1r. Orientacions didàctiques generals.

L’exposició constitueix un gran esforç per a engrescar els ciutadans de Catalunya en un projecte col·lectiu de producció de coneixements. Té un enorme potencial educatiu que cal aprofitar fent que esdevingui una ocasió de formació per a les persones que la visitin. Ara bé, com passa sovint, no es podran desvetllar vocacions suficients cap a la recerca, el desenvolupament i la innovació, no es podrà potenciar l’opinió pública sobre la ciència i la tecnologia, si no s’ha creat prèviament un clima d’interès pel coneixement compartit i per la convivència, sense ignorar ni defugir les dificultats de planificar l’avenir amb finalitats ‘humanes’.

Aquest clima es genera quan els temes es presenten en tota la seva riquesa i complexitat, fent que hi participin totes les dimensions humanes que actuen en qualsevol procés creatiu. Per això la visita a l’exposició i la participació en els tallers es planteja de manera molt oberta, que suggereixi preguntes, i no com un conjunt de respostes sense pregunta prèvia que acaben per ser oblidades, perquè no es connecta amb elles. Les informacions que es proporcionen en el camp propi de la ciència i la tecnologia es presenten als visitants ‘en context’, com a conseqüència d’una activitat humana que és alhora personal i col·lectiva, que planteja dubtes i que requereix prendre decisions.

La visita s’ha organitzat de manera que sigui la ciència la que s’apropi als visitants, perquè quan els llenguatges amb els quals s’expliquen al públic les innovacions, els plans de govern, els plantejaments científics i tecnològics…. es presenten de manera tancada i definitiva, sense escletxes per a l’opinió, en realitat s’allunyen de la gent. Les persones acaben per pensar que la ciència i la tecnologia és molt difícil, que només poden opinar els experts i els polítics i no se senten convidades a participar. L’objectiu de la visita a l’exposició és fer veure que l’esperit inquisitiu, la creativitat que és el germen de totes les innovacions (en el coneixement, en els instruments) forma part de la manera de ser de totes les persones, que es manifesta de moltes maneres diferents i que totes elles poden aportar alguna cosa a una empresa que és de tots.

L’exposició i els tallers han d’ajudar a prendre consciència d’això, a concretar-ho i a retornar als visitants la baula perduda que connecti la seva pròpia vida, la seva activitat i interessos, amb Plans de Govern com el que ara es presenta. Ha d’ajudar a comprendre que el futur no ve determinat pels interessos de la ciència i de la tecnologia sinó que, al contrari, la ciència i la tecnologia seran el que les persones decideixin que ha de ser el seu futur personal i col·lectiu.

Degut a aquestes consideracions, els tallers s’enfoquen des de la perspectiva Ciència – Tecnologia – Societat (CTS) i conviden a un diàleg entre diferents disciplines. Les activitats dels tallers es plantegen com a ‘jocs de rol’ per grups, als quals se’ls facilitarà informació complementària mitjançant diferents recursos, essent un d’ells, i imprescindible, internet. També hi haurà una web que permetrà abocar els resultats dels tallers realitzats perquè tothom els pugui consultar, així com rebre informacions, opinions i resultats ampliats des de les escoles.

Seria molt convenient que, a l’escola, les activitats dels tallers es treballessin des de diverses àrees de coneixement, especialment ciències, filosofia, socials i tecnologia.

Per tal que els tallers funcionin de la forma més òptima cal que la visita prèvia a l’exposició s’hagi seguit amb atenció. Per això, s’organitzarà una visita molt participativa que desperti l’interès dels alumnes i els motivi a interactuar i a reflexionar.

2n. Visita dinamitzada a l'exposició.

El discurs de l’exposició, que presenta la ciència com una eina que permet crear coses útils per a la gent, augmentar la seva qualitat de vida, però que necessita la participació de cada vegada més gent, es podria resumir amb aquestes dues frases:
- La ciència ha fet i pot fer molt per a tu!
- Què pots fer tu per a la ciència?

Pel que fa al procés del treball científic, de la cadena del coneixement, es presenten quatre fases:
- desenvolupament del coneixement fonamental (recerca bàsica)
- desenvolupament del coneixement aplicable (recerca aplicable)
- aplicació del coneixement (àmbit tecnològic)
- explotació del coneixement (innovació)

Per desenvolupar aquest discurs, l’exposició s’organitza en un àmbit introductori, tres àmbits de continguts, i un darrer àmbit que invita a la reflexió i a la participació.

