planta de Palau Robert |
||||||||||||||
|
||||||||||||||
| Les fotògrafes | ||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
 Introducció |
||||||||||||||
| Aquesta exposició rescata l'obra
desconeguda de les primeres generacions de fotògrafes a Catalunya.
S'hi estableix la genealogia de gairebé un segle de fotògrafes
pioneres i s'hi exposa l'obra inèdita de 12 dones fotògrafes,
feta des de mitjan segle XIX fins al començament dels anys
1960. Les fotografies exposades permeten superar l'amnèsia
històrica sobre les dones que es van dedicar de forma sistemàtica
a la fotografia i que van treballar abans de la prou coneguda generació
contemporània de fotògrafes professionals catalanes
dels anys 1960. Al mateix temps, les fotografies exposades il·lustren
el gran valor i qualitat de l'obra d'aquestes primeres fotògrafes.
Autores d'imatges plenes de creativitat i diversitat, les pioneres actuaren o bé com a fotògrafes professionals o bé com a amateurs. La primera professional amb estudi fotogràfic va ser Anaïs Napoleón, a mitjan segle XIX, i després n'hi va haver fins a la dictadura franquista. En aquesta última època, la pressió de les convencions socials repressives, que va limitar el paper de les dones al rol d'"àngel de la llar", donà lloc a tota una generació de fotògrafes amateurs. Les dones fotògrafes, en obrir-se camí en un univers exclusivament masculí, van reptar aquelles restriccions socials de gènere. Utilitzaren diverses estratègies per superar les constriccions d'un entorn familiar i social gens propici a admetre la dedicació sistemàtica de les dones a la fotografia. La majoria es formà en l'entorn de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). Amb laboratori a la cuina o al bany de casa, assoliren una obra de primera categoria, guanyadora de prestigiosos concursos internacionals i d'àmbit estatal, com els premis Nikon o el Luis Navarro. En alguns casos els diners dels premis serviren per sufragar les despeses dels materials fotogràfics. En altres, l'entorn familiar propiciava la dedicació a la fotografia. Al final de la dècada dels cinquanta ressorgeix una generació que es torna a dedicar de manera professional a la fotografia. Es consoliden en aquell moment la figura de la reportera gràfica professional i la presència de fotògrafes amb estudi propi. Colita i Mary Nash, comissàries |
||||||||||||||
 Introducción |
||||||||||||||
| Esta exposición rescata la obra
desconocida de las primeras generaciones de fotógrafas en
Cataluña. En ella se establece la genealogía de casi
un siglo de fotógrafas pioneras y se expone la obra inédita
de 12 mujeres fotógrafas, realizada desde mediados del siglo
XIX hasta principios de la década de 1960. Las fotografías
expuestas permiten superar la amnesia histórica sobre las
mujeres que se dedicaron de forma sistemática a la fotografía
y que trabajaron antes de la conocida generación contemporánea
de fotógrafas profesionales catalanas de la década
de 1960. Al mismo tiempo, las fotografías expuestas ilustran
el gran valor y calidad de la obra de estas primeras fotógrafas.
Autoras de imágenes llenas de creatividad y diversidad, las pioneras actuaron como fotógrafas profesionales o bien como amateurs: la primera profesional con estudio fotográfico fue Anaïs Napoleón, a mediados del siglo XIX, y luego hubo otras hasta la dictadura franquista. En esta última época, la presión de las convenciones sociales represivas, que limitó el papel de las mujeres al de "ángel del hogar", dio lugar a toda una generación de fotógrafas amateurs. Las mujeres fotógrafas, al abrirse camino en un universo exclusivamente masculino, desafiaron esas restricciones sociales de género. Utilizaron varias estrategias para superar las constricciones de un entorno familiar y social nada propicio a admitir la dedicación sistemática de las mujeres a la fotografía. En su mayoría se formaron en el entorno de la Agrupación Fotográfica de Cataluña (AFC). Con el laboratorio en la cocina o el baño de su casa, lograron una obra de primera categoría, ganadora de prestigiosos concursos internacionales y de ámbito estatal, como los premios Nikon o el Luis Navarro. En algunos casos, el dinero de los premios servía para sufragar los gastos del material fotográfico. En otros, el entorno familiar propiciaba la dedicación a la fotografía. A finales de la década de los cincuenta surge una generación que se vuelve a dedicar profesionalmente a la fotografía. Se consolidan en ese momento la figura de la reportera gráfica profesional y la presencia de fotógrafas con estudio propio. Colita y Mary Nash, comisarias |
||||||||||||||
 Introduction |
||||||||||||||
| This exhibition has salvaged the unknown
work of the first generations of women photographers in Catalonia.
