Un relleu complex i un clima variat han ofert els escenaris on la nostra gent -al llarg d'una història d'influències culturals distintes- ha construït pacientment una diversitat de paisatges que sorprèn per la seva riquesa. Posseïm, doncs, un patrimoni excepcional que ens identifica, que ens fa sentir a casa i que ens aporta benestar.

Però les transformacions urbanístiques, socials i ambientals dels darrers decennis han degradat bona part dels nostres paisatges, i correm el risc d'acabar habitant un país desendreçat i sense caràcter. Per això, ara és el moment de descobrir el paisatge: de conèixer-lo, d'estimar-lo i d'aprendre a gestionar-lo sense destruir-ne l'essència.

En un món on els trets culturals tendeixen a igualar-se, el veritable progrés passa per no renunciar a la singularitat. Un país europeu, culte i modern ha de presentar una fesomia distintiva i amable.
Paisatge vol dir modernitat i prestigi, però, sobretot, qualitat de vida.

Qui no ha viscut, després d'un període de vacances, interminables sessions veient com càmeres aficionats immortalitzen els seus acompanyants davant de paisatges de postal? Qui no ha posat davant d'un monument, una posta de sol, un llac o un bosc impressionants?

Ens submergim en el paisatge i les muntanyes més altes, les valls més fondes o les platges més plenes de gent es converteixen en el marc incomparable de les nostres pel·lícules d' aventures en súper8.