La seva primera experència com a fotoperiodista va ser a l'accident que es produir a Montjuïc en el decurs de les carreres de Fórmula 1.

La Guillermina Puig passeja sempre amb la càmera fotogràfica dintre la bossa.

És l'autora de les primeres imatges de manifestants a cara descoberta que protestaven contra el conveni de banca dels anys 70.

El 1978 decideix dedicar-se plenament al fotoperiodisme. L'incendi de la sala de festes "l'Scala", un diumenge de gener de 1978, va obrir-li les portes a Edicions 62, que van publicar-li imatges en color d'aquell succés a l'Anuari Catalunya dia a dia i, a partir d'aquest moment, comença a retratar els fets més importants de Barcelona i Catalunya.

Treballa per encàrrec de les revistes l'Avenç, Saber, i el diari Catalunya Exprés i l'any 1981 realitza un treball fotogràfic a la presó Model de Barcelona, que es va publicar a La Vanguardia. Amb aquest diari, va començar un període de col·laboracions i, després, va integrar-se a la plantilla. Actualment és la Redactora en Cap de la Secció de Fotografia.

Ha participat en diferents exposicions col·lectives i amb Salvador Sansuán ha dut a terme una mostra sobre els interns de l'Institut Pere Mata de Reus.

Guillermina Puig està convençuda que la professió de fotoperiodista requereix una determinada actitud: cal tenir la màxima discreció i intentar passar desapercebuda. D'aquesta manera s'aconsegueixen imatges naturals i espontànies. En canvi, el retrat i l'entrevista obliguen a establir un bon nivell de comunicació entre el fotògraf i el personatge i, així, la fotografia expressa tota la seva força i la seva naturalitat.