Treballava en el ram del comerç i va intervenir en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya a començaments de 1931. Aquest partit, contra tot pronòstic, va guanyar les eleccions municipals de 1931 que van donar pas a la República i esdevingué així dominant en la Catalunya del període republicà. Tarradellas va ser elegit diputat a Corts i diputat al Parlament de Catalunya per ERC però més tard, fent costat a Joan Lluhí i Vallescà i a l’anomenat "Grup de l´Opinió", va sortir-ne per formar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra.

Després s’incorporà altre cop a Esquerra Republicana de Catalunya i va formar part dels governs de la Generalitat com a conseller en cap el 1936 i 1937, durant la Guerra Civil. El 1939 emprengué el camí de l’exili i el 1954 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya en substitució de Josep Irla. Va saber preservar la institució durant molts anys malgrat l’adversitat i penúria econòmica. El 1977, amb el suport de tots els partits catalans, va iniciar una complexa negociació amb el Govern Suárez que va portar finalment al restabliment de la Generalitat i al seu retorn al país. Va ser rebut triomfalment a Barcelona el 23 d'octubre del mateix any.

El retorn de Tarradellas, facilitat per la victòria dels partits d'esquerra -PSC-PSOE i PSUC- en les eleccions del 15-J, va ser l'única acció de la Transició d'autèntica ruptura i reconeixement de la legalitat republicana. Tarradellas va presidir un govern d'unió nacional (UCD, CDC-EDC, PSC-PSOE, PSUC i ERC) fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1980.