Anna Boyé
La necessitat de conèixer
La personalitat de l'Anna és introspectiva,
es confessa una dona tímida i, en canvi, irradia
una ferma i sòlida seguretat. És optimista
i per ella la por no és un fre que l'impedeixi
apropar-se a tot allò que, sovint, la societat
vol ignorar. Té una força interior, que
la raó no pot entendre. No té cap creença
concreta i les té totes, que són el resultat
de la suma de les creences que ha conegut. No té
el nom de cap déu que l'empari i entén
totes les idees i defuig les normes coactives i els
decàlegs de les religions, que els homes imposen
per dominar la societat.
Per l'Anna, la fotografia i el fotoperiodisme és
un canal per entendre el món i els qui l'habiten
i reconeix que ella es manifesta i s'expressa a través
de la seva obra documental, a través dels seus
reportatges que l'ajuden a valorar i a estimar profundament
els llocs on ha estat perquè, per damunt de tot,
l'atrauen les persones i l'interessa conèixer
el funcionament de les societats. Per això l'Anna
Boyé retrata històries desconegudes, i
ho fa amb uns ulls (i no és un tòpic!)
que només les dones saben captar. Lamenta allò
tan inexorable que fa que la imatge d'un instant esdevingui
el passat immediat i que el futur es pugui escriure
un segon més tard, però està convençuda
que el temps és una il·lusió i
només és orientatiu. Interioritza la informació
que li proporciona la fotografia i, així, acumula
un ric patrimoni de sensacions i d'experiències.
Ha visitat països rics i ha conegut societats
benestants, però també ha viatjat a països
pobres, molt pobres, abandonats de la mà de l'opulència
occidental i, malgrat tot, ha descobert la dignitat
amb què hi viuen els seus homes i les seves dones.
A tot arreu ha trobat persones que, tal vegada sense
entendre l'ofici que l'ha portada fins al confí
de l'univers, l'han ajudada i, fins i tot, l'han protegida.
Percep que algú, físicament inconcret,
està pendent dels seus passos, dels seus viatges,
i del risc i el perill que comporta la seva feina, dominada
per una profunda curiositat.
Se li encenen els ulls, uns ulls que també parlen
i escolten, quan es refereix a les guerres i a aquells
que les inventen i les fan, i s'indigna encara més
quan algú les justifica per imposar, amb la força
de les armes, un futur amb democràcia. Considera,
igualment, que la milícia és ridícula
i anacrònica i ho representa amb la imatge d'un
soldat assegut a cavall del canó d'un tanc amb
la boca de l'arma enfundada. Al Palau Robert, a La vitrina
del fotògraf, presenta una part de la seva obra
dedicada a investigar el món de les dones a través
de la fotografia: "dones en un món d'homes",
un món dominat pel poder i la potència
d'un canó de guerra. Cinc històries de
dones que ens porten als cinc continents: Matriarcats,
Dona i déu, La Mari: història d'un somni,
Japoneses: tradicionals i globalitzades, Edat d'or:
flors i violes.
L'Anna Boyé és amiga dels seus amics,
dels de sempre i dels nous, amb qui estableix relacions
sinceres de complicitat. Com en les millors cultures,
les que són més ancestrals, l'Anna Boyé
és hospitalària i ofereix un te xinès,
que ha de produir efectes beneficiosos, els efectes
de descobrir una fotògrafa compromesa amb l'art
i l'estètica i unida amb un vincle perdurable
amb totes les persones de les seves imatges, les quals,
aturant el temps, queden fixades per sempre a les seves
fotografies.
Jaume Busqué
