Veurem com treballen científics
actuals i d’altres èpoques i ens plantejarem l'interrogant:
la recerca científica, descobreix com és el món
o l’inventa? Es pot arribar a saber com és alguna
cosa que no es veu? Pot ser sí, si s’està
atent als indicis… Per a això, caldrà observar
i inferir, recollir dades, fer hipòtesis i comprovar-les,
imaginar, discutir possibles conclusions... i decidir qui sembla
encertar-la més.
Estan separats, el coneixement científic i el tecnològic?
Serà interessant comentar l’impacte de les tecnologies
en la transformació del món i els valors que cal
tenir en compte en aquest procés.
Nivell: Batxillerat
Objectiu
En aquest taller es vol fer veure que la imaginació
i la capacitat de sorprendre's són imprescindibles perquè
els coneixements evolucionin. Els alumnes poden copsar que els
processos d’adquisició de coneixements científics
en qualsevol àrea de coneixement requereixen imaginació,
creativitat, rigor en el tractament de les dades, capacitat
de fer inferències, utilització de models…i
coneixements previs.
Descripció de l'activitat
Hi ha fenòmens del món que ens intriguen però
que creiem poder explicar amb els coneixements que tenim. Per
exemple, com viuen les formigues, per què algunes plantes
són verinoses i unes altres no, com es vivia a Catalunya
fa 4000 anys… Però cal treballar per arribar a
respondre les nostres preguntes, de manera que ho puguem entendre
bé: cal observar, recollir dades, inferir, suggerir mecanismes
que no podem veure… Un cop tinguem llesta una explicació,
hem de contrastar-la amb raonaments com ara: si això
fos així, si faig això passarà tal cosa…
Com que ningú no sap encara si l’explicació
és bona o dolenta, s’ha de tenir imaginació
i procurar actuar amb lògica.
Es presentarà un fet que resulti sorprenent (que constitueixi
un ‘problema’) en el qual s’hi pugui intervenir
i que no tingui un sol procés de solució ni una
solució única. Tot i que tant l’observació
acurada com la imaginació per anar més enllà
del que es veu són necessàries, en la discussió
s’ha de diferenciar entre el que es veu (observacions)
i el que s’imagina (inferència) així com
que les possibles solucions són hipòtesis que
s’han de contrastar: fent noves intervencions, fent un
model, contrastant amb altres coneixements previs. Cal fer veure
també que segons els instruments que es tinguin es poden
obtenir diferents resultats.
Es formaran tres grups d’alumnes, cada un dels quals
comptarà amb una caixa de cartró de la qual surten
agulles i trossos de corda (o altres materials o peces). Bellugant
la capsa es pot fer un suggeriment del que hi ha a dins. Si
la caixa s’il·lumina amb llum ultraviolada es troben
noves pistes; si es disposa d’un imant encara es podrà
arribar més lluny.
A l'escola
És important que aquesta activitat es relacioni amb
el conjunt de l'activitat científica (és a dir,
que en sigui una analogia) amb preguntes com ara: per què
ens pot interessar saber què hi ha dins de la caixa?
En quin sentit s'assembla l'activitat que es fa per resoldre
el 'misteri de la caixa' a la recerca, a la innovació
i al desenvolupament?
|