Exposició oberta al públic del 4 de desembre de 2001 al 30 de juny de 2002

L'exposició s'estructura en 6 àmbits temàtics que mostren de manera atractiva i suggeridora la relació entre l'home i la muntanya a
Catalunya. Paisatges, personatges, indrets, obres d'art, filmografia, fotografies, literatura, objectes, olors i sensacions seran presents a
l'exposició.

Els àmbits en què s'estructura l'exposició són:

1- Preàmbul
2- Pluralitat de significats
3- Solcs a la pell de la Terra
4- Diàlegs
5- La vida a la muntanya
6- Entre la curiositat i l'evasió

Preàmbul

La muntanya és, i ha estat històricament, una realitat física tan propera a nosaltres que gairebé se’ns fa impossible parlar d’ella si no és
a través dels referents humans. Aquesta proximitat, però, no ha aconseguit mai manllevar-li el seu caràcter màgic, aquesta empremta
misteriosa que l’envolta.

Pluralitat de significats

Barrera, frontera, límit, però també lloc de pas, refugi, lloc de vida i de treball; esforç, repte, tenacitat, però també gaudi, repòs, plaer.
Aquests, i molts d’altres, són els significats que doten d’un contingut ric i ple el concepte de muntanya.

Solcs a la pell de la Terra

Altes i inabastables quan les mirem de terra estant, les muntanyes poden semblar una cosa ben diferent vistes a una altra escala:
petites rugositats de l’escorça terrestre, solcs i plecs que, talment com la pell del nostre cos, identifiquen un lloc, una edat, un procés,
una ferida, una experiència.L’origen i l’aspecte definitiu de la muntanya es deuen a dos fenòmens geològics fonamentals: l’orogènesi -el
procés de plegament i trencament de l’escorça terrestre- i l’erosió -el desgast del relleu per causa de factors externs, sobretot l’aigua,
el glaç i el vent-.

No obstant això, les interpretacions científiques no són les úniques que han intentat donar resposta a aquests fenòmens. Moltes
cultures han cercat l’origen de les muntanyes en mites i en herois o les han poblades de personatges i éssers fabulosos.A cada
muntanya, en funció de les característiques del substrat i dels materials acumulats, hi predominen diferents tipus de roques. Aquests
factors, juntament amb altres com el clima, la vegetació i l’acció de l’home, fan que se’ns mostrin diferents tipus de paisatges.

Visions personals i subjectives d’aquests materials i aquests paisatges són altres maneres d’interpretar les nostres muntanyes.

Diàlegs

Miners, enginyers, pagesos, traginers, maquis...
Al llarg de la història, l’home i la muntanya han estat absolutament lligats l’un a l’altre. Cada persona, en cada lloc i en cada moment, ha
pogut establir amb la muntanya un diàleg concret, vivint-hi una experiència singular i única.
La vida a la muntanya

Juli Soler i Santaló, enginyer, excursionista i fotògraf, va ser un explorador dels Pirineus, especialment de la Vall d’Aran, que va
interessar-se tant per l’aspecte físic de la muntanya com pel seu vessant humà. Una bona part de la seva obra fotogràfica és un recull
documental de les persones, els hàbits, la feina, les cases i les festes dels antics pobles muntanyencs.

Entre la curiositat i l’evasió

La descoberta del medi muntanyenc es produeix a Catalunya a partir de les primeres dècades del segle XIX. La muntanya, mica en mica,
deixava de ser un lloc inhòspit i desconegut.

Els primers descobridors de la muntanya s’hi van acostar amb actitud de curiositat científica i artística. Avui dia, gairebé dos-cents anys
després, acostumem a veure la muntanya com un lloc més aviat de lleure i evasió.