Generalitat de Catalunya
 Palau Robert / Primera planta / País de Paisatges
 
 
   
  Exposició oberta al públic del 20 d'octubre de 2006 al 7 de gener de 2007
Primera planta del Palau Robert
 
 

Un relleu complex i un clima variat han ofert els escenaris on la nostra gent -al llarg d'una història d'influències culturals distintes- ha construït pacientment una diversitat de paisatges que sorprèn per la seva riquesa. Posseïm, doncs, un patrimoni excepcional que ens identifica, que ens fa sentir a casa i que ens aporta benestar.

Però les transformacions urbanístiques, socials i ambientals dels darrers decennis han degradat bona part dels nostres paisatges, i correm el risc d'acabar habitant un país desendreçat i sense caràcter. Per això, ara és el moment de descobrir el paisatge: de conèixer-lo, d'estimar-lo i d'aprendre a gestionar-lo sense destruir-ne l'essència.

En un món on els trets culturals tendeixen a igualar-se, el veritable progrés passa per no renunciar a la singularitat. Un país europeu, culte i modern ha de presentar una fesomia distintiva i amable.
Paisatge vol dir modernitat i prestigi, però, sobretot, qualitat de vida.

 
 
   
  L'art i la memòria del paisatge
   
  L'estimació que avui sentim envers molts paisatges no hauria estat possible si, primer, l'art no ens hagués obert els ulls, decodificant i refent uns entorns, rurals i urbans, construïts al llarg dels segles. Gràcies a la sensibilitat de pintors, escriptors, músics, fotògrafs i altres artistes, el gust pel paisatge
ha arribat a tots i, avui, podem dir que s'ha democratitzat.

L'art -testimoni sempre del temps que li toca viure- ha convertit en memòria compartida molts paisatges que, d'altra banda, avui ja no són el que varen ser. I és que el paisatge ens fuig... i, de vegades, esdevé sobretot record.
   
  Vivim el paisatge
   
  El paisatge no és només cosa d'artistes, d'intel·lectuals o d'arquitectes. El paisatge és sobretot el nostre entorn, l'escenari real on passem les hores i que fa que la nostra vida esdevingui més o menys agradable. És allò que admirem el cap de setmana, però també allò que veiem des de la feina, des de la carretera i des del portal de casa.

El paisatge ens penetra per la vista, per l'oïda, per l'olfacte i ens embolcalla del tot. Forma part de nosaltres i té molt a veure amb la nostra salut, amb el nostre humor i, en definitiva, amb la nostra qualitat de vida.
 
 
   
  Un marc incomparable
   
  Des que l'ull humà es converteix en l'objectiu d'una càmera i la memòria pot enregistrar-se en cel·luloide de 8 mil·límetres, en diapositives, o en cintes de vídeo, la vinculació entre el paisatge i l'oci assoleix la seva màxima quota. L'excursionista més aventurer, en una primera etapa, i el turista més poruc després prenen possessió del territori i volen deixar testimoni de la seva presència. 'Jo he estat aquí'.

Qui no ha viscut, després d'un període de vacances, interminables sessions veient com càmeres aficionats immortalitzen els seus acompanyants davant de paisatges de postal? Qui no ha posat davant d'un monument, una posta de sol, un llac o un bosc impressionants?

Ens submergim en el paisatge i les muntanyes més altes, les valls més fondes o les platges més plenes de gent es converteixen en el marc incomparable de les nostres pel·lícules d' aventures en súper8.

   
  El paisatge, un actiu de futur
   
 
En relació amb el territori. Per tant, el paisatge no pot quedar fossilitzat, no podem convertir tot un país en un "museu del paisatge". Però, entre l'immobilisme i la destrucció, com podem millorar la nostra relació amb el paisatge?

Ha arribat l'hora d'actuar: des de les organitzacions cíviques, certament, però també des de les administracions públiques. Heus aquí uns verbs, fins ara força oblidats, que ens hi poden ajudar: observar, gestionar, projectar, educar. Quatre verbs que només prendran plenament sentit si aprenem a conjugar-los segons el model del verb participar.

Des de fa poc més d'un any, Catalunya compta amb una llei per a la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge, la Llei 8/2005. Aquesta Llei és resultat de l'adhesió del Parlament de Catalunya al Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d'Europa l'any 2000.

La Llei considera el paisatge un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i esdevé un important recurs econòmic, tant a les àrees rurals com als nuclis urbans. Compta amb una sèrie d'instruments que li permetran dur a terme els seus objectius, com són els catàlegs del paisatge, l'Observatori del Paisatge, les cartes de paisatge i el Fons per a la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge.

La Llei del paisatge impulsa la plena integració del paisatge en les polítiques de planejament, en l'urbanisme i en tots aquells àmbits sectorials que hi puguin incidir directament o indirectament, i es desenvoluparà i concretarà amb un reglament i normatives específiques com les normes d'ordenació territorial.
   
 
   
 
   
 
   
   
 
   
 
Palau Robert
Centre d’Informació
de Catalunya
Horari
Com arribar-hi
Veure plànol
Passeig de Gràcia, 107
08008 Barcelona
T. 93 238 80 91
F. 93 238 40 10
www.gencat.cat/probert
De dilluns a dissabte:
10 a 19 h
Diumenges i festius:
10 a 14.30 h
Metro: línies 3 i 5, estació Diagonal.
Ferrocarrils de la Generalitat
: estació Provença.
Autobusos:
6, 7, 15, 17, 22, 24, 28, 33, 34, 68 i T1