 |
 |
|
Palau
Robert / Primera
planta / Mas, Masia, Masada
|
| MAS,
MASIA, MASADA Un diàleg entre l'home i la terra Arquitectura rural al Solsonès, la Garrotxa, el Vallespir i l'Alguer |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
| Exposició oberta
al públic del 12 de juliol al 24 de setembre de 2006 Primera planta del Palau Robert |
||||||||||||||
| Les
masies són importants i no pas solament des del punt
de vista Josep Pla |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
| Els estudiosos
del món de les masies ens recorden sovint la vocació
autosuficient que ha tingut el mas, des dels seus mateixos orígens
i gairebé durant tota la seva història. Particularment,
a les contrades humides o més aviat temperades del nord
i de l'est del país-que vol dir, sobretot, les comarques
prepirinenques i el conjunt de les conques fluvials del Llobregat,
el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, el Tec
i la Tet-, les condicions del clima i dels sòls han fet
possible que el mas s'hi articulés, per regla general,
com una unitat d'explotació de la terra basada en la policultura:
això és, en una multiplicitat de tipus de conreu
i de produccions agràries. El 'mas-tipus', en aquest context,
respondria a un domini rústic d'extensió variable,
amb centre a la casa principal i amb una sèrie d'espais
diferenciats en funció de la seva idoneïtat productiva
i de la distància a la casa: els conreus de secà
i de reg, l'horta, la vinya, l'àrea de pastura, els boscos.
Una especialització semblant es donava al nivell de l'espai
intern de la casa, que en els seus millors temps exercí
la funció de veritable 'centre neuràlgic' del conjunt
de l'explotació, amb les masoveries com a 'subcentres'
o àmbits més o menys subsidiaris del principal.
Entès, doncs, com una peça fonamental del diàleg entre l'home i la terra, si més no dins les nostres particulars coordenades geogràfiques i històriques, el mas pot ser interpretat com el factor que més ha contribuït a afaiçonar a través dels segles el paisatge català-tant en extensió com en profunditat-. Ni els espais agraris ni els boscos, ni les pastures ni els erms, tal com avui els veiem, no serien el que són sense l'empremta que hi han deixat els masos, estesos com la unitat d'explotació històrica per excel·lència del rur, o sigui, del domini rural. Tampoc no serien el mateix els petits agrupaments humans, els pobles i fins i tot algunes-o moltes-viles i ciutats, nascuts d'una relació de veïnatge o de proximitat entre les primitives cèl·lules estables del poblament. El mas, d'una manera o d'una altra, és a la mateixa arrel-física, biològica i humana-del país. La seva perdurabilitat, inscrita als gens de la pròpia paraula-formada a partir del verb llatí manere, 'quedar-se', 'romandre'-, ens fa veure la vigència del concepte històric de continuïtat, que Jaume Vicens i Vives caracteritzà com una de les bases essencials de la personalitat col·lectiva catalana. Joan Tort i Donada |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
