Palau
Robert/ Primera planta/ 1977.
Ja som aquí! Memòria d'EFE
1977.
Ja som aquí! Memòria d'EFE
Exposició
Oberta
al públic del 20 de setembre al 2 de desembre
Primera planta del Palau Robert
Protagonistes
de la transició
Anton
Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 – Sant
Cugat del Vallès, 2006)
Advocat i joier. El 1947, en plena clandestinitat, va
ser un dels fundadors de la Joventut Democràtica
de Catalunya, vinculada a Unió Democràtica
de Catalunya, el partit democratacristià català
membre de la Internacional Demòcrata Cristiana.
El 1962 va participar en la fundació a Caracas
de la Unió Mundial de Joves Democratacristians.
A
mitjan anys seixanta i durant els setanta va tenir una
gran activitat política impulsant la democràcia
cristiana catalana. Va participar també al costat
de José María Gil Robles, Joaquín
Ruiz-Giménez i polítics del PNB com Juan
Ajurriaguerra en la formació de l'Equipo Español
de la Democracia Cristiana, que va tenir un paper rellevant
en la Transició. Alhora va formar part dels òrgans
directius de la Unió Europea Democratacristiana
i de la Internacional Democratacristiana.
En
les eleccions generals de 1977 va encapçalar la
llista de la coalició Unió del Centre i
la Democràcia Cristiana de Catalunya, essent-ne
elegit diputat junt amb Carles Güell de Centre Català.
Va ser l'únic diputat elegit amb l'etiqueta explícita
de “democratacristià”, ja que l'Equipo
Español de la Democracia Cristiana va patir un
daltabaix electoral perquè molts dels seus potencials
votants van preferir la Unión de Centro Democrático
que encapçalava Adolfo Suárez. De fet, polítics
democratacristians com Fernando Álvarez de Miranda,
Íñigo Cavero i Óscar Alzaga es van
presentar en les llistes de Suárez.
El
1978 va ser expulsat d'Unió Democràtica
de Catalunya i va formar Unió Democràtica-Centre
Ampli, que es presentà a les eleccions de 1979
en coalició amb la UCD. Elegit diputat el 1979,
dimiteix el 1980 per encapçalar la candidatura
de Centristes de Catalunya-UCD en les primeres eleccions
al Parlament de Catalunya de 1980. Posteriorment va ser
elegit senador pel Parlament. Va ser nomenat Síndic
de Greuges el 1993, càrrec que va exercir fins
al 2004.