Apropa't a la ciència.
De la Recerca a la Innovació


Versió text

Inauguració: 11 d’octubre de 2006 a les 19 h
Oberta al públic del 12 d'octubre al 31 de juliol de 2007 (Prorrogada fins al 26 d'agost de 2007!)

L'exposició
Com un exponent destacat del Pla de Recerca i Innovació 2005 – 2008 de la Generalitat de Catalunya, i coincidint amb Barcelona Ciència 2007, “Apropa’t a la ciència” pretén acostar d’una manera didàctica i atractiva la ciència als ciutadans; entesa aquesta en un sentit ampli. És a dir, com una eina útil per a la gent, malgrat el desconeixement de molts dels seus aspectes, però de la qual se’n deriven evidents repercussions socials i de millora per a la qualitat de vida, és a dir el RETORN SOCIAL DE LA CIÈNCIA. També està adreçada a fomentar l’interés dels més joves cap a aquesta disciplina.

Any de la ciència
Sota el títol de Barcelona Ciència 2007 l’ajuntament de Barcelona commemora el centenari del premi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal. Engega un ampli programa cultural que posarà un accent especial en el vincle entre les ciències, la cultura i la societat. A més a més, el 2007 es commemora també el centenari de la creació de l'Institut d'Estudis Catalans i el de la Junta de Ampliación de Estudios, institució precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Per tal de donar un impuls decisiu a la política en relació amb la promoció de la cultura científica i crear una definitiva major sensibilitat social i cultural cap a la ciència, aquest programa cultural anuncia entre les seves línies concretes d’acció la proposta que l’any 2007 sigui declarat “Any de la Ciència” a la ciutat de Barcelona. http://www.bcn.es/ciencia2007/

L’exposició Apropa´t a la Ciència. De la recerca a la innovació ha estat dissenyada per donar a conèixer els plans de recerca i desenvolupament impulsats per la Generalitat de Catalunya per tal de fer veure la relació entre els coneixements científics i la innovació tecnològica i promoure vocacions científiques. Se’ns ofereix en l’exposició amb exemples ben concrets i molt suggerents. En ella no se’ns parla de res que recordi el contingut dels llibres de text (potser perquè es reconeix de manera implícita que, si ho fes, seria difícil l’apropament del públic que es vol aconseguir), la seva finalitat no és fer comprendre conceptes teòrics, fórmules ni equacions. Se’ns presenta, en canvi, una àmplia panoràmica de l’activitat científica real, la que es produeix en diversos contextos i impregna la vida de totes les persones. Per això, per la novetat que representa i per les noves possibilitats educatives que ofereix, és molt important donar aquest nou significat, d’empresa col·lectiva, a la paraula 'ciència'.

Anem del passat més remot, de quan encara no hi havia humans sobre la Terra fins a l’avenir incert dels viatges espacials i dels robots. En Pau d'Hostalets de Pierola ens proporciona una ocasió per a pensar en el lent procés que ha donat lloc a l’emergència de l’espècie humana (una evolució afortunada de la clavícula que proporciona noves possibilitats de manipulació) i la cadira Mares ens fa veure les dificultats d’adaptar un cos que ha de moure’s a la inactivitat forçosa en l’interior d’una nau espacial. Els robots ens fan pensar en quines tasques faran en lloc nostre i com fer-les o no fer-les podrà afectar les nostres pròpies capacitats.

S’han ampliat les comunicacions, que connecten els satèl·lits artificials, tan llunyans, amb els mòbils, tan propers. Les intervencions humanes en el món són ara d’abast planetari i transformen la Natura, perquè en són part. Les tecnologies per a l’aprofitament de l’energia (els molins de vent), per a la conservació dels aliments, per a prevenir malalties o superar-ne d’incurables (les vacunes i els trasplantaments), han de poder arribar a tot arreu..

La mostra ocupa físicament la sala 3 del Palau Robert dividida en vuit àmbits, a més dels escenaris un d’entrada i un de sortida, en el primer dels quals es fa una ràpida pinzellada a les aportacions realitzades pels grans científics de la història com ara Newton o Curie, entre molts d’altres. Aquesta introducció inicial remet al darrer dels apartats de tancament de l‘exposició, tot invitant les generacions futures a prendre el relleu científic.

Entre un i altre: vuit espais. Activitats pedagògiques i organització.

1r. espai: dedicat a l’esquelet trobat a Hostalets de Pierola Pierolapithecus catalanicus, conegut popularment sota el nom de Pau, amb una antiguitat de 13 milions d’anys.

Si hi ha hagut una idea generada per la recerca bàsica que ha tingut un gran impacte en la visió que l’home té de l’univers, del món i del seu propi origen, aquesta ha estat, la teoria de l’evolució orgànica desenvolupada per Charles Darwin i R. Wallace.

