De molt jove es va incorporar a les joventuts del Bloc Obrer i Camperol, partit comunista català dissident de Moscou. El 1936 fou secretari a Figueres de la Juventud Comunista Ibérica, organització juvenil del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i va participar en actes al costat d'Andreu Nin.

Acabada la guerra s'exilià a França i s'integrà al grup de resistència "Martin", fundat per Josep Rovira. El 1942 entrà a Espanya clandestinament i participà en la reorganització del POUM com a membre del seu comitè executiu. El 1944 va ser detingut per la policia i el 1946 s'escapà de la presó de Girona.

A França s'integrà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) impulsat el 1944 per Josep Rovira (POUM) i Manuel Serra i Moret (Unió Socialista de Catalunya). S'instal·là llavors a París i combinà la seva tasca com a mestre i pedagog amb una intensa activitat a l’MSC i al seu òrgan clandestí Endavant. El 1966 es produí l'escissió de l’MSC i Pallach n’encapçalà el corrent moderat, majoritari a l'exili. El mateix any fou processat a Espanya per la creació de l’Aliança Sindical Obrera, que comptava amb el suport de la CIOSL (Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures). Aquell mateix any creà -al costat de militants d'ERC (Heribert Barrera), Acció Catalana (Rafael Tasis) i CNT- el Secretariat d´Orientació de la Democràcia Social Catalana (SODSC).

El 1970 torna a Catalunya i el 1974 és el màxim impulsor, amb altres socialistes cristians, del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que es transforma en el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) a la primavera de 1976. Pallach encarna llavors l'esforç per crear una socialdemocràcia catalana davant del socialisme més radical del PSC (Congrés) de Joan Reventós.

Morí d'un atac al cor l'11 de gener de 1977, dos dies després d'haver estat elegit copresident, amb Josep Verde Aldea, del Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament). La seva mort privà Catalunya d'un dels seus polítics més lúcids i del principal defensor del suport del Consell de Forces Polítiques de Catalunya al retorn del president Tarradellas. Pallach ocupava una posició política central entre Pujol, Barrera i Reventós. El PSC (Reagrupament) va anar a les eleccions del 77 en la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, al costat de la Convergència Democràtica de Catalunya de Jordi Pujol. Més tard s'integrà al PSC-PSOE, amb el PSC (Congrés) i la Federació Catalana del PSOE.