Diàleg entre Joaquim Ruiz Millet, director de la galeria H2O, i Salvador Rodés, editor de fotografia, sobre l'obra de Christian Maury

Joaquim Ruiz Millet: T'has fixat en el fet que ningú riu a les fotografies de Christian Maury?

Salvador Rodés: Sí, i això els dóna una gran gravetat.

JRM: Tanmateix en Christian és un home amb un gran sentit de l'humor.

SR: Sobretot de la ironia.

JRM: Tens raó i crec que és en el seu darrer portafolis on es mostra amb tot el seu esplendor, juntament amb una visió...

SR: Et refereixes a MAKING.OFF?

JRM: Sí.

SR: És on ho explota més, perquè sobre un tema tan concret descontextualitza les imatges i les portar a una dimensió poètica.

JRM: En canvi aquí, al Palau Robert, quan ha hagut d'escollir aquest centenar de còpies per a La vitrina del fotògraf, tot, des dels animals fins als cotxes i des dels paisatges naturals fins als paisatges urbans, sembla trist.

SR: Tal vegada això es reforci gràcies a la tensió que tenen la majoria de les imatges en contraposició a dos o més elements. Per exemple, el joc entre dues mirades o la situació dels subjectes; en definitiva, per la confrontació entre dos o més plans.

JRM: En aquest sentit, la llunyania, la sensació de buit en els paisatges, el mar i la seva línia d'horitzó es corresponen amb els seus retrats de persones marginades o, simplement, solitàries. Tan iguals, a més, tant si són de Barcelona, de Bucarest, de París, com si són de Calcuta.

SR: És curiós que, al final, el denominador comú d'aquesta selecció o el seu valor principal -i tractant-se d'un fotoperiodista- no sigui el referencial, sinó el de la melanconia.

JRM: És a dir, la seva mirada.

Christian Maury va néixer a Nevers el 1953 i va estudiar Belles Arts. Viu i treballa a Barcelona des de 1988. És col·laborador de grans agències i ha publicat en nombroses revistes internacionals i del nostre país.