Si no haguessin existit naturalistes curiosos que, mitjançant l’observació, la deducció i la contrastació, haguessin sabut llegir les claus que la natura actual i la del passat, oferien a traves del registre fòssil, avui en dia encara seguiríem pensant que les espècies, inclòs l’home, van ser creades tal com les veiem. Probablement encara condemnaríem a la foguera precursors de la medicina, i molts naturalistes curiosos seguirien esborrant dels seus llibres les idees perilloses. I el que és pitjor, la resistència del sistema en contra les noves idees faria molt difícil avançar. L’ eina més poderosa que l’home ha tingut i té per lluitar a favor de la llibertat és, sense cap dubte, el coneixement.
Aquí coneixereu un dels nostres ancestres més antics, en Pau.



2n. espai: demostració de teràpia i suport de comunicació per a persones autistes mitjançant un sistema de realitat virtual.

Existeixen una gran quantitat d’aplicacions de la Realitat Virtual per ajudar les persones amb necessitats especials:

- les fòbies i el trastorn per estrès Post-traumàtic: la idea general es fonamenta en aportar eines per tal de des-sensibilitzar una persona que presenta una por intensa i específica vers alguna situació o algun objecte. Exemples de fòbies que han estat estudiades des de la Realitat Virtual són: acrofòbia, por a les alçades; agorafòbia, als espais oberts o molt concorreguts; por a volar en avió; por a parlar en públic; etc.
- rehabilitació: es refereix a aquells ajuts necessaris per tal de restablir algun aspecte del funcionament físic i/o psíquic d’una persona. La discapacitat pot provenir d’haver patit un accident (de trànsit, laboral, etc.), o bé algun tipus d’afecció com un Ictus (embòlia o infart cerebral). També pot ser fruit d’una discapacitat congènita com en el cas de la paràlisi cerebral. Altres possibles casos són els relacionats amb l’envelliment, com l’artrosi o l’Alzheimer.
- aprenentatge, de persones amb deficiències o malalties mentals.

En aquesta exposició podreu veure i fins i tot provar un dels sistemes utilitzats per a tractar amb menors autistes.


3r. espai: tracta sobre els trasplantaments i les seves importants repercussions en l’allargament i la millora de les condicions de vida dels malalts.

No podem descriure aquí amb detall tots els components d’aquesta complexa organització ni el seu funcionament, però sí que podem dir que ha estat fruit de l’anàlisi exhaustiva de tots els processos que en formen part, per part de tots els professionals implicats i l’administració sanitària. Perquè puguem fer-nos una idea de la complexitat que representa tot el procés d’una donació i els trasplantaments subsegüents, hem de saber que hi són implicats directament entre setanta i cent professionals i entre deu i quinze serveis hospitalaris. Cap altra activitat mèdica necessita la participació coordinada de tants agents de tantes disciplines diferents per ser duta a terme.
Catalunya és un dels països del món amb una més gran eficiència en els trasplantaments.

4t. Les vacunes, amb especial incidència en els principals reptes plantejats avui (malària, sida).

Actualment les vacunes es veuen com una eina efectiva i relativament barata per lluitar contra malalties majors, i el seu ús ha esdevingut un tema central en els esforços de la sanitat pública.
Malgrat tots els avenços aconseguits amb el desenvolupament, la cobertura immunitària no és universal i el món desenvolupat encara és vulnerable a les malalties previsibles per vacunació. Per exemple, a la dècada dels noranta la cobertura global de la DPT (la diftèria, el tètanus i la tos ferina) va assolir una cobertura del 70%, però a l’Àfrica subsahariana els percentatges de cobertura rondaven el 53%. A Somàlia, a Nigèria i el Congo, a més a més, la cobertura es va reduir entre els anys 1990 i 2000. La vacunació contra el xarampió tampoc no s’ha implantat totalment, i aquesta malaltia va causar, durant el 2002, un total de 660.000 morts. En total, al voltant de 3 milions de persones moren cada any de malalties que es poden evitar amb la vacunació.
Voldries ajudar a descobrir la vacuna de la sida?

5è. La robòtica i les seves aplicacions socials.

Un futur de persones i robots. Tot i que per a la majoria de persones els robots són una realitat confinada a les fàbriques i a la producció, el futur de la robòtica no passa per les naus industrials. Si l’any 2000 els robots industrials representaven el 95% dels 6.000 milions de dòlars del mercat global de la robòtica, es calcula que durant el 2025 no passaran de ser el 20% d’aquest mercat (situat als 65.000 milions de dòlars), perdent el seu lideratge en favor dels robots personals i de serveis.
Els seus usos es distribuiran en tres grans apartats:
- En el sector professional, des de l’agricultura a la cirurgia passant pel transport i la construcció. L’aplicació de la robòtica en aquest sector, en el que Europa manté un cert lideratge, constitueix l’evolució natural de la robòtica tradicional i ha de permetre automatitzar processos fins ara exclusius dels humans durant la seva vida professional.
- En el sector domèstic, des de la neteja de la casa fins a la cura de la gent gran o dels malalts. Aquestes aplicacions, liderades actualment pels EUA i Corea, faran canviar la imatge del robot amb forma de “braç mecànic” que munta el vidre d’un cotxe a la línia de producció per un robot, en alguns casos antropomòrfic, que conviu i actua a l’entorn domèstic de les persones fent tasques de suport a les persones.
- El sector de l’oci i l’entreteniment, des de les joguines robotitzades fins als entrenadors personals d’algun esport. Aquest sector, liderat pel Japó, és ja una realitat amb una gran capacitat de creixement que pot fins i tot superar als jocs d’ordinador.
A l’exposició veurem el robot AIBO i les possibilitats que un programari especial té per a les persones amb discapacitats, persones grans, etc.

