|
 |
| Palau
Robert / Catalunya propostes |
| Els castells. Les torres humanes de Catalunya | ||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
| Estem
a la plaça de la Vila d'una població de Catalunya
el migdia de la seva diada de Festa Major. Som entre la multitud
de gent que atapeeix aquest escenari i els carrers que hi porten.
Fa una calor exasperant. Ens trobem en els mesos de canícula
i la contigüitat amb qui ens rodeja ens exagera la sensació
de xafogor. El ressò d'una música llunyana i intermitent
es dilueix en la remor de les nostres veus.
La música, però, esdevé cada cop més propera. Aquesta percepció esclata quan una columna humana irromp a la plaça des d'un dels carrers que hi convergeixen. La componen tres persones uniformades - el de més amunt és quasi un nadó -, dempeus, una damunt de l'altra, i que s'eleva sobre un massa compacte de cossos humans que la sostenen. La figura avança pas a pas fins a situar-se davant de la Casa de la Vila, victorejada ininterrompudament des que ha aparegut. Aleshores gira repetidament a totes bandes, com si volgués saludar tots els racons, i a continuació es desfà. La música emmudeix. Els aplaudiments també. El soroll de la gernació s'imposa un altre cop a la plaça. |
||||||||||
| De
sobte la gent calla i nítidament s'escolten unes ordres
que provenen del lloc on són els que han executat la
columna mòbil. I és que immediatament es descobreix
que van a construir-ne una altra. Però aquesta sembla
que serà més voluminosa, perquè són
quatre els primers elements que s'albiren damunt la massa i
que, a més, s'entrelliguen de braços. A continuació
quatre individus els escalen i també s'agafen de braços.
Les accions de tots plegats no han fet més que seguir
les instruccions de les anteriors veus d'ordre, que no han cessat
en cap moment i que han anat intercalades de diversos crits
i aplaudiments d'ànim, i que tot seguit validen la fermesa
i la pulcritud del que s'ha vist fins ara. Aleshores quatre
joves comencen l'ascensió d'aquesta mena de pira, alhora
que uns músics ataquen una melodia electritzant. A continuació
quatre adolescents també s'hi enfilen. I quatre infants
també després, que són els últims
a pujar. |
||||||||||
| Però ai las! la torre ha fet figa inesperadament. Una verdugada l'ha sacsejat de baix a dalt i aquesta ha cedit en un obrir i tancar d'ulls. El resultat són una pila de cossos humans que jauen entortolligats damunt la massa humana, que en aquest cas s'ha demostrat que també serveix de coixí. La música també ha parat en sec. |
||||||||||
|
||||||||||
Això
darrer ha estat la narració de l'inici d'una fictícia
exhibició castellera en la qual una colla castellera
ha fet llenya amb el quatre de vuit a l'alçada dels quints,
després de completar-hi el pilar de quatre caminant.
Òbviament, si ets una persona gens familiaritzada amb
el món casteller el més natural és que
t'hagin passat per alt aquest detalls, perquè els castells,
com totes les coses, atresoren un codi propi. |
||||||||||
| Així,
l'exposició Els Castells. Les torres humanes de Catalunya
és encaminada a qui encara no estigui avesat en el fet
casteller, però que vulgui capbussar-s'hi amb garanties.
En aquest cas, hom hi trobarà els quatre conceptes elementals,
i que són de fàcil comprensió, perquè
se'n pugui sortir sobradament. La resta de coneixements ja els
adquirirà de mica en mica sense voler si decideix ésser-ne
partícip amb el temps... |
||||||||||
|
||||||||||
| Fotografies: Dani Codina, Jordi Xampeny i arxiu | ||||||||||
| Adreces
d'interès: Centre de documentació castellera Plaça del blat, 10 43800 Valls cdoca@altanet.org http://www.xiquetsdereus.net/planes/cd.html |
||||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
