Advocat i joier. El 1947, en plena clandestinitat, va ser un dels fundadors de la Joventut Democràtica de Catalunya, vinculada a Unió Democràtica de Catalunya, el partit democratacristià català membre de la Internacional Demòcrata Cristiana. El 1962 va participar en la fundació a Caracas de la Unió Mundial de Joves Democratacristians.

A mitjan anys seixanta i durant els setanta va tenir una gran activitat política impulsant la democràcia cristiana catalana. Va participar també al costat de José María Gil Robles, Joaquín Ruiz-Giménez i polítics del PNB com Juan Ajurriaguerra en la formació de l'Equipo Español de la Democracia Cristiana, que va tenir un paper rellevant en la Transició. Alhora va formar part dels òrgans directius de la Unió Europea Democratacristiana i de la Internacional Democratacristiana.

En les eleccions generals de 1977 va encapçalar la llista de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya, essent-ne elegit diputat junt amb Carles Güell de Centre Català. Va ser l'únic diputat elegit amb l'etiqueta explícita de “democratacristià”, ja que l'Equipo Español de la Democracia Cristiana va patir un daltabaix electoral perquè molts dels seus potencials votants van preferir la Unión de Centro Democrático que encapçalava Adolfo Suárez. De fet, polítics democratacristians com Fernando Álvarez de Miranda, Íñigo Cavero i Óscar Alzaga es van presentar en les llistes de Suárez.

El 1978 va ser expulsat d'Unió Democràtica de Catalunya i va formar Unió Democràtica-Centre Ampli, que es presentà a les eleccions de 1979 en coalició amb la UCD. Elegit diputat el 1979, dimiteix el 1980 per encapçalar la candidatura de Centristes de Catalunya-UCD en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Posteriorment va ser elegit senador pel Parlament. Va ser nomenat Síndic de Greuges el 1993, càrrec que va exercir fins al 2004.