Al preàmbul, el públic es troba amb una sèrie de preguntes que pretenen captar la seva atenció i curiositat i fer-lo sentir partícip de la importància de la recerca i la innovació.

A l’àmbit 1, que es titula Els universos encreuats, es presenten els objectes quotidians com a resultat final del treball de científics, tecnòlegs i innovadors. Aquests objectes s’agrupen en cinc mons temàtics:

- les comunicacions i l’electromagnetisme (raspall de dents elèctric, pila recarregable, receptor de ràdio)
- la informàtica i les comunicacions digitals (GPS, webcam, telèfon mòbil 3a. generació, calculadora digital)
- la física (termòmetre clínic, joystick, ullera bifocal o progressiva)
- la medicina (xeringa, gasa estèril, tireta, vacuna, antibiòtic)
- l’alimentació (llauna en conserva, tetra-brick, cafè soluble, embotit envasat)

L’àmbit 2, La ciència en desenvolupament, vol donar a conèixer vuit exemples de la recerca, el desenvolupament i la innovació catalana actual, així com el seu impacte social i les perspectives de futur. Els exemples tractats són:

- Pau, el rebesavi de l’espècie humana (Pierolapithecus catalaunicus)
- Una eina per a la comunicació.
- El model català de transplantaments
- La vacuna contra la malària
- El robot Aibo, un exemple d’intel·ligència artificial
- Les altes pressions en la conservació d’aliments
- El sistema Mares, dispositiu per mesurar la força muscular en condicions de microgravetat
- Els aerogeneradors i el repte de l’energia

L’àmbit 3, La recerca és PRImordial, presenta el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 de Catalunya, tot posant èmfasi en la importància econòmica i social de les inversions en recerca i innovació i donant a conèixer les tres grans infraestructures científiques de Catalunya:

- el superordinador MareNostrum, un dels més ràpids del món,
- el sincrotró del Vallès, una mena de microscopi que permet observar la matèria i descobrir-ne l’estructura íntima,
- i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, projecte internacional centrat en la recerca biomèdica.

El darrer àmbit pretén convidar el visitant a participar d’aquest procés, tot fent-li reflexionar que es tracta d’una tasca col·lectiva.

Per tal de fer comprensible no només el procés del coneixement científic i tecnològic per mitjà d’exemples concrets i testimonis reals, sinó també les actituds i els agents que hi són implicats, s’organitza una visita que, amb l’ajut del monitor, persegueix que els alumnes hi participin de forma activa i reflexiva. Es tracta d’una visita molt dinàmica, on es plantejaran dubtes, es donaran pistes que permetin relacionar els diferents àmbits, se’ls faran preguntes, com quins problemes de la humanitat els agradaria resoldre (dels camps de la medicina, el medi ambient, el menjar, silenci, ensenyament per a tothom, biblioteques...?), o què en pensen de preguntes encara sense resposta com Anar a la lluna o a Mart pot ser una solució als problemes de la Terra? Les medicines acabaran amb les malalties? El petroli o les nuclears seran la solució per l’energia? Com compartir l’aigua? Volem una vida més llarga? Les armes sofisticades evitaran la guerra?. Per acabar, i com a reflexió final i presa de consciència, es demanarà la implicació dels nens i nenes tot preguntant-los el lloc que voldrien ocupar dins de l’activitat científica, per tal de participar en la construcció del futur que ells voldrien que fos possible.

3r. Els tallers.

Els tallers s’han organitzat per materialitzar la invitació que se’ns fa: apropar-nos a la ciència. Veurem que és una activitat col·lectiva, que mira cap al futur, que planteja dubtes, que demana imaginació i que encara reserva moltes sorpreses. En tots els tallers es treballarà per grups amb diferents rols i caldrà obtenir informacions complementàries navegant per Internet.

1. Històries sobre ciència
2. Què podem conèixer del passat més remot de la humanitat?
3. Preparats per fer recerca i innovar
4. Descobrir o inventar?
5. Com preparar-nos per a una epidèmia?
6. Una nova manera de mirar: interpretar les pistes
7. L'energia es conserva... però no sempre la sabem aprofitar
8. Com serà la ciència del futur?
9. Qui en sap més, de l’exposició? El joc de la ciència