Els Pérez de Rozas
Mig segle de fotoperiodisme a Catalunya
El fotoperiodisme és el primer ofici que ha permès
congelar la història. "S'imagina què
significaria tenir ara centenars de fotografies de Carlemany?"
preguntà en una ocasió Yoichi Okamoto, el
qui va ésser fotògraf oficial del president
nordamericà Lyndon B. Johnson. Però la història
del fotoperiodisme només té 152 anys, des
de la cèlebre panoràmica del gran incendi
d'Hamburg el 1842. Des d'aleshores, i en progressió
geomètrica, la història ha estat congelada
pels fotoperiodistes, especialment els tres últims
decennis, quan qualsevol gran esdeveniment ha estat fotografiat
des de tots els angles. La televisió ha creat generacions
visuals, però les seves meravelles no han pogut
esfumar la màgia de la fotografia. "S'arribà
a pensar que les imatges en moviment farien de la fotografia
una cosa obsoleta", digué una vegada Harold
Evans, editor del London Times. "Però jo crec
justament el contrari: la fotografia és més
poderosa que mai perquè continua essent l'única
manera de preservar per sempre una fracció finita
del temps infinit".
La nostra història del segle XX és, en
gran part, una suma de les fraccions finites que la nissaga
dels Pérez de Rozas ha congelat per a tots, des
que Carlos Pérez de Rozas Masdéu, nascut
en el si d'una família de l'alta burgesia madrilenya,
ingressés en qualitat d'ajudant a la redacció
del diari Las Noticias de Barcelona, el 1911. Dos anys
després, Carlos Pérez de Rozas decidí
treure profit de la seva recent estrenada càmera
de caixó i sortí a passejar amb el seu germà
Manuel pels molls de Barcelona. Allà fotografià
un vaixell. Dies més tard, aquell vaixell fou torpedinat
al Mediterrani, i Carlos, en assabentar-se del fet, decidí
enviar la fotografia al diari ABC, que la públicà
en primera pàgina. El fundador de la nissaga dels
Pérez de Rozas es convertí aquest mateix
dia en el fotògraf de Las Noticias.
Aquest fou el principi de la crònica dels PÉREZ
DE ROZAS, publicada durant set decennis a La Vanguardia,
Las Noticias, El Día Gráfico, La Hoja del
Lunes, La Solidaridad Nacional, La Prensa i l'Agència
Efe, i que ara, encara que parcialment, es mostra a La
vitrina del fotògraf, una exposicó organitzada
pel Palau Robert. Són moments de la nostra història,
des de l'Exposició Internacional de Barcelona de
1929 a la transició democràtica, obtinguts
per Carlos Pérez de Rozas Masdeu, mort el 1954,
i pels seus fills José Luis (1918-1988), Carlos
(1920-1990), Manuel, Julio, Enrique i Rafael (1932-1997),
que treballaren en equip a la seva casa-estudi de la ronda
Universitat. Per aquest motiu, totes les fotografies porten
la firma PÉREZ DE ROZAS, cognom que és sinònim
de fotoperiodisme o, simplement, de periodisme. Al fundador
de la nissaga, l'acompanyaren en el seu treball els seus
germans José i Manuel; després els seus
fills, i ara el segueixen els seus néts Carlos
i Emilio.
Xavier Batalla, periodista
