|
| |
|
| |
Pepe Encinas
|
|
| |
Exposició
oberta al públic del 5 de setembre al 8 d'octubre de 2001 |
|
| |
|
| |
Presentació
|
En una sala del Palau Robert
oberta a la llum del passeig de Gràcia hi ha un espai
on, periòdicament, s'exposa l'obra fotogràfica
i la trajectòria professional d'un fotògraf
reconegut per la qualitat i la importància del seu
art. Juntament amb fotografies representatives de l'activitat
artística de l'autor, es donen a conèixer
monografies i llibres il·lustrats. Aquest lloc del
Palau Robert és el racó íntim del fotògraf.
|
Biografia
|
PEPE ENCINAS (Barcelona, 1954)
Estudià fotografia a l'Escola Municipal d'Arts
Visuals. Enamorat de la ciutat, la vida a Barcelona
i les lluites ciutadanes van esdevenir el tema central
de la seva obra, presents a les primeres fotografies
que va publicar en revistes de caràcter veïnal,
com Quatre Cantons, Grama o Presència.
Treballà al diari barceloní Tele/eXpress
(1974-1978). Més tard, s'incorpora a El Periódico
de Catalunya, on col·labora des de la seva fundació.
Actualment, és editor gràfic dels suplements
no diaris.
Ha impartit classes a l’Àrea de Joventut
de l’Ajuntament de Barcelona, a l’Institut
d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, a l’Escola
de Fotografia de Terrassa (UPC), i al Postgrau de Periodisme
de la UAB. També ha estat membre de la Junta
del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1995-1999).
Guanyador de diversos guardons, destaquen el premi Ciutat
de Barcelona com a reporter del diari Tele/eXpress (1976),
el Mariano José de Larra (1984), el Fotopress
(1984), el de Millor Fotoperiodista de l’Any,
concedit per l’Associació Nacional d’Informadors
Gràfics de Premsa (1986) i el Ferrer Eguizábal
(1991).
Ha comissariat les exposicions Gabriel Casas. Fotògraf
avantguardista oblidat; Josep Tarradellas. Cent anys.
Cent fotos i, darrerament, Xavier Miserachs, un luxe
periodístic i La generació de fotoperiodistes
de l’Onze de Setembre, ambdues dins la Primavera
fotogràfica 2000.
D'altra banda, les seves fotografies s'han exhibit en
nombroses exposicions col·lectives com ara Els
Drets Humans i Amnistia (1976), Fotògrafs al
carrer. Per la llibertat d’expressió (1978),
35 Fotógrafos (1978), Mostra fotogràfica
catalana actual (1982), Cap semblança amb la
realitat és pura coincidència (1996),
Compromís fotogràfic (1998), Clàssics
Contemporanis (2000) i 25 años después.
Memoria gráfica de una transición (2001).
Tanmateix, la seva obra ha estat objecte d'exposicions
individuals: L’escorxador (1980); Polítics
a cent per hora (1998) o, més recentment, Pepe
Encinas: abans del 98. Fotografies i un record (1999).
Coautor de llibres sobre la seva ciutat, destaquen Carrers
de Barcelona (1982), Monuments de Barcelona (1984),
Barcelona 90 (1990), 50 Vegades Barcelona (1995), Història
dels Barris de Barcelona (quatre volums entre 1998-2000)
Passeig de Gràcia (1998) i La Diagonal (1999).
Actualment, està preparant un llibre sobre les
diversions i el lleure dels catalans.
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Fotografies |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Com arribar-hi...
|
|
|
 |
Transports
| |
 |
Línies 3 i
5 (Estació Diagonal) |
| |
 |
Ferrocarrils de la Generalitat:
Estació de Provença |
| |
 |
Autobusos: 6, 7, 15,
17, 22, 24, 28, 33, 34, 68, i T1 |
|
|
|