MICHELE CUREL, fotògrafa

Va néixer a Nova York l'any 1958 i es traslladà a Barcelona el 1971. La seva curiositat l'empeny a treballar en els mitjans de comunicació més variats: la ràdio, la televisió, fa entrevistes i... és clar, la fotografia. Encara no havia acabat els seus estudis de periodisme que comença a publicar fotografies en revistes alternatives i underground, i en publicacions periòdiques dedicades a la música.

A la dècada dels anys 80 es trasllada a Nova York i treballa com ajudant "freelance" de diversos fotògrafs de moda, de publicitat, i molts altres temes. S'interessa a parts iguals per la tècnica fotogràfica i pel "negoci" de la fotografia a la manera americana amb l'objectiu d'enfocar la seva passió pel món de les imatges amb una absoluta professionalitat.

Durant l'etapa novaiorquesa treballa per a mitjans periodístics espanyols com "El País", "Elle", "Vogue", "Marie Claire", etc. Al mateix temps, s'introdueix en el món editorial de Nova York, es perfilen les seves preferències fotogràfiques i dirigeix el seu interès cap a un tipus de retrat molt elaborat però sense perdre mai un cert aire casual, d'una estudiada simplicitat. També té interès per la fotografia d'arquitectura i d'interiors.

A finals dels anys 80 i principis dels 90 comença una etapa a cavall entre Barcelona i Nova York. Durant aquests anys, les fotografies de Michele Curel són el reflex de la seva personalitat nòmada i viatgera: acompanyada de la seva inseparable "Hassel" viatja a Europa i Amèrica; treballa sempre per encàrrec, fa retrats, fotografies d'interiors i de viatges.

Torna a Barcelona als anys 90, obre el seu estudi fotogràfic i amplia els horitzons cap a la publicitat. Treballa per a les agències més conegudes. Continua vinculada amb la ciutat de Nova York i amb les publicacions dels Estats Units, d'Europa i d'Espanya; creix el seu prestigi en el món editorial i augmenten les seves col·laboracions al "The New York Times", "The National Geographic", "Newsweek", "Vanity Fair", "Business Week", "Sports Ilustrated", "Time", "Forbes", "Fortune", "Town&Country", "Food&Wine", "Travel&Leisure",...

Aquesta inquieta fotògrafa no ha deixat mai d'experimentar. Amb aquest criteri ha exposat "Tattoo" (els cossos tatuats) a la sala Metrònom de Barcelona i ha penjat les seves obres a Internet quan el concepte de "galeria virtual" encara no estava prou desenvolupat. Ha guanyat el premi Möbius Multimedia 1997 i diversos premis Lux de Fotografia en l'apartat de retrat.

Algunes de les seves obres formen part de les col·leccions privades més prestigioses.