 |
Rosa
Gil
"Con paro, temple y mando" hem fet història
Barri Xinès, Districte Cinquè i el Raval:
tres noms per dir el mateix. Tres noms que van de l'incorrecte
al políticament correcte. Finalment, el Raval és
la denominació exacta d'allò que deuria ser
la ciutat de Barcelona fora del cercle de les muralles que
la constrenyien. Avui, al Raval tot canvia de nom, de color,
de parles i de llengües, que són diverses, de
tot allò que massa sovint ni l'ordre ni la llei no
controlen. Al bell mig s'alcen l'Antic Hospital de la Santa
Creu, d'un gòtic civil únic i esplèndid,
que manté la seva culta laïcitat. A prop, el
romànic de Sant Llàtzer, capella-ermita, a
la plaça del Pedró, que fins fa poc encara
exhibia un rètol a la porta d'entrada que deia "Expendeduría
de Timbres y Tabacos" i a l'extrem sudoccidental el
monestir de Sant Pau del Camp, igualment romànic,
amb planta de creu i claustre acollidor. El Gran Teatre
del Liceu i el Palau de la Virreina miren a la Rambla i,
al Raval, li donen l'esquena. Casa Leopoldo, al carrer de
Sant Rafel, és al centre d'aquesta aglomeració
urbana socialment complexa i interrogativa. Per això,
els que hi van i els que hi aneu heu d'observar els carrers
que hi porten i els que hi viuen o hi transiten. Poseu-vos
a la pell del Raval i cobriu-vos del seu teixit social i
cultural. Impregneu-vos de les inquietuds de la gent més
lluitadora del barri. La Rosa Gil us hi ajudarà perquè
ningú com ella té una idea tan clara i tan
precisa del que ha estat el Raval, de l'ètica dels
qui l'habiten i de l'estètica urbana del barri. Ningú
com ella té tanta autoritat per dir què no
ha de ser el Raval. Tots els qui freqüenten casa seva
haurien de prendre nota dels consells de la Rosa i, després,
fer els deures.
Un dia, a Casa Leopoldo aneu-hi sols i seieu en una cadira
i taula adient per observar les parets i les rajoles, i
els quadres i les fotografies i, sobretot, les dedicatòries.
Observeu qui hi entra i qui en surt i viatjareu a una Barcelona
que es resisteix a desaparèixer. Casa Leopoldo és
un petit parlament, un centre de reunions i de converses
que s'allarguen i continuen vuit dies després. Es
parla del present i de l'absent i... ara que aquest se'n
va aprofitarem per parlar-ne bé.
L'avi Leopoldo va crear "Casa Seva" l'any 1929,
en un vell edifici del 1730, quan a Barcelona s'organitzava
la gran Exposició Universal i el món sencer
sucumbia en un dels cracs més espectaculars de la
història econòmica. Va donar-hi una decoració
taurina perquè els toros i l'art de torejar-los eren
el principal espectacle de masses de la ciutat, un espectacle
de la classe treballadora, del segment social que vivia
al Raval format d'obrers portuaris i d'obrers de les fàbriques
del barri. Abans i després, poetes, pintors i músics
van cantar i lloar aquesta activitat recreativa, que als
ulls d'avui mereix els pitjors qualificatius, ignorants
com som de les lletres de Gerardo Diego, de García
Lorca, de les notes de Bizet, i dels colors de Picasso,
Dalí o del nostre Miquel Barceló. La Rosa
va viure intensament aquella cultura familiar, que no s'ensenya
a l'escola, i va enamorar-se de José Falcâo,
un torero portuguès, amant de l'art i del risc. La
mort va segar-li la vida. A la Rosa va quedar-li la Carla,
la filla que encara no havia arribat, i una família
molt unida. Els avis eren al davant del negoci i van morir
molt grans.
Al costat de la família que va formar l'avi Leopoldo
s'hi han fet grans el cuiner Roberto Pérez i els
germans Joaquim i Miquel que, respectivament, són
empleats de la casa des de fa 43, 33 i 30 anys. Els nous
empleats provenen del Magreb, de Nigèria, del Perú,
de les Filipines i de la immigració espanyola,
gallecs, estremenys, aragonesos i andalusos. I a Casa
Leopoldo, a la cuina i a la sala, impera el respecte.
Ni la llengua ni la religió no han estat mai un
motiu de conflicte.
Almenys un dia, a Casa Leopoldo aneu-hi sols i encara escoltareu
la veu i la literatura, construïda sobre l'art i el
compromís, de Juan Marsé i de Manuel Vázquez
Montalbán. I de molts altres. Joan de Sagarra, Maruja
Torres, els "gironins", els "manresans",
la penya taurina "Tendido 2" i tots els seus contertulians,
els passavolants diaris i els turistes per un dia donen
sentit a Casa Leopoldo i a les petites barcelones de la
conversa i del bon gust.
Després, a Casa Leopoldo aneu-hi ben acompanyats.
|
