Fill d'una família benestant, va estudiar dret a la Universitat de Sevilla. Advocat laboralista, va ingressar al PSOE el 1963 i va començar una intensa activitat política, sota l'àlies "Isidoro", amb l'objectiu de renovar el socialisme i traslladar la direcció del PSOE de l'exili de Tolosa de Llenguadoc (Rodolfo Llopis) a l'interior d'Espanya.

El 1974 va ser elegit secretari general del PSOE en el Congrés de Suresnes i en les eleccions de 1977 va situar el PSOE com a segon partit i com a líder indiscutible de les forces d'esquerra. El 1982 va guanyar les eleccions generals amb majoria absoluta, majoria que va renovar el 1986 i el 1989. També va guanyar, encara que per majoria simple, les eleccions de 1993. Felipe González va ser president del Govern durant catorze anys, un dels mandats més llargs i fructífers de la història moderna d'Espanya i va practicar una política d’estil moderat i socialdemòcrata. Contra les seves promeses inicials, va mantenir Espanya a l'OTAN i durant el seu mandat Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea, futura Unió Europea. És un dels màxims responsables -amb Mitterrand, Kohl i Delors- del tractat de Maastricht.

Va perdre, per un estret marge de vots, les eleccions de 1996 davant Aznar. Va dimitir de la secretaria general del PSOE, per sorpresa, en el Congrés de 1997, i el substituí Joaquín Almunia.