It establishes the genealogy of almost a century of pioneers and
shows the unpublished work of twelve women photographers, carried
out between the mid 19th century and the early 1960s. The photographs
on show provide a cure for the historical amnesia affecting the
women who devoted themselves systematically to photography and worked
before the well-known contemporary generation of Catalan professional
women photographers of the 1960s. At the same time, they illustrate
the great value and quality of the work of those first women in
the field.
Authors of images full of creativity and diversity, the pioneers included both professional and amateur photographers. The first professional with a photographic studio was Anaïs Napoleón in the mid 19th century, and there were others until the Franco dictatorship. In that period the pressure of repressive social conventions, which confined women to the role of "the angel of the home", produced a whole generation of amateur photographers. By opening up a path in an exclusively male universe, those women were challenging the social gender restrictions. They used different strategies to overcome the constraints of a family and social environment which hardly encouraged women to engage systematically in photography. Most of them trained in or around the Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). With a laboratory in the kitchen or the bathroom at home, they produced work of the highest quality, which won prestigious national and international competitions, such as the Nikon or Luis Navarro prizes. In some cases the money from the awards went to meet the expenses of the photographic materials. In others, the family environment encouraged them to devote themselves to photography. The end of the fifties saw the emergence of a generation that took up professional photography once again. The figure of the woman press photographer and the presence of women with studios of their own were consolidated at that time. Colita and Mary Nash, curators |
||||||||||||||
 Introduction |
||||||||||||||
| Cette exposition sauve de l'oubli les
œuvres inconnues des premières générations
de photographes catalanes et présente la généalogie
de quasiment un siècle de ces pionnières de la photographie.
On y verra exposée l'œuvre inédite de douze de
ces femmes photographes, couvrant une période qui va du milieu
du XIXe siècle au début des années 1960. Ces
photos permettent de pallier une amnésie historique à
propos des femmes qui se sont adonnées à la photographie
et qui ont travaillé bien avant la génération
des photographes professionnelles catalanes des années 1960
que nous connaissons. Elles témoignent en outre de la grande
qualité de l'œuvre de ces premières photographes.
Créatrices d'images pleines d'inventivité et de diversité, les pionnières furent parfois des photographes professionnelles, mais souvent de simples amateurs. Anaïs Napoleón fut la première à posséder un studio photographique, qu'elle ouvrit au milieu du XIXe siècle ; d'autres femmes en firent autant jusqu'à la dictature franquiste. Pendant la dictature, la pression des conventions sociales répressives qui assignaient à la femme le rôle d'" ange du foyer " relégua toute une génération de femmes photographes à la photo amateur. Celles qui parvenaient à s'ouvrir un chemin dans un univers exclusivement masculin défiaient les restrictions de genre, utilisant diverses stratégies pour surmonter l'étroitesse d'esprit d'un environnement familial et social peu propice à accepter que des femmes s'adonnent ouvertement à la photographie. La plupart se formaient dans le cadre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). Bien qu'ayant installé leurs laboratoires dans la cuisine ou la salle de bains de leur appartement, elles produisirent des œuvres de grande qualité qui gagnèrent de prestigieux concours nationaux ou internationaux, comme les prix Nikon ou le prix Luis Navarro. Parfois l'argent des prix servait à couvrir leurs dépenses en matériel photo ; en d'autres occasions, l'entourage familial y suppléait. À la fin des années 1950 resurgit une génération de photographes professionnelles. Plusieurs femmes photo-reporters s'imposèrent alors, au même titre que leurs consœurs possédant leur propre studio. Colita et Mary Nash, commissaires |
||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
