MARINO I EMILIO CANOSA

Molts dels primers fotògrafs van iniciar-se a la fotografia de manera accidental i la practicaven ocasionalment com un suport a la seva professió, altres ho feien com una activitat d'oci i, per d'altres, com en el cas dels Canosa, la fotografia era una tècnica que, sense ser la seva principal activitat professional, tenia un tractament equiperable, i, sobretot en el cas dels Canosa, a la seva ocupació d'editors.

A les darreries dels anys 1920, Marino Canosa, juntament amb el seu germà Emilio, va crear una editorial que portava el nom de la família. L'empresa va tenir una notable activitat entre els anys 1927 al 1930 i estava dedicada exclusivament a llibres d'arquitectura i art.

En el moment en què es va constituir l'editorial, els dos germans cursaven els darrers cursos a l'escola d'arquitectura de Barcelona. Marino va impartir-hi classes i Emilio va ser professor i director de l'escola d'arquitectura de Madrid. El volum més important que va publicar l'editorial Canosa va ser Gaudí de Josep Francesc Ràfols, en dues edicions catalana i castellana, que constitueix la primera biografia de l'arquitecte.

Per il·lustrar la biografia de Gaudí, els germans Canosa van realitzar 178 fotografies sobre placa de vidre. Aquestes imatges, com les que il·lustraven altres llibres, tenien la particularitat de ser fetes des de la visió de l'arquitecte, cosa que fa que les imatges, més enllà de l'objecte que mostren, ens ensenyen l'essència de l'arquitectura gaudiniana. I tot això el 1927, molt abans que les obres de Gaudí fossin un tema recurrent per als fotògrafs, cineastes i altres productors d'imatges.

Les fotografies dels germans Canosa no són fredes, sinó que darrera de cada una de les imatges hi ha un suggeriment visual per entendre la poesia arquitectònica, tant la del genial Gaudí com la de les construccions populars. En les seves imatges, els germans Canosa no es queden amb l'anècdota de l'edifici, sinó que en ressalten tot el que és més important.

De la trajectòria de l'editorial Canosa no només ens queden els llibres publicats, sinó que, també, ens ha quedat una col·lecció de fotografies d'arquitectura popular i monumental de tot Espanya realitzades en els primers decennis del segle passat.

L'activitat de l'editorial va seguir fins als anys cinquanta.

L'espai no permet una exposició àmplia, només es tracta de fer el nostre petit homenatge al germans Canosa, i tants d'altres que van crear un corpus visual que il·lustra la singularitat de la nostra cultura. També, vol ser una crida per a la recuperació del patrimoni visual, més enllà dels fotògrafs professionals.

Raimon Ramis
Comissari

Hem de fer extensiu el nostre agraïment tant als Canosa, que van crear i donar vida a l'editorial, com als seus descendents, que han conservat amb molta cura aquest interessant llegat, perquè comparteixin amb tots el petit tresor que hi ha en cada una de les imatges.