|
 |
| Palau
Robert / L'Exposició: Parcs
Naturals, més nellà dels límits |
| Parcs naturals, més enllà dels límits | ||||||||
| Del 6 d’octubre del 1999
fins al 15 d'octubre de 2000 L’exposició, comissariada per Martí Boada, volia sensibilitzar el públic respecte al patrimoni natural del nostre país i com el desenvolupament de la societat actual no ha de comportar un impacte sobre la terra que comprometi les futures generacions. L'exposició s’articulava en tres àmbits: "La natura, abans i després d’aparèixer l’espècie humana" ens mostrava la natura abans que el canvi climàtic, en la fase final de la darrera glaciació, afavorís l’aparició de l’espècie humana i la posterior evolució del paisatge, a nivell global i local. S’hi reflectia la disseminació involuntària per part dels grups nòmades; la transformació del territori i la revolta tecnològica de la romanització; el domini de l’aigua del període islàmic; les primeres reserves de caça de l’època feudal; els efectes de la descoberta del nou món i de la industrialització; i la creació d’espais protegits com a resposta a la crisi ambiental del segle XX. "El parc natural, ara i aquí" explicava les raons i els objectius de conservació i sensibilització que acompanyen la creació d’un parc, i els seus usos socials: com s’organitza, què s’hi pot fer i per què. S'hi relacionaven els 19 espais protegits d’un total de 144 d’interès natural i la seva localització sobre un gran mapa de Catalunya. Hi havia un àmbit annex, totalment dedicat als programes de recerca, de difusió i de gaudi dels parcs naturals. Una mena d’immersió dins del mosaic paisatgístic dels parcs de Catalunya, que ens permetia tenir-ne una percepció global i conèixer la recuperació d’espècies i d’hàbitats en perill, saber dels plans especials dels parcs i veure els seus equipaments, o la gestió d’ajudes internacionals. "La sostenibilitat, eina de futur" ens ajudava a comprendre el concepte de connectivitat, un procés que ajuda a veure la natura com un tot, tant biològic com social, i el concepte de sostenibilitat com a via de sortida positiva cap al futur, amb la superació de la crisi ambiental actual, essent previsors i conscients del compromís que tenim cap a la necessària preservació de l’entorn. |
||||||||
| |
||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