6è. Tractament dels aliments a altes pressions, cosa que permet una més llarga conservació.

Els aliments i l’aplicació de nous processos productius han constituït sempre una part essencial del desenvolupament històric de la humanitat com a detonants de grans canvis demogràfics i socioeconòmics. La generalització de l’ús de la nevera va marcar també una fita en el desenvolupament de la tecnologia alimentària. La primera nevera metàl·lica es va construir l’any 1929.

Una de les tecnologies que es considera emergent en el S XXI són les altes pressions. A la màxima profunditat del mar s’arriba a pressions de 1.600 bars. Les pressions que s’apliquen amb aquestes tecnologies oscil·len entre els 1.000 i els 10.000 bars. El procés és semblant al que té lloc al mar, ja que la pressió es transmet a l’aliment dins d’una columna d’aigua. Per aconseguir-ho, l’aliment s’envasa sense aire en un envàs flexible capaç de transmetre la pressió.
A l’exposició veurem aliments frescos (fruita) conservada en fresc durant molts mesos gràcies a les molt altes pressions.

7è. Les energies renovables.

Cal impulsar les fonts energètiques renovables fins al seu màxim potencial però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin la component principal. L’energia hidroelèctrica, per exemple, ja ha arribat a la maduresa tecnològica i ha assolit la major part del seu potencial. Actualment és el vector renovable que més aporta al nostre balanç energètic i, per tant, les actuacions en aquesta àrea han d’assegurar el funcionament dels aprofitaments existents.

L’àmbit eòlic és el que presenta a l’actualitat unes majors possibilitats, ja que aquesta tecnologia es troba ja en la fase de desenvolupament, una vegada ha superat les fases de R+D i esta en fase de penetració en el mercat.

Hi ha un altre grup de tecnologies d’aprofitament de les energies renovables que actualment encara estan en fase de recerca i desenvolupament. Les més destacades són la geotèrmica i l’energia de les onades. També es troben els aprofitaments de biomassa forestal i agrícola i els biocombustibles.
Però, la única font energètica que pot garantir un accés a les energies per un desenvolupament equilibrat, econòmic i cultural al conjunt de tota la humanitat es el sol.
Veureu la maqueta a escala d’un molí de vent.

8. Finalment en el vuitè i últim pren un protagonisme destacat el sistema MARES.

El sistema MARES (Muscle Atrophy Research and Exercise System) és un innovador instrument adreçat a fer recerca sobre l’atrofia muscular que afecta els astronautes en els vols de llarga durada, alhora que permet experimentar amb els exercicis físics que intenten compensar-la. El sistema compleix així una doble funció: anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l’atrofia muscular que es produeix en l’ésser humà en condicions d’ingravidesa i correcció i exercicis per pal·liar els efectes dels viatges espacials quant al deteriorament fisiològic i, concretament, muscular.

L’Agència Espacial Europea (ESA) va encarregar el desenvolupament d’aquest projecte a l’empresa catalana NTE, S.A, de Lliçà d’Amunt, que el desenvolupa amb l’objectiu d’instal·lar un sistema, el model de vol, al mòdul Europeu Columbus de l’Estació Espacial Internacional.

El Govern de la Generalitat de Catalunya s’ha marcat el ple accés a la societat del coneixement com a fita, i per tant la recerca, el desenvolupament i la innovació són elements fonamentals. I l’element bàsic de la política del Govern en aquesta matèria és el Pla de Recerca i Innovació (PRI).

D’ençà de l’any 1993 els governs de la Generalitat han elaborat plans de recerca quadriennals i, més recentment, es va elaborar el Pla d’Innovació 2001-2004. L’any 2004, per primera vegada, es va planificar conjuntament la recerca i la innovació, planificació de la qual en va sorgir el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. D’aquesta manera, el Govern respon als reptes d’assegurar el tractament conjunt dels diferents àmbits de la societat del coneixement, així com garanteix una veritable cooperació interdepartamental, perquè totes les polítiques i inversions en recerca i innovació es realitzin en plena sintonia amb les necessitats del país.