MÀRIUS BROSSA
Barcelona, 1950

"Màrius Brossa procedeix d’una família d’alquimistes compromesos a transformar el sentiment en substància. Quan el vaig conèixer, a finals dels fructífers anys seixanta, era un adolescent que cercava la seva identitat trotant sense alè enganxat a una càmera fotogràfica. Mantenia també un diàleg amb les forces sobrenaturals. El seu instint era encertat com demostra el fet que la càmera ha estat sempre al seu costat i els esperits l’han guiat en el difícil camí de la vida". (Alberto Costa Romero de Tejada)

Inicia la seva formació a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Més tard, estudia Prehistòria i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, realitza els seus primers treballs fotogràfics, dedicats sobretot al retrat d’estudi. Al llarg de la seva carrera, l’obra de Màrius Brossa ha evolucionat des d’una primera "època negra" (1978-1980), seguida d’un període d’abstraccions fotogràfiques (1981-1983) i tridimensionals (1984-1989), fins arribar a les sèries Els esperits del carrer (1988-1999) i Reiterar. Actualment, el seu treball està centrat en la taca com a concepte expressiu.

Alternant la fotografia d’autor amb la d’encàrrec, ha desenvolupat la imatge corporativa i les campanyes promocionals d’empreses, d’esdeveniments i commemoracions, especialment del sector turístic i la moda. Tanmateix, ha treballat per nombrosos museus: Museu Picasso, Fundació Miró, MNAC, Museu de Montserrat, Museu Episcopal de Lleida, Museu Diocesà de Girona, Museu Episcopal de Tarragona... Artista inquiet, ha realitzat també escenografies teatrals, col·laboracions en espectacles de música i dansa, curt metratges (La Anunciación, Retrat de Família, Calçots) i vídeos (Barcelona. Premi Sant Sebastià, 1990).

D’altra banda, les seves pintures s’han exhibit en diverses exposicions, entre les quals destaquen Pintures (Centre Cívic Casa Groga. Barcelona, 1996); Apunts (El Raval. Barcelona, 1997); De persona a persona (Estudi. Barcelona, 1998); Portals (Centre d’Arts i Lletres Marià Manent. Premià de Mar, 1999); Ioka (Caja de Ahorros de Navarra. Barcelona, 1999) i A Homenatge a B (Centre d’Arts i Lletres Marià Manent. Premià de Mar, 2001).

Centrant-nos en el seu treball fotogràfic, l’obra de Màrius Brossa parteix de la constatació que la realitat no és res més que una explicació i, com a tal, és limitada, atès que es troba condicionada pels cinc sentits. En conseqüència, Brossa no pretén explicar la globalitat del món que ens envolta, sinó triar-ne una part amb la finalitat de crear suggeriments. Aquest procés de selecció el porta cap a l’abstracció suggeridora. Aquest plantejament creatiu l’aplica també en els retrats, obres amb les quals vol superar la imatge externa per tal de copsar la forma subjacent a l’ interior.

La fotografia i la pintura són per a Màrius Brossa dues cares d’un mateix procés creatiu. Mitjançant aquestes dues tècniques, o d’altres, elabora el seu discurs artístic que vol superar les fronteres formals. A la recerca de l’ambigüitat, la seva fotografia trenca amb la representació tridimensional per arribar a unes imatges indefinides més enllà dels límits de la pròpia disciplina. La seva sèrie La ciutat pinta és un clar exemple d’aquesta dualitat expressiva i, com assenyalà la pintora Pilar R. Novo, permet preguntar-se "Fins a quin punt això és una foto d’un quadre o un quadre d’una foto?".

"A mi m'agrada estar...", ens diu.