És una muntanya
de característiques singulars, declarada en aquests moments
parc natural, que ha estat sempre paradís d’excursionistes
i d’escaladors. D’altra banda, és un monestir
benedictí, que aviat celebrarà el seu mil·lenari,
atès que va ser fundat cap al 1024 per l’abat de
Ripoll i bisbe de Vic Oliba, i que s’ha mantingut al llarg
dels segles, amb petites intermitències degudes a la Guerra
del Francès, a les turbulències posteriors que desembocaren
en la desamortització de 1835 i a la guerra civil de 1936-1939.
Alhora és un santuari internacional, ben conegut i visitat
des de l’Edat mitjana. La imatge romànica de la Mare
de Déu que s’hi venera continua essent un pol d’atracció
de pelegrins d’arreu del món i des de fa cent vint-i-cinc
anys és la Patrona de Catalunya, un patronatge que no va
fer sinó donar un valor oficial a una devoció envers
la Moreneta que havia anat mantenint-se i augmentant a través
dels segles. Pel seu doble caràcter de monestir i de santuari,
Montserrat és un centre d’espiritualitat i alhora
un fogar de cultura, amb manifestacions concretes al llarg de
totes les èpoques, i ha tingut un paper especial en la
vida de Catalunya durant els llargs anys de la dictadura franquista.
Avui, com ahir, continua al servei dels creients i dels no creients
que hi acuden des de tants indrets i continua defensant els drets
dels homes i els drets dels pobles, tan sovint conculcats arreu.
El santuari és obert a tots els vents i acull manifestacions
multiculturals i multiètniques, i el monestir duu a terme
una activitat editorial considerable, que no es limita ni de bon
tros a l’àmbit català. Un museu cada cop més
ric és un altre dels atractius d’una muntanya que
combina harmònicament la natura, la cultura i el fet religiós.
Aquesta exposició vol donar un tast del que es pot trobar
en aquest lloc únic per molts conceptes.
Josep Massot i Muntaner
Director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat