“Avui, els mercats són un paradís obert per a tots, un món de temptacions honestes, delicioses, sempre renovades i molt sovint sorprenents. Com la vida, si més no.”

Néstor Luján. Catalunya, un gran mercat.

La Mediterrània és una regió formada pel conjunt de països i cultures al voltant del mar que li dóna nom. És una àrea amb trets específics derivats de les poblacions que humanitzaren els seus paisatges, transferiren coneixements i tecnologies i desenvoluparen intercanvis múltiples, tot articulant així l’espai mediterrani.

Els mercats de la Mediterrània són el reflex de les especificitats dels seus paisatges, pobles, cultures i dels intercanvis que s’hi produeixen. Reflecteixen el procés complex i dinàmic en què, a més de les mercaderies, han circulat un conjunt de persones, coneixements, valors, idees i gustos. A través dels encants dels mercats de la Mediterrània, podem copsar una visió de trets universals, alhora que diferents manifestacions de la pluralitat, les particularitats i els mestissatges.

L’exposició “Mercats de la Mediterrània” és un passeig, un viatge, pels mercats, per tots en general i per cap en particular; un viatge per la història i la geografia de la Mediterrània, dels seus pobles i dels seus intercanvis econòmics i culturals.

Identitats pròpies, identitats diverses

A més de l’aprovisionament, els mercats tenen altres funcions que permeten copsar els ritmes dels pobles i les seves tradicions. Els mercats són “fòrums de la tribu”, generen i manifesten sentiments col·lectius.

El mercat és un escenari altament socialitzat, síntesi d’uns codis culturals específics. Ens submergeix en la cultura mediterrània i en els seus emblemes, essent-ne un precisament la diversitat cultural i religiosa.

El mercat és una institució de la vida social. El dia de mercat és dia de festa; es transforma en un focus de sociabilitat, i s’hi creen vincles d’amistat i de confiança. El mercat és també un art de “perdre” o de “prendre’s el seu temps”, de fer un ús generós del temps, diferent de l’ús quasi comptable que en fem la resta de la setmana.

L'univers de l'intercanvi

El mercat és una institució econòmica que es regeix per les seves pròpies regles. Facilita l’eficiència de l’activitat comercial. Significa llei i ordre, acords, equivalències, monedes, pesos i mesures, contractes, garanties...

La navegació marítima per la Mediterrània va facilitar les activitats comercials. Els grans mercats van ubicar-se, sobretot, al litoral. Ja des de la Grècia antiga, una de les funcions bàsiques de la ciutat va ser erigir-se en localitat de mercat per al seu territori. El mercat ha tingut un paper fonamental en una economia urbana que havia de garantir queviures i matèries primeres.

Al llarg de la història, préstecs i adaptacions han estat moneda corrent: síndries, cigrons, arròs, albergínies, taronges, peres, cireres, préssecs, avellanes, cebes, alls, prunes, blat de moro, patata, mongetes, tomàquets, pebrots, carbasses, cacau o l’alvocat són productes originaris d’indrets molt diversos, i alhora productes desconeguts que només es van introduir o consolidar en el seu propi paisatge per efecte del mercat.

Encontres i transformacions

Els mercats són mirall i reflex dels seus pobles i dels intercanvis que s’hi produeixen. Allà s’hi constaten tant els seus trets universals com les manifestacions de la pluralitat i els particularismes.

Són aparadors de la identitat i de la dialèctica intercultural. Els mercats fan circular experiències de tota mena, de les alimentàries a les artístiques; de les tecnològiques a les religioses o intel·lectuals. L’enorme dimensió comunicativa dels mercats converteix en punts de trobada, de mestissatge, en “una gran finestra oberta al món”.

Els mercats, avui

Avui, els mercats reflecteixen el canvi social de tal manera que fins i tot aquest fenomen els ha canviat. Les noves vies de comunicació, l’explosió demogràfica, l’expansió dels centres urbans, el nou sentit del crèdit, la creació de grans xarxes comercials, la venda a terminis, l’ampliació de xarxes globals de comunicació i d’altres factors han contribuït, en el passat i avui dia, a la transformació dels mercats. Tot i així, encara persisteixen moltes característiques dels mercats “tradicionals”, per bé que han adquirit avui un nou significat i són una manifestació d’una nova modernitat que es projecta com un valor positiu de futur.

Jesús Contreras
Comissari

Dossier pedagògic
Revista
Crèdits