| |
|
| |
 |
| |
|
| |
Exposició oberta
al públic del 20 d'octubre de 2006 al 7 de gener de 2007
Primera planta del Palau Robert |
| |
|
| |
Un relleu
complex i un clima variat han ofert els escenaris on la nostra
gent -al llarg d'una història d'influències culturals
distintes- ha construït pacientment una diversitat de paisatges
que sorprèn per la seva riquesa. Posseïm, doncs,
un patrimoni excepcional que ens identifica, que ens fa sentir
a casa i que ens aporta benestar.
Però les transformacions urbanístiques, socials
i ambientals dels darrers decennis han degradat bona part dels
nostres paisatges, i correm el risc d'acabar habitant un país
desendreçat i sense caràcter. Per això,
ara és el moment de descobrir el paisatge: de conèixer-lo,
d'estimar-lo i d'aprendre a gestionar-lo sense destruir-ne l'essència.
En un món on els trets culturals tendeixen a igualar-se,
el veritable progrés passa per no renunciar a la singularitat.
Un país europeu, culte i modern ha de presentar una fesomia
distintiva i amable.
Paisatge vol dir modernitat i prestigi, però, sobretot,
qualitat de vida.
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
L'art
i la memòria del paisatge |
| |
|
| |
L'estimació que avui
sentim envers molts paisatges no hauria estat possible si, primer,
l'art no ens hagués obert els ulls, decodificant i refent
uns entorns, rurals i urbans, construïts al llarg dels segles.
Gràcies a la sensibilitat de pintors, escriptors, músics,
fotògrafs i altres artistes, el gust pel paisatge
ha arribat a tots i, avui, podem dir que s'ha democratitzat.
L'art -testimoni sempre del temps que li toca viure- ha convertit
en memòria compartida molts paisatges que, d'altra banda,
avui ja no són el que varen ser. I és que el paisatge
ens fuig... i, de vegades, esdevé sobretot record. |
| |
|
| |
Vivim
el paisatge |
| |
|
| |
El paisatge no és
només cosa d'artistes, d'intel·lectuals o d'arquitectes.
El paisatge és sobretot el nostre entorn, l'escenari real
on passem les hores i que fa que la nostra vida esdevingui més
o menys agradable. És allò que admirem el cap de
setmana, però també allò que veiem des de
la feina, des de la carretera i des del portal de casa.
El paisatge ens penetra per la vista, per l'oïda, per l'olfacte
i ens embolcalla del tot. Forma part de nosaltres i té molt
a veure amb la nostra salut, amb el nostre humor i, en definitiva,
amb la nostra qualitat de vida. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Un
marc incomparable |
| |
|
| |
Des que l'ull
humà es converteix en l'objectiu d'una càmera i la
memòria pot enregistrar-se en cel·luloide de 8 mil·límetres,
en diapositives, o en cintes de vídeo, la vinculació
entre el paisatge i l'oci assoleix la seva màxima quota.
L'excursionista més aventurer, en una primera etapa, i el
turista més poruc després prenen possessió
del territori i volen deixar testimoni de la seva presència.
'Jo he estat aquí'.
Qui no ha viscut, després d'un període de vacances,
interminables sessions veient com càmeres aficionats immortalitzen
els seus acompanyants davant de paisatges de postal? Qui no ha
posat davant d'un monument, una posta de sol, un llac o un bosc
impressionants?
Ens submergim en el paisatge i les muntanyes més altes,
les valls més fondes o les platges més plenes de
gent es converteixen en el marc incomparable de les nostres pel·lícules
d' aventures en súper8.
|
| |
|
| |
El
paisatge, un actiu de futur |
| |
|
| |
En
relació amb el territori. Per tant, el paisatge no pot
quedar fossilitzat, no podem convertir tot un país en
un "museu del paisatge". Però, entre l'immobilisme
i la destrucció, com podem millorar la nostra relació
amb el paisatge?
Ha arribat l'hora d'actuar: des de les organitzacions cíviques,
certament, però també des de les administracions
públiques. Heus aquí uns verbs, fins ara força
oblidats, que ens hi poden ajudar: observar, gestionar, projectar,
educar. Quatre verbs que només prendran plenament sentit
si aprenem a conjugar-los segons el model del verb participar.
Des de fa poc més d'un any, Catalunya compta amb una
llei per a la protecció, la gestió i l'ordenació
del paisatge, la Llei 8/2005. Aquesta Llei és resultat
de l'adhesió del Parlament de Catalunya al Conveni europeu
del paisatge, aprovat pel Consell d'Europa l'any 2000.
La Llei considera el paisatge un patrimoni ambiental, cultural,
social i històric que influeix en la qualitat de vida
dels ciutadans i esdevé un important recurs econòmic,
tant a les àrees rurals com als nuclis urbans. Compta
amb una sèrie d'instruments que li permetran dur a terme
els seus objectius, com són els catàlegs del paisatge,
l'Observatori del Paisatge, les cartes de paisatge i el Fons
per a la protecció, la gestió i l'ordenació
del paisatge.
La Llei del paisatge impulsa la plena integració del
paisatge en les polítiques de planejament, en l'urbanisme
i en tots aquells àmbits sectorials que hi puguin incidir
directament o indirectament, i es desenvoluparà i concretarà
amb un reglament i normatives específiques com les normes
d'ordenació territorial.
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
 |
|
Palau
Robert
Centre dInformació
de Catalunya
|
Horari
|
|
|
|
|
|
|
|
De dilluns a dissabte:
10 a 19 h
Diumenges i festius:
10 a 14.30 h
|
Metro: línies 3 i 5, estació
Diagonal.
Ferrocarrils de la Generalitat: estació Provença.
Autobusos: 6, 7, 15, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 68 i T1
|
|
| |
|
| |
 |
|