FRANCESC TUR I PADRÓ
Barcelona, 1933

"Vaig néixer el 21 d’agost de 1933. Als quinze anys, faig les primeres fotografies en les sortides a la muntanya. Als trenta, començo un curs de fotografia per correspondència per intentar canviar d’activitat laboral, però només faig les quatre primeres lliçons i em llenço a fer algun reportatge industrial, fotos d’estands de la Fira de Mostres, urbanitzacions o el que em surt, ... Molt dur!

L’any 1967, arribo a la Vall d’Aran i començo a fer reportatges a Baqueira Beret. Des d’aleshores, hi resideixo llargues temporades, la qual cosa m’ha permès especialitzar-me en la fotografia d’esquí.

A la dècada dels anys vuitanta, faig una incursió en el cinema de 16 mm. Realitzo reportatges d’esquí als Pirineus, Japó, Itàlia i Canadà. Cal destacar un documental sobre el paisatge i els costums de la Vall d’Aran. Però, malgrat que aquest film (La vall d’Aran, 1982) va ser premiat als certàmens de Igualada, Lleida, Múrcia i Torelló, decideixo deixar-ho perquè m’agrada treballar sol i en el cinema és molt dur.

Poc a poc, abandono la fotografia d’estudi i em dedico al turisme com a tema preferent del meu treball, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, del Conselh Generau d’Aran, diverses Diputacions i ajuntaments de la Costa Brava, així com també d’empreses privades (càmpings i hotels).

Paral·lelament, he col·laborat en llibres d’arquitectura i d’interiorisme a diversos països europeus per l’editorial Atrium, una feina molt bonica només superada pels anys que vaig treballar per alguns dels volums de Catalunya Romànica (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985) i pel llibre Parcs Naturals a Catalunya (Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial 92, 1997).

He tingut la sort de fer un treball que sembla un hobby i m’ha permès gaudir de la meva feina tant si faig interiorisme, si fotografio una fàbrica o un monument i, sobretot, si treballo el paisatge. Encara que sigui o sembli molt fàcil, si no t’estimes la natura i no ets capaç d’embadalir-te mirant les ones del mar, contemplar un claustre romànic, o extasiar-te davant d’una posta de sol, difícilment faràs una foto acceptable.

FRANCESC TUR i PADRÓ