Actualment
les noves estructures industrials que s’edifiquen han
perdut aquesta dimensió de permanència que tenien
els antics conjunts fabrils o manufacturers. La rapidesa de
les reconversions industrials imposa una arquitectura modulable,
desmuntable, evolutiva on l’ancoratge temporal amb l’espai
no està assegurat. D’alguna manera la tendència
s’ha invertit i aquella dimensió de permanència
en l’espai i el temps dels conjunts industrials ha donat
pas a una tendència constructiva cada vegada més
efímera, amb la qual cosa el territori perd part del
seu potencial com espai que conté uns elements o individus
patrimonials que li aporten una identitat molt clara i manifesta.
L’espai i els elements que conté serveix per revifar
la memòria social i cultural d’unes activitats
desaparegudes, i aquesta circumstància ens ha esperonat
a començar a endegar un projecte que cerca la sensibilització
a través d’una aproximació artística
i al mateix temps etnogràfica d’aquesta pèrdua
cada vegada més punyent i evident. En definitiva, l’espai
és un centre de significació individual i un referent
de les nostres vinculacions emocionals, on es localitzen una
sèrie d’elements que reforcen la identitat de la
nostra memòria. |