La seva activitat com a fotògrafa professional es deu a la casualitat, a una tossuderia innata i a un desig de fer de la seva vida un acte constant de felicitat recíproca. Tot plegat produeix una roda imparable de treballs, reportatges i compromisos. Va llicenciar-se en dret perquè el destí familiar així ho marcava, però, molt aviat, va abandonar la norma jurídica encorsetada i els despatxos poc oxigenats i va obrir-se als espais lliures amb la llibertat de saber que les hores i el temps, el món i les cultures diverses són la seva màxima passió.

Viu al barri de Gràcia en un vuitè pis lluminós, assolellat, obert a migdia i a ponent i el sol mai no l'abandona.

Va estudiar a Barcelona després d'una estada a Nicaragua on va fer fotografies sense ser fotògrafa. Després va formar-se a Nova York on va aprendre la llengua universal, que li serveix de via comunicativa per viatjar i entendre's amb aquells que la parlen. Es comunica, però, amb facilitat amb grups i persones que no dominen l'anglès ni cap llengua del món occidental, perquè crea empatia amb els propis i els estranys sense distinció d'diomes ni cultures. Pel damunt de la seva timidesa aflora una personalitat valenta i coratjosa, optimista i perseverant, que neutralitza les situacions més complexes i obre vies de confiança i de complicitat amb l'interlocutor.

La Vanguardia publica els seus reportatges, a través dels quals l'Inma interroga el lector i el col·loca entre l'espasa i la paret; el seu compromís és la denúncia i el seu posicionament és la rebeldia. La imatge, doncs, és l'intermediària entre ella i l'observador. Hijos encontrados, Rescatados del olvido, Èxode hutu, Més enllà dels gels, realitzat a la Sibèria en un lloc on no havia estat mai cap periodista, El genocidio espera justicia, la segona part del conflicte entre les ètnies hutu i tutsi, i molts altres reportatges posen en evidència que els déus antics de la sort i la fortuna protegeixen l'Inma. Penetra al fons de cada tema i no se'n separa, es concentra i és capaç d'entrar en una presó ruandesa on es trenquen tots els límits de la condició humana. L'organització pacifista Forces de Pau No Violentes, que treballa a Sri Lanka des de fa tres anys, va encarregar-li un reportatge sobre la guerrilla tamil i el conflicte armat que es viu en aquell país. Però, el tsunami i els seus efectes devastadors van alterar els plans de l'Inma que, igualment, va viatjar al sudest asiàtic i n'ha tornat amb fotografies que corprenen. En públic ensenya la seva obra i en privat dissecciona l'estat del món amb una gran clarividència, de manera que a l'auditori li queda clar qui són els poderosos i qui belluga els fils de les guerres i les injustícies eternes.

L'Inma Sáinz de Baranda va presentar al Palau Robert Més enllà de l'oblit, dintre el cicle "Al Marge" de la Fundació Photographic Social Vision, davant d'un públic entregat a les imatges i al seu missatge. Després, arribat el torn d'intervencions, algú va descriure l'Inma i la seva personalitat captivadora amb objectivitat, sense passió aparent i amb mesura, però els sentiments van trair el discurs del nostre home i les seves paraules van fer-se afectuoses, emotives, fins i tot pels qui l'escoltàvem. Al final va confessar: "es que soy su